Jordi Sànchez i Jordi Turull han iniciat aquest dissabte al matí una vaga de fam indefinida a la presó dels Lledoners. La mesura, que ha transcendit aquest matí, ha estat explicada al detall en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes pel seu advocat, Jordi Pina, i el seu metge personal, Jaume Padrós, també president del Col·legi de Metges de Barcelona. La protesta pretén denunciar el bloqueig que consideren que exerceix el Tribunal Constitucional (TC) per accedir a la justícia europea, concretament al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Bàsicament, els dos presos polítics exposen que el TC admet a tràmit els seus recursos d'empara, però que després no els resol, de manera que no poden esgotar el camí legal per poder recórrer a la justícia comunitària.

Pina s'ha encarregat de llegir un comunicat de Sànchez i Turull en què demanen que el TC sigui "imparcial". "No demanem cap tracte de favor però tampoc acceptem passivament cap dilació injustificada. No volem que es determini al nostre favor, sinó que es desbloquegin -admetent-se o desestimant-se, si cal- perquè només així es podrà accedir al TEDH", subratlla el text. L'advocat, seguint el comunicat, ha subratllat que segons la llei d'enjudiciament criminal i la pròpia doctrina del TC, els recursos d'empara de les persones en presó preventiva tenen un caràcter preferent i s'han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. De moment, Turull i Sànchez han presentat vuit recursos d'empara, el primer dels quals va ser el 22 de novembre de l'any passat. Per tant, fa més d'un any.

"Ens reafirmem en la nostra determinació a exercir en plenitud de drets la nostra defensa", afegeix el comunicat, que denuncia que el TC està "obstaculitzant l'exercici dels nostres drets". Segons la legislació vigent, per arribar al TEDH primer cal esgotar totes les instàncies judicials internes de l'Estat i un cop aquestes han pres una decisió es pot acudir a Estrasburg. El TC només accepta a tràmit poc més de l'1% dels recursos d'empara que rep. En el cas de Turull i Sànchez els ha admès tots, però després no n'ha resolt cap.

Comissió mèdica de seguiment

El president del Col·legi de Metges de Barcelona i metge personal dels dos presos polítics, Jaume Padrós, ha explicat que Turull i Sànchez han pres la decisió "lliurement" i que quan li van comunicar la voluntat de fer una vaga de fam "els vaig expressar la gravetat i els riscos que comportava i fins on podria arribar". El facultatiu ha comentat que, com és obvi, els riscos per a la salut en una vaga de fam augmenten a mesures que passen els dies, però que ja existeixen des del primer moment.

En tractar-se d'una cas excepcional, ja que ha recordat que no hi ha precedents d'una vaga de fam indefinida en un pres polític al nostre país des de la Transició -amb Xirinacs- , s'ha encarregat a una comissió d'experts del "més alt nivell" de fer-ne el seguiment. La comissió la presidirà el doctor Jaume Tarés, també president de la comissió deontològica del Col·legi de Metges, i a més de fer-ne el seguiment també explicarà als mitjans i a la ciutadania l'estat de l'acció.

Segons el protocol de Serveis Penitenciaris, quan un intern inicia una vaga de fam ho ha de comunicar individualment a la direcció de la presó a través d'una instància, i ha d'especificar si serà vaga de fam i de set o només vaga de fam, com és el cas de Turull i Sànchez. A partir d'aquí, els metges de la presó controlen l'estat dels reclusos amb controls cada dos dies, si bé la periodicitat s'adapta a l'evolució de cada intern. En casos extrems, si cal un ingrés hospitalari seria a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa. Més enllà d'això, la vida a la presó no canvia, ja que mantenen els horaris i les activitats com la resta de presos.

Reaccions contraposades de la Moncloa i la Generalitat

L'inici de la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull ha generat un reguitzell de reaccions polítiques, amb un clar suport del món sobiranista a la seva decisió. El govern espanyol, però, ha qüestionat que els presos polítics no tinguin garantit un judici just. Fonts de la Moncloa han manifestat que "com tots els ciutadans sotmesos davant la llei i protegits per les lleis, en el nostre estat de dret els dirigents independentistes tindran un judici just". Les mateixes fonts han assegurat que "el poder judicial és independent" i que "es farà justícia".

En un comunicat, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat suport a la vaga de fam i ha manifestat que el "poder judicial espanyol està cometent una de les pitjors barbaritats que s’han vist a Europa els últims anys". "La manca d’imparcialitat ideològica de la justícia espanyola i el sistema d’elecció de la cúpula del poder judicial han estat motiu de preocupació del Consell d’Europa i de molts països europeus", afegeix Torra, per a qui "la justícia espanyola han tocat fons entre la comunitat internacional". 

A més de donar suport a la vaga de fam, que veu com "una mesura contundent i dràstica perquè ens trobem davant de la vulneració completa dels drets de ciutadania, dels drets civils i polítics i del respecte pel marc legal de què s’ha dotat el mateix estat espanyol", Torra també s'afegeix a la denúncia "contra l’estratègia de dilatació del Tribunal Constitucional".

Suport de la CUP, el PDECat i Jaume Asens

Un altre dels presos polítics, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s'ha afegit a la solidaritat amb Turull i Sànchez. En un comunicat emès per l'entitat, Cuixart, recorda que la renúncia al dret a l’autodeterminació no és una opció i que l’objectiu dels presos no és la llibertat provisional sinó l’absolució: "sortir en llibertat no és el nostre objectiu, sinó que el nostre objectiu és l'absolució de tots els càrrecs i la resolució política del conflicte entre Catalunya i l’Estat".

La CUP i el PDECat també s'han sumat a la solidaritat amb la vaga de fam. En un comunicat, el PDECat manifesta que "la duresa que comporta aquesta acció demostra la fermesa de les conviccions tant d'en Jordi Turull i d'en Jordi Sànchez". Segons el partit, l'acció "torna a situar amb més força el focus sobre l'arbitrarietat de la justícia espanyola, que està instruïnt una causa política amb arguments falsos, atemptant contra drets fonamentals, com la presumpció d'Innocència o el dret a un procés judicial amb garanties".

A través d'un tuit, la CUP ha manifestat que dona suport "a totes les formes de lluita política davant l'excepcionalitat i la repressió. Amb la vaga de fam per denunciar el judici polític i amb totes les preses i exiliades polítiques". També s'ha pronunciat el tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i dirigents dels comuns Jaume Asens, per a qui "la vaga de fam és una eina de lluita no violenta, la més exigent de totes per a qui la practica, per denunciar la injustícia greu que viuen el presos polítics. La nostra solidaritat amb ells i les seves famílies. Hi ha bones raons polítiques, ètiques i jurídiques per defensar la legitimitat de la vaga de fam. Exigim que es respectin els seus drets humans. El TC ha de deixar de bloquejar sistemàticament el seu dret a acudir a la justícia europea".