Público
Público

Mor Oriol Bohigas, l'arquitecte de la Barcelona de la modernitat

L'urbanista va participar en el disseny de l'urbanisme de la capital catalana postolímpica i és l'autor de projectes com la Vila i el Port Olímpic va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura. Tenia 95 anys

L'arquitecte Oriol Bohigas en un acte a l'Ajuntament de Barcelona.
L'arquitecte Oriol Bohigas en un acte a l'Ajuntament de Barcelona. Pere Francesch / ACN

L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas ha mort als 95 anys, segons ha confirmat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en una piulada. Autor de multitud de projectes de tipologia molt variada, a Catalunya i Europa, destaquen per l'ambició i complexitat la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l'edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013). Va rebre nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 1991, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme, el 2001 i el Premi Nacional de Cultura, el 2011. A finals d'aquest mes de setembre, va lliurar el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Nascut el 20 de desembre de 1925, Bohigas es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1951, i el 1961 va assolir també el títol de diplomat en Urbanisme. Va iniciar l'activitat professional dins el Grup R i es va associar primer amb Josep Martorell (1951) i després amb David Mackay (1962), amb els quals va acabar formant l'estudi MBM Arquitectes. És autor de multitud de projectes de tipologia molt variada, a Catalunya i Europa, que abasten des d'arquitectura residencial, centres escolars i universitaris, estacions i comissaries, a seus d’entitats o centres religiosos, d'entre els quals destaquen per l'ambició i complexitat la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l'edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013).

Des de 1964, Bohigas va ser professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la qual esdevingué director entre 1977 i 1980. Delegat de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona (1980-1984) i conseller en la matèria, va projectar la gran transformació urbanística d'obertura al mar que va representar la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Entre 1991 i 1994 va ser regidor de Cultura de la capital catalana.

Ha estat objecte de múltiples distincions i reconeixements. Impulsor dels Premis FAD, la seva obra ha estat guardonada reiterades vegades des del 1959. L'any 1986 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona; el 1988, la Medalla d'Urbanisme de l'Académie d'Architecture de Paris; el 1990, la Medalla d'Or de l'Arquitectura del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el 1991, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2001 va rebre també el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme i el 2011 el Premi Nacional de Cultura.

És autor d’una extensa obra memorialista i de teoria i història de l’arquitectura i l’urbanisme durant el segle XX. Va ser fundador i president (1975-1992) del grup editorial Edicions 62, president de la Fundació Joan Miró (1981-1988) i de l’Ateneu Barcelonès (2003-2011).

Reaccions

En una piulada, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat que va ser un "gran transformador de Barcelona. A l’arquitecte de mirada llarga. A l'intel·lectual compromès. Ha mort un referent pel país", ha indicat.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat que justament a finals de setembre van signar la donació del seu fons documental a la Generalitat. "Gràcies, Oriol, per tot el que has fet pel país. Et recordarem sempre. El meu sentit condol a la família i amics", ha assenyalat.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, l'ha definit com un "home de cultura" i ha ressaltat que "va ser un privilegi poder tractar-lo i conversar amb ell".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?