Matant elefants a Botswana, demanant disculpes a la sortida d'una clínica o ennuegant-se amb certes informacions que colpejaven primer a la seva família i després a ell mateix… cada moviment i cada pas de Joan Carles de Borbó, quan regnava o quan ja feia d'emèrit, han estat coberts amb una generosa assignació dels Pressupostos de l'Estat. En concret, 2.171.793 euros en deu anys, i no precisament en deu anys qualsevol.

"Annus horribilis" va ser la definició més apropiada que va trobar la reina Isabel d'Anglaterra per referir-se a aquell 1992 en el qual els divorcis en la família reial o l'incendi del castell de Windsor li van fer posar-se les mans al cap. Diuen al Regne Unit que 2019 ha estat el seu annus horribilis II. A Espanya, la monarquia pot parlar de 2011 com el començament del seu llarguíssim i encara sense acabar annus horribilis.

Va ser precisament el 2011 quan es va produir la imputació del seu gendre Iñaki Urdangarin pel cas Nóos. Llavors va començar la cataracta d'escàndols que han tacat la Casa Reial i que acabarien colpejant directament el rei Joan Carles.

A partir d'aquell mateix any, la Casa Reial va començar a difondre públicament els seus pressupostos a través de la seva pàgina web. D'aquesta manera, el document de l'exercici 2011 permet establir que el llavors rei tenia assignats per aquell any 149.519 euros com a dotació i 152.233 euros en concepte de "despeses de representació". En total, 292.752 euros.

Als documents dels següents tres exercicis (2012, 2013 i 2014) l'assignació del monarca va ser idèntica. En aquests tres anys van passar altres fets que van afectar la seva reputació i el van empènyer cap a l'abdicació: va ser l'abril de 2012 quan es va trencar el maluc mentre matava elefants a Botswana i va ser també en aquest mateix mes d'aquest mateix any quan, en sortir de l'hospital, va pronunciar el ja cèlebre "Ho sento molt, m'he equivocat i no tornarà a passar".

El 2013 van tornar a sortir informacions que el vinculaven a la seva amiga íntima, Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el 2014, el 2 de juny concretament, va mostrar el seu desig d'abdicar.

El 2015, ja amb l'assignació lligada al seu caràcter d'emèrit, Joan Carles de Borbó va percebre 187.356 euros de les arques de l'Estat. La quantitat va ascendir a 189.228 euros el 2016, 191.124 el 2017 i 194.232 el 2018. L'any passat, amb el seu nom vinculat a diversos escàndols i amb la seva imatge en declivi, va cobrar 198.845 euros de diners públics.

El passat 15 de març, mentre Espanya sencera es confinava, el rei Felip VI irrompia en els mitjans amb un anunci: renunciava a l'herència del seu pare i li retirava també l'assignació anual. Aquest mateix cap de setmana s'havia sabut que Felip VI era beneficiari d'una societat off-shore creada pel seu pare.

En un document publicat aquest dilluns en la seva pàgina web, la Casa Reial informa que la retirada d'aquesta assignació "implica, en termes pressupostaris, un decrement de les quantitats a satisfer per aquest concepte de 161.036,34 euros sobre l'import anual previst". S'estima que en els tres primers mesos de 2020 el rei emèrit hauria cobrat uns 40 mil euros.

Pel que fa al destí dels 161.036 euros que ja no aniran a parar a la seva assignació, la Casa Reial assenyala que passaran a eixamplar el denominat "Fons de Contingència" que figura en cada Pressupost anual de la monarquia espanyola i que està destinat a "fer front a necessitats de caràcter no discrecional i no previstes en el moment inicial que es van presentant al llarg de l'any".

Les assignacions de Felip

Per part seva, el rei Felip VI ha cobrat al llarg d'aquests 10 anys –incloent també un càlcul del percebut en el primer trimestre de 2020– un total d'1.838.491 euros.

D'acord amb les informacions que figuren en els diferents "exercicis" publicats per la Casa Reial, entre 2011 –primer any sobre el que hi ha dades disponibles– i 2014 va percebre 146.376 euros, la qual cosa significava "la meitat de les quanties assignades" al llavors rei Joan Carles I.

Als comptes de la monarquia corresponents a 2015, les primeres amb Felip VI al tro, s'indica que el nou rei havia "decidit reduir en un 20% l'assignació fixada en l'exercici 2014 per al Cap de l'Estat". D'aquesta manera, el 2015 va rebre 234.204 euros. El 2016 el seu sou va ser de 236.544 euros, i el 2017 van ascendir a 238.908 euros. L'informe de 2018 indica que llavors va cobrar 242.769 euros, mentre que el 2019 va arribar als 248.562 euros.

En aquest document, donat a conèixer aquest dilluns, es remarca a més que el pressupost de la Casa Reial per a 2020 "ascendeix a 7.887.150,00 €, que és el resultat de prorrogar el pressupost inicial vigent el 2019". D'aquí ha caigut l'assignació de l'emèrit.