Acord de darrera hora. JxCat i ERC han pactat que els diputats processats per rebel·lió i de qui el jutge del Suprem Pablo Llarena n'havia dictat la suspensió designaran individualment un substitut entre la resta de parlamentaris del seu grup, el que equival, de facto, a una delegació del vot. Aquest és justament l'acord a què ja havien arribat les dues formacions dimarts, i que havia estat posat en dubte per JxCat les darreres hores.

El grup de Puigdemont considerava que la delegació de vot per als presos i exiliats que ja van obtenir a l'inici de la legislatura era suficient, sense necessitat de més tràmits. També creia que aquests tràmits suposaven acatar la suspensió ordenada per Llarena. ERC, per la seva banda, volia evitar nous conflictes judicials, amb la vista posada especialment a salvaguardar el president de la Cambra, el republicà Roger Torrent. El matís és que els diputats processats de JxCat signaran un document en què manifesten que segueixen delegant el seu vot com fins ara. Aquesta fórmula permet presentar l'acord com que no hi ha hagut acatament de la decisió de Llarena.

La Mesa del Parlament ha avalat posteriorment l'acord, tot i l'opinió en contra dels lletrats de la cambra, que no és vinculant. Cs, PSC i PP han demanat convocar una junta de portaveus per reconsiderar la decisió. Tot plegat ha anat ajornant la celebració de ple previst per a les nou del matí, i en què s'han de dur a terme les votacions del debat de Política General. Finalment, el ple s'ha suspès definitivament, i la Mesa el tornarà a convocar, probablement per a la setmana que ve, en la seva reunió d'aquest divendres. 

"És un acord per garantir la majoria parlamentària", ha afirmat el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, en compareixença conjunta amb el portaveu del grup d'ERC, Sergi Sabrià. Pujol ha reiterat també que l'acord responia al que ja es va pactar dimarts. Tots dos han demanat "disculpes" a la ciutadania per l'ajornament del ple, però s'han exculpat en part al·ludint a la "situació d'excepcionalitat" del país. "Si no hi hagués presó ni exili no estaríem veient aquestes situacions", ha afirmat Pujol. "Ningú no ens pot garantir que els efectes de la judicialització de la política no tornin a entrar al Parlament", ha afegit Sabrià.

Preguntats per si els diputats processats reclamaran el seu sou -que no cobren des de pocs dies després que Llarena en dictés la suspensió-, Pujol ha explicat que aquesta serà una "decisió individual" de cada afectat. El portaveu de JxCat ha sostingut que l'acord de dimarts "no es va tancar en fals", mentre que Sabrià ha reduït les desavinences entre els dos grups a qüestions "formals".

Hores de desavinences i negociacions

El debat havia arribat al seu tercer dia amb els conflictes entre independentistes oberts en canal. Les diferències estratègiques entre JxCat, ERC i la CUP són evidents. Com a conseqüència, els anticapitalistes s'han enrocat en l'oposició més dura mentre que els dos socis de Govern mostren posicionaments contraris, se salten els pactes i posen de relleu les tensions entre els dos grups. La punta de llança d'aquest xoc ha estat el debat sobre la suspensió dels diputats processats, dictada pel jutge Pablo Llarena abans de l'estiu, segons la qual els diputats processats han de deixar d'exercir les seves funcions parlamentàries fins que acabi el procés judicial. A falta d'acord, el ple d'aquest dijous s'ha suspès sense hora fixada per a la reanudació.

ERC i JxCat van arribar a un acord mediat per la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que ha consistit a aprovar aquest dimarts al ple la no acceptació de la suspensió, que consideren injusta, però també la substitució dels diputats per altres membres dels grups polítics, per tal de garantir la majoria parlamentària de l'independentisme. Aquest acord ha costat mesos de negociacions i el tancament del Parlament fins aquest octubre, ja que, des d'un inici, la llista de Puigdemont no volia acatar la resolució de Llarena, mentre que els republicans preferien no obrir un altre front judicial i garantir les majories acceptant posar-hi un altre nom.

Doncs bé, només un dia després d'aprovar l'acord, JxCat ha tornat a la seva posició inicial i es negava a tramitar la nova delegació del vot dels diputats afectats del seu grup -Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez- ja que no volen acceptar la suspensió. Defensen que sí poden votar, després que el ple no els suspengués, mitjançant la delegació de vot registrada el passat maig, i sense necessitat de nous tràmits. Aquest dijous, Puigdemont ha defensat des d'Amsterdam la posició del seu grup: "El ple del Parlament ha decidit no suspendre'ns, per tant nosaltres exercirem per la via més útil els nostres drets. Som diputats a tots els efectes", ha dit.

Aquest gest amenaçava la majoria independentista al Parlament, ja que el seu president, Roger Torrent, i ERC consideraven que sí que han de tramitar la substitució per poder comptar els seus vots, tal com han fet els republicans amb Oriol Junqueras i Raül Romeva, que han delegat el seu vot al diputat Sergi Sabrià. Prefereixen blindar la majoria parlamentària mantenint la fórmula votada aquest dimarts, estalviant-se un possible nou front judicial, ja que no acatar la suspensió de Llarena podria ser interpretat com un acte de desobediència -que podria implicar directament Torrent, un dels principals actius d'ERC els darrers mesos-. El perill era que si JxCat no transigia, Torrent es podria haver negat a comptabilitzar la votació dels diputats processats de JxCat, cosa que implicaria perdre la majoria independentista del Parlament. 

A matí, la Mesa del Parlament havia estat estudiant com resoldre el cul de sac en que es trobaven els dos partits. El diputat Albert Batet ha portat a la Mesa un escrit amb el qual vol certificar que seguirà exercint el vot dels diputats suspesos; un document que podria ser acceptat com una nova delegació de vot i, per tant, com la substitució dels processats per Batet. El problema és que aquest document no estava firmat pels quatre diputats processats, fet que implica un error de forma. 

Contradiccions amb l'ultimàtum de Torra

L'altre punt de discòrdia estratègica ha estat la data fixada pel president de la Generalitat, Quim Torra, per debatre sobre autodeterminació amb el govern central. Torra va donar un termini d'un mes a Pedro Sánchez per plantejar un referèndum durant la seva intervenció en el debat de política general d'aquest dimarts. No obstant, el president català no va fer constar aquesta aposta a la carta enviada a la Moncloa per proposar una reunió entre les dues institucions, rebutjada pel govern central. 

L'ultimàtum també es contradiu amb la proposta de resolució acordada entre ERC i JxCat que insta al diàleg "bilateral" amb el govern espanyol "basant-se en el dret a l'autodeterminació", que s'ha de sotmetre a vot aquest dijous. Les intervencions dels republicans durant el debat de política general que s'ha celebrat aquests últims tres dies ha insistit en la via del diàleg, ralentir els temps de l'independentisme per eixemplar la base i no posar condicions sobre la taula, res a veure amb el que ara defensen els seus socis de Govern.

Quim Torra ha tornat a reiterar la seva defensa per l'ultimàtum per les seves xarxes socials, on assegura que "deixarà de donar al president Sánchez cap mena d'estabilitat al Congrés a partir de novembre".