L'Ajuntament de Barcelona prem l'accelerador en la remodelació d'una de les parts de la ciutat més emblemàtica que va deixar la gran transformació dels Jocs Olímpics del 92 com és el Port Olímpic. El consistori ha aprovat una partida pròxima als 22 milions per iniciar les obres en dos dels principals espais de la zona portuària. El projecte persegueix deixar enrere una etapa de degradació en els darrers anys lligada a l'activitat d'oci nocturn que ha imperat i que ha provocat nombrosos aldarulls i conflictes. La nova etapa s'ha pogut posar en marxa després que el Govern de la Generalitat acordés cedir les competències de gestió de l'espai a l'Ajuntament de Barcelona i que el consistori d'Ada Colau hagi expropiat bona part dels locals.

Així doncs, el nou Port Olímpic avança en l'objectiu objectiu d’esdevenir el que les fonts municipals defineixen com "un espai de referència en la vida ciutadana, amb la nàutica popular, l’esport i la divulgació com a activitats centrals i amb nous espais vinculats a la promoció econòmica i de foment a l’economia blava". Recentment la Comissió de Govern ha aprovat dos dels projectes cabdals de la seva transformació: l’adequació dels locals del Moll de Mestral i l’adequació dels locals i pallols al Dic de Recer, així com la seva urbanització, tant a cota moll com a cota ciutat.

Un dels objectius fonamentals és fer que el Port s’integri amb la ciutat, fent-lo més accessible, especialment als barris del pròxim districte de Sant Martí, més amable i amb més zones per a la trobada ciutadana i els usos socials i quotidians de la ciutat. A més, aquests dos espais, el Moll de Mestral i el Dic de Recer acolliran els usos i les activitats centrats en l’anomenada economia blava -activitats econòmiques i empresarials relacionades amb el mar- al Port Olímpic, per esdevenir un nou punt d’activitat diària, productiva, sostenible i innovadora que el converteixi en un Port viu.

Moll de Mestral, pol d’economia blava

El Moll de Mestral, amb una superfície construïda de gairebé 4.000 m2, acollirà el pol d’economia blava del Port Olímpic, que inclourà una sala d’actes per a 150 persones i diversos espais annexes on es concentraran locals d’economia blava, locals d’activitat nàutica i espais propis del Port, com sales tècniques o de centralització de control i seguretat.

A banda de l’adequació dels locals, està previst també habilitar un espai de passeig que pacifiqui la zona, amb la instal·lació d’una pèrgola, feta amb fusta tecnològica, que generarà un espai pensat per l’estada i el gaudi de la ciutadania, amb zones verdes i zones d’ombra. Aquest projecte representa una inversió de 10,4 milions d’euros.

També s’ha aprovat el projecte referent a l’adequació dels locals i pallols del Dic de Recer, en un àmbit aproximat de 2.500 m2, generant un espai per acollir diferents serveis propis de l’activitat nàutica i orientat, com el Moll de Mestral, a l’economia blava.

El projecte contempla la urbanització interior i superior del Dic, a les cotes moll i ciutat. La urbanització del Dic de Recer respon a la voluntat d’acostar la ciutadania al Port Olímpic, generant un espai de passeig i estada, tornarà a ser completament accessible, amb una plataforma única a cota port, però també més permeable amb la generació de nous accessos intermedis en el Dic, que connectaran la zona de passeig de cota ciutat amb la cota port. Entre l’edificació i la urbanització de l’espai, l’àmbit de projecte serà de gairebé 9.500 m2, i s’hi destinarà una inversió aproximada 11,4 milions d’euros.

Una inversió total de 40 milions d‘euros en sis anys

Els desenvolupament del nou model del Port comportarà una inversió total de més de 40 milions d’euros, que es durà a terme durant els propers 6 anys sense aturar l’activitat quotidiana que s’hi desenvolupa. Les obres aprovades per valor de 21,8 milions d’euros s’iniciaran el pròxim d’abril, amb previsió que finalitzin durant el primer trimestre de 2023, segons informa l'Ajuntament.

Amb aquest procés de transformació, el Port Olímpic impulsa un nou model d’usos i activitats centrats en l’economia blava, entesa com una economia vinculada al mar, no contaminant, eficient en l’ús de recursos i basada en els models de producció i consum sostenibles, que millorin el benestar i l’equitat social, contribuint al creixement econòmic, i reduint significativament els riscos ambientals i l’escassetat ecològica.

El nou Port Olímpic permetrà una activitat diària productiva, sostenible i innovadora que el converteixi en un port viu, obert els 365 dies de l’any, amb activitats accessibles per a tothom i connectat amb la ciutadania, millorant alhora el posicionament competitiu de la ciutat amb la generació de 250 nous llocs de treball vinculats a aquest sector econòmic en un espai de més de 7.800 metres quadrats.

Expropiacions

El procés de remodelació s'ha pogut tirar endavant després que l'Ajuntament de Barcelona ha recuperat la possessió de la totalitat dels locals situats al Port Olímpic, amb autorització judicial. Només al Moll de Mestral s'han recuperat 44 locals, 26 de forma forçosa i 18 mitjançant la formula de lliurament voluntari que l'Ajuntament va facilitar.

Actuació al Besós amb naus industrial

D'altra banda en aquest procés de regeneració i vitalitat econòmica de zones degradades de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona també ha acordat la compra de dues naus industrials al Besòs. Actualment les naus es troben buides i el consistori les vol adquirir per destinar-les a projectes d'impuls de l'economia circular i sostenible i millorar la competitivitat empresarial de l'entorn.

L'Ajuntament ha invertit més de 5 milions d'euros en l'adquisició dels dos espais i el procés de compra finalitzarà entre febrer i juny de 2022, moment en què començarà també la selecció d’operadors que han d'impulsar projectes tractors. Una de les naus té 1.850 m2 i està ubicada al carrer de Costa Brava mentre que l'altra té prop de 3.400 m2 i és al carrer Ciutat d'Assumpció.

La iniciativa s'emmarca dins de l'estratègia municipal de futur per rellançar l'activitat econòmica als polígons del Besòs a través de la compra de naus buides i la implantació d'activitat d'interès.