Ni amb màscara, ni amb guants. Tampoc amb look militar ni lluint un discret vestit que contrasta, en la seva discreció, amb els escàndols que l'envolten. El rei Felip VI arriba aquest divendres als seus sis anys al capdavant de la monarquia espanyola, i ho fa enmig de dues crisis: la del coronavirus i la de la seva família, assenyalada ara directament per les trames fosques del seu pare, l'emèrit Joan Carles de Borbó. No és bon moment per a la corona.

En aquest context, hi ha una pregunta que acompanya Felip VI des que va arribar al tron. Què opina la ciutadania sobre el rei, la reina i el paper institucional que ostenten? La interrogant no té resposta –o millor dit, ni tan sols apareix– en els sondejos oficials del Centre de Recerques Sociològiques (CIS), que en sis anys de regnat només va preguntar una vegada sobre aquesta qüestió. Va ser el 2015, i la monarquia va treure llavors un 4,34 sobre 10.

En aquest context, hi ha dues enquestes recents que situen a la Casa Reial en hores baixes. A principis de maig passat –en plena pandèmia– Sociomètrica va realitzar un sondeig per al diari digital El Espanyol: 4,8 sobre 10 per al monarca. Ynvimark va fer per aquests mateixos dies una altra enquesta per a la Sexta: 4,13 per a la monarquia, situant-se així com la institució pitjor valorada del país.

Sembla que la imatge de la monarquia ha continuat deteriorant-se, tant per les noves revelacions dels moviments financers de Joan Carles I, com per determinades actituds conservadores de Felip VI", apunta a Público Julián Sanz, professor d'Història Contemporània de la Universitat de València. La cosa ha anat clarament a pitjor.

"Una monarquia renovada per a un temps nou", havia promès Felip VI quan va passar a ser, precisament Felip VI, allà pel 19 de juny de 2014. El seu discurs davant les Corts Generals confirmava el que ja s'havia escrit i proclamat en infinitat d'espais: la monarquia espanyola, fins llavors en mans de Joan Carles de Borbó, estava a l'UCI.

"La coronació de Felip VI va ser un clar intent de rentada d'imatge de la institució monàrquica espanyola: convé no oblidar que el 2014 el país sofria una brutal crisi econòmica que s'havia tornat en crisi política i social", sosté Alejandro Quiroga, investigador de la Universitat Complutense de Madrid. "La monarquia patia un desgast accelerat pels escàndols de Joan Carles I, Corinna, Urdangarin i la Infanta Cristina, i Felip VI va ser l'intent per frenar aquest declivi", remarca.

En aquesta línia, la politòloga María Corrales subratlla que "l'operació va consistir a separar la figura particular de Juan Carles del conjunt de la institució de la monarquia com a prefectura d'estat per, precisament, protegir-la dels casos de corrupció".

"No és difícil concloure que la successió al tron es va realitzar per pal·liar la ràpida deterioració de la imatge de la monarquia, vinculat a diversos escàndols entorn de la família reial i al creixent qüestionament de diferents aspectes de la transició", assenyala per part seva Sanz, qui destaca que "es tractava de renovar la imatge de la institució amb un rei més jove, no afectat per escàndols i del qual sempre s'havia destacat la seva bona preparació". "Calia protegir, sobretot, al règim de 1978, just en el moment de l'auge de Podemos i quan aquest canvi de paradigma i de pacte social estava a l'ordre del dia", afegeix Corrales.

Tres anys després va arribar la crisi catalana i, amb ella, el polèmic discurs de Felip VI del 3 d'octubre de 2017. "Quan va sortir en televisió vaig veure que aquest rei no em representava", relata a Público l'historiador Pablo Sánchez León, qui adverteix sobre la posició "conservadora, fins i tot reaccionària" del monarca. No en va, aquella intervenció va despertar un al·luvió de crítiques en un moment extremadament delicat.

En el trajecte d'aquests sis anys apareix Catalunya i, sobretot, els embolics del seu pare, coronats amb la recerca oberta per la Fiscalia del Suprem entorn de les comissions atorgades per la dictadura de l'Aràbia Saudita i les comptes de Joan Carles de Borbó a Suïssa.

El passat 15 de març, mentre Espanya digeria la declaració de l'estat d'alarma, va rebre una notícia provinent de Sarsuela que res tenia a veure amb el virus, però sí amb la corona: Felip VI havia decidit renunciar a la sospitosa herència del seu pare, tractant de marcar així una línia amb les activitats i actituds de l'emèrit.

El gest no va aconseguir desactivar els qüestionaments cap a aquesta institució. "Per molt que Felip VI hagi intentat separar-se del seu pare i renunciat a part de la seva herència, l'ombra de Joan Carles I és allargada", afirma Quiroga. "Quan ha de renunciar de manera simbòlica a l'herència del seu pare, al final el que està posant sobre la taula és una acusació", afirma per la seva part Corrales.

"Mai ha estat pitjor"

Posteriorment, en plena crisi del coronavirus, l'actual rei ha buscat reforçar les seves aparicions públiques, tractant de contrarestar així el malestar cap a la Casa Reial pels episodis vinculats al seu pare. Tals aparicions han estat especialment explotades pels mitjans més afins a la institució monàrquica.

"La figura de la monarquia mai ha estat en pitjor situació en termes de legitimitat i credibilitat", assenyala per la seva part Sánchez León. En qualsevol cas, creu que "hi ha encara massa poders actius i activats perquè la sang no arribi al riu", per la qual cosa el rei Felip VI "acabarà sent defensat per les forces més indefensables".

De moment, en el terreny de la política parlamentària ja s'ha apreciat que hi ha un mur encara impossible de derrocar: la Mesa del Congrés, als vots de PSOE, PP i Vox, ha rebutjat obrir una comissió de recerca que analitzi les presumptes irregularitats comeses per l'anterior monarca.

En aquest context, Sánchez León adverteix sobre la "desafecció majoritària" que existeix entre la ciutadania respecte a la Casa Reial. "La desafecció és molt difícil de recuperar; tot el que faci mal la monarquia a partir d'ara pesarà molt en una balança", subratlla.

Per part seva, Quiroga remarca que Felip VI "està en una cruïlla: vol separar-se dels escàndols i presumptes corrupteles de Joan Carles I, però alhora li deu al seu pare la corona que ostenta. És més, a l'Espanya postfranquista la mateixa institució monàrquica està profundament vinculada a Joan Carles I i a la narrativa d'una transició modèlica".

"Si Juan Carlos és condemnat per corrupció, es farà impossible mantenir la idea de la monarquia com a institució exemplar que va portar la democràcia a Espanya després de la mort del dictador", sosté aquest investigador. No en va, Felip VI té avui poc a celebrar.