Els advocats que defensen els pares del nen de 3 anys assassinat en els atemptats del 17-A a Catalunya han posat de manifest en les seves conclusions provisionals prèvies a la vista oral un incompliment de les obligacions de l'Estat espanyol, "que inexplicablement ha estat omès a tots els informes policials", així com en els escrits del jutge instructor i de la Fiscalia, i que si s'hagués aplicat, com exigeix la normativa europea, hauria descobert les operacions del comando terrorista abans que cometés els seus atemptats.

En les pàgines 22 a 24 del seu escrit de 136 folis, al qual ha tingut accés Públic, els quatre advocats –defensors, per extensió, de totes les víctimes de la massacre gihadista, ja que les seves despeses es financen mitjançant micromecenatge–exposen "l'aclaparadora facilitat amb la qual un grup de joves van poder fer-se amb grans quantitats de productes que poden ser convertits, amb relativa senzillesa, en explosius de gran potència".

De fet, un dels tres supervivents de la cèl·lula terrorista que aniran a judici (Said Ben Iazza) va prestar als assassins la seva documentació, amb la qual van poder comprar sense problemes 480 litres de peròxid d'hidrogen, 500 litres d'acetona, 25 litres d'àcid sulfúric, 20 bombones de gas GLP, material electrònic divers per a detonadors i material de laboratori a deu diferents localitats de Catalunya  i el País Valencià. Els tres primers són coneguts com a elements precursors per a la fabricació del poderós explosiu triperòxid de triacetona (TATP), denominat "mare de Satán" pel Mossad israelià, amb el qual ja s'havien comès sagnants atemptats gihadistes a Europa.

Aquestes compres demostren que a l'estiu del 2017 el Ministeri de l'Interior no estava aplicant, malgrat que Espanya es trobava en el nivell 4 d'alerta antiterrorista, el "Reglament (UE) núm. 98/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de gener del 2013 sobre la comercialització i la utilització de precursors d'explosius –pel que ara ens interessa, substàncies com el Peròxid d'hidrogen, acetona i àcid sulfúric que van servir per a fabricar el triperóxido de triacetona (TATP)–, que era d'aplicació DIRECTA des del dia 2 de setembre del 2014 –com estableix el propi Reglament–", expliquen els lletrats en les seves conclusions.

"Resulta constatable –continua l'escrit de la defensa– que en el Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista que des del 26 de juny de 2015 es trobava en el Nivell 4 d'Alerta Terrorista (NAA), dependent del Ministeri de l'Interior, que és l'encarregat de prendre totes les mesures de seguretat per prevenir atacs terroristes gihadistes al nostre país i que es reuneix assíduament, no va impedir, controlar, supervisar o alertar sobre la comercialització i utilització d'aquests precursors d'explosius en el mercat lliure, com ordena aquest Reglament (UE), permetent que uns joves de Ripoll compressin SENSE CAP MENA DE CONTROL precursors d'explosius –que ja havien estat utilitzats en els atemptats de París i Bèlgica– en diferents establiments comercials de la província de Barcelona, Tarragona i Castelló i aconseguissin reunir en un habitatge d'Alcanar entre 200 i 500 quilos d'explosius –segons els Tedax–, sense que ningú ho advertís".

En el 2015 es va modificar el Codi Penal espanyol per a transposar la normativa europea, però no es van adoptar les mesures

"Curiosament, l'any 2015, es va dur a terme a Espanya una modificació del Codi Penal en matèria de terrorisme, a fi de transposar normativa europea i poder equiparar-nos als països del nostre entorn. Com a conseqüència d'aquesta reforma, l'article 577.3° del Codi Penal preveu un delicte de col·laboració amb activitats d'una organització, grup o element terrorista, per imprudència greu, delicte que es pot cometre per acció o per omissió".

"Doncs bé, essent indubtable –encara que hagi estat omès per tots els cossos policials– i no ho hagi recollit el Jutge d'Instrucció i/o la Fiscalia, que el Reglament de la Unió Europea obligava a prendre tot tipus de mesures de seguretat de manera immediata per evitar atacs terroristes –mentre no s'aprovés una llei o reglament dirigit als fabricants i comercialitzadors d'aquests precursors amb la finalitat de regular les llicències, autoritzacions, controls, comunicacions a la policia, etc., en els termes que detalla el propi Reglament–, la veritat és que aquestes mesures de seguretat no consta s'adoptessin de cap manera".

"Per això és evident que estem en presència d'un error greu de seguretat, per no donar compliment a la normativa aplicable que hagués impedit o alertat de la compra de precursors d'explosius per part d'un grup de joves, avortant qualsevol perill o operació sobre aquest tema".

"Essent el màxim responsable en aquesta matèria, sigui dit de pas, qui en aquell moment era Secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, Sr. José Antonio Nieto Ballesteros. En aquest sentit, resulta simptomàtic que els cossos policials no diguessin res -en els seus informes sobre aquesta regulació –que actuen sota les seves ordres, quan, no obstant això, sí que van referenciar la normativa aplicable pel transport de matèries perilloses a l'hora de transportar aquest tipus de productes químics".

En resum, l'incompliment de les mesures de seguretat exigides per la UE des de quatre anys abans va ser flagrant, i aquests controls haurien desemmascarat de seguida els islamistes durant el seu periple de compres de precursors d'explosius en comerços de Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, Gurb, Sant Carles de la Ràpita, Ripoll, Vinaròs, l'Ampolla, L'Ametlla de Mar, El Perelló i Camarles.

Tan laxos eren els controls de compra-venda d'aquests perillosos compostos químics que a La Indústria Sabonera de Tortosa van rebutjar en primer lloc vendre 100 litres de peròxid d'hidrogen a un dels terroristes, perquè els va oferir dades d'identitat incompletes i falses, però quan després va arribar un segon jove magribí demanant el mateix material i en idèntica quantitat, li ho van proporcionar, malgrat que només va mostrar un DNI que no era el seu.

Al final, l'acumulació de tant d'explosiu a la casa d'Alcanar (al Montsià, al límit amb el País Valencià) que havien ocupat per a fabricar-lo i emmagatzemar-lo va acabar amb una tremenda deflagració, el 16 d'agost del 2017, que va volar en trossos el xalet amb diversos dels seus ocupants i va obligar el comando terrorista a canviar de plans. En comptes de col·locar furgonetes-bomba a la Sagrada Família i el Nou Camp de Barcelona, com pretenien inicialment, a l'endemà Younes Abouyaaqoub va envestir a tota velocitat contra la gent que passejava pel centre de la Rambla barcelonina, matant a 14 persones i ferint a desenes.

"No està acreditat que Es Satty morís en l'explosió d'Alcanar", com van afirmar Interior i la Policia 3 dies més tard

Tres dies després, "la Secretaria d'Estat de Seguretat, Centre d'Intel·ligència contra el terrorisme i el crim organitzat TEPOL, Direcció General de la Policia, Cos Nacional de Policia, Comissària General d'Informació, dirigeix un ofici al Jutjat Central d'Instrucció afirmant la defunció de ABDELBAKY ES SATTY en l'explosió d'Alcanar i que això obre noves vies de recerca", malgrat que "encara no hi havia cap informe biològic que ho corroborés", recorden els advocats en el punt sisè de les seves conclusions, i "contrasta amb els primers informes dels Mossos d'Esquadra en els quals sempre es fa referència a la «possible» defunció del Sr. SATTY".

A continuació, les defenses dediquen 24 folis a demostrar, amb documents i proves del sumari, que "existeixen nombrosos i fundats indicis que ens porten a sostenir que no ha resultat acreditat que aquella nit del 16 d'agost ABDELBAKI ES SATTY morís en l'esmentat habitatge".

"I aquests indicis, insistim, es desprenen de les pròpies diligències practicades fins avui i que consten en les actuacions, revelant dues circumstàncies absolutament sorprenents".

La primera és que els successius informes forenses de les restes dels cadàvers trobats entre les ruïnes d'Alcanar ratifiquen una vegada i una altra que és impossible identificar de "manera indubtable" (com requereix la Llei) la petita mostra d'ADN que s'atribueix a Es Satty. No obstant això, el jutge d'instrucció assegura en la seva ordre d'empresonament del 22 d'agost per a dos dels integrants del comando:

"L'anàlisi de les restes humanes trobades en el lloc dels fets permet afirmar que com a resultat de la deflagració van morir, com a mínim, dues persones havent estat identificades les restes d'una d'elles, essent les d'Abdelbaki ES SATTY qui havia estat ocupant el lloc d'Imam de la Mesquita Nova de Ripoll..."

Quan la realitat era que el Dictamen biològic B-1705570 emès el dia anterior (21 d'agost) per l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona havia conclòs exactament tot el contrari: "No s'ha detectat coincidència fins a la data d'avui amb cap perfil indubtable o dubtós registrat en aquesta base de dades" (foli 504 Peça 7a).

A partir d'aquest moment s'emeten successius informes forenses d'ampliació que identifiquen l'ADN de les restes d'una de les dues persones destrossades per l'explosió com el de Youssef Aalla, però mai identifiquen les altres amb les d'Es Satty. Fins que el jutjat rep l'"últim Dictamen biològic, ampliació núm. 4o, B-17-05570, de data 19 de desembre de 2017, de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona, en el qual es conclou de manera DEFINITIVA i TAXATIVA que":

"«EN CAP CAS DISPOSA EL NOSTRE LABORATORI DE CAP IDENTIFICACIÓ  SOBRE EL PROPIETARI DEL PERFIL 2»", corresponent al que s'atribueix a Es Satty. Però ni la Policia ni el jutge es retractaran mai de les seves proclamacions inicials, contràries als informes oficials forenses definitius emesos quatre mesos després. Així que les conclusions de les defenses constaten:

"El sorprenent, jurídicament i biològica parlant, és que, el 29 de gener del 2018, la Lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat d'Amposta, dirigeix ofici als Mosssos d'Esquadra amb el següent contingut:
​«En virtut de resolució dictada per S.sa el dia de la data, dirigeixo a Vostè el present a fi que amb caràcter URGENT, facilitin les dades completes de filiació de: ABBELBAKI ES SATTY a fi de donar tràmit a la seva inhumació.», (foli 721, Peça 7a).
Resolució que, per cert, no consta en la causa".

"És a dir, sense cap informe que ho avali biològicament, i sense tenir constància de cap dada nova que hagi portat a identificar al Sr. ES SATTY amb el "Perfil 2", s'acorda la inscripció de la seva defunció i la seva inhumació".

La relació d'Es Satty amb els serveis secrets espanyols

Però les conclusions de la defensa comencen subratllant en el seu primer punt els "antecedents relatius al líder del grup criminal, Es Satty [l'imam de Ripoll] i la seva relació amb els serveis d'intel·ligència espanyols", tal com va informar Públic en la sèrie d'exclusives de fa un any.

L'escrit recorda les visites que va rebre Es Satty a la presó de Castelló per agents de la Guàrdia Civil –d'abril a juny del 2012–, primer, i després per agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), "el dia 17 de març de 2014, tot això escassos mesos abans que es constituís el grup terrorista que perpetraria els atemptats objecte d'enjudiciament".

"Hem de recordar que l'objecte i contingut d'aquestes visites a ES SATTY no ha pogut ser investigat en la present causa, com a conseqüència de la reiterada negativa mostrada, tant pel jutge instructor, com per la mateixa Sala, en relació amb la petició de diligències d'investigació realitzades per aquesta acusació".

"Sigui com sigui, l'esmentat dirigent i artífex de la trama terrorista (ÉS SATTY), a principis del 2015, havent complert la seva condemna (que va finalitzar el dia 29 d'abril del 2014) i malgrat mostrar clars signes de radicalització, de forma absolutament inexplicable no va ser deportat al Marroc, el seu país d'origen, sinó que va ser posat en llibertat i va començar a exercir com a Imam a la mesquita "El Fath" de Ripoll ".

"A la mesquita de Castelló adoctrinarà els musulmans conversos ADRIAN FERNÁNDEZ MARTÍNEZ i CRISTIAN RUIZ MORCILLO, dos joves que no perdran el contacte amb ES SATTY en cap moment. ES SATTY visita ADRIAN FERNANDEZ a mitjans de juliol del 2017 quan inicia el seu darrer viatge al Marroc, abans dels atemptats".

"Com veurem a continuació, la relació entre els serveis d'intel·ligència espanyols i ES SATTY queda així mateix corroborada si seguim amb minuciosa atenció les passes de l'Imam durant els mesos abans dels atemptats."
​"ES SATTY començarà a tenir diversos contactes amb Bèlgica i el febrer del 2016 tornarà al mateix país, on s'hi estarà fins el 13 d'abril del 2016, moment en el qual tornarà a Espanya".

"Doncs bé, gràcies a les diligències practicades en aquesta causa, aquella relació que diem acreditada entre el Sr. ES SATTY i els serveis secrets espanyols ens ve corroborada, precisament, a propòsit de les visites efectuades per ES SATTY a Bèlgica".

"Així, arran d'una extensa declaració realitzada pel Sr. SOLIMAN KAYCHOUH, president de la Mesquita Youssef de la localitat de Diegem (Bèlgica), el dia 20 d'agost del 2017 (tres dies després dels atemptats), podem obtenir un detall més precís del que va passar".

"Entenem que cal així mateix posar l'accent en l'esmentada data (20 d'agost del 2017), perquè el contingut d'aquesta declaració (que va ser obviada des d'un primer moment per la Guàrdia Civil, malgrat que va rebre, juntament amb la Fiscalia, còpia de tot l'actuat a Bèlgica el novembre del 2017), no serà enviat al Jutjat fins el mes de maig del 2018, moment en el qual la Guàrdia Civil fa arribar un ofici aportant en un CD la traducció al castellà de l'actuat, sense còpia documental i la Fiscalia dies després, aporta la còpia documental, però en el seu idioma original".

"Curiosament, en el contingut de l'ofici, que consisteix en un resum d'allò més rellevant de les diligències practicades a Bèlgica, no s'esmenten les noves aportacions que realitza el Sr. SOLIMAN sobre la relació del Sr. ES SATTY amb els serveis secrets espanyols".

La declaració del president de la mesquita belga que confirma les relacions d'Es Satty amb el CNI en el 2016

En aquesta declaració davant la Fiscalia Federal belga –que Públic va oferir en exclusiva el passat 17 de juny–, Soliman Kaychouh (o Akaychouh, segons sigui la transliteració de l'àrab del seu cognom) va declarar literalment:

"Hi va haver un moment en el qual em vaig adonar d'una cosa que no em va agradar. Vaig entrar a la seva habitació i estava parlant per telèfon amb algú en espanyol. Li vaig preguntar qui era i em va contestar que estava parlant amb els serveis secrets d'Espanya i que, entre altres coses, li preguntaven on estava i coses així".

​Això va passar en el 2016, l'any anterior als atemptats i molt poc abans que Es Satty tornés definitivament a Ripoll per organitzar el comando terrorista amb els seus adeptes.

Atès que a Bèlgica li exigien presentar certificat de bona conducta per poder exercir com a imam –cosa que no se li va demanar per predicar a Ripoll–, i Es Satty no podia fer-ho perquè havia complert condemna de presó per narcotràfic, Soliman el va informar que no podria seguir a la seva mesquita de Diegem:

"Aleshores li vàrem explicar que no podíem continuar treballant amb ell. Ens va dir que hi havia una nova mesquita a Espanya i que aniria a treballar allà. M'ha  preguntat on era, però no li ho sé dir amb exactitud. No era a Barcelona, però sí en algun punt pròxim a Barcelona. Aquí no es trobava a gust. Tenia la sensació que aquí tothom el vigilava, mentre que a Espanya et deixen en pau. Així és com va sortir".

El testimoni del president de la mesquita de Diegem va ser demanat urgentment per Interior a Bèlgica pocs dies després de l'atemptat, en la primera comissió rogatòria internacional emesa per Espanya, però després va quedar relegat durant any i mig en un CD-ROM sense índex, després de veure la Guàrdia Civil el contingut de les seves declaracions. Com aquesta de Soliman:

"Em va fer sospitar. Igual que aquella trucada seva en espanyol i coses per l'estil, van fer que sospités d'ell. Perquè, sobre aquesta trucada havia dit que era amb el servei secret i que a Espanya gairebé tots els imams estan en contacte amb el servei secret".

"No serà fins a un informe de la Guàrdia Civil, sobre el processament SAID BEN IAZZA, de data 20 de gener del 2019, que, en referir-se al Sr. ABDELBAKY ES SATTY, s'esmenta la seva relació amb el Sr. SOLIMAN, sobre la base del que aquest havia declarat, i és per això que, en un annex apareix la seva declaració del 20 d'agost de 2017 traduïda al castellà".

No obstant això, aquest informe final de la Guàrdia Civil resumeix en un curt paràgraf aquest testimoniatge de cinc pàgines i no fa cap esment sobre les manifestacions del testimoni sobre que És Satty afirmava en el 2016 mantenir un contacte directe amb els serveis secrets espanyols.

Després de fer un repàs sobre altres indicis de la relació entre el CNI i el cervell dels atemptats –com la bústia morta que va utilitzar l'imam de Ripoll per comunicar-se amb un interlocutor que no ha estat identificat–, les conclusions de la defensa de les víctimes del 17-A subratllen "la greu negligència de l'Estat al no aplicar (com era la seva obligació) la normativa europea d'aplicació directa en matèria de venda de precursors explosius i, en segon lloc, l'evident relació que mantenia el cap de la cèl·lula terrorista, ES SATTY, amb els serveis d'intel·ligència espanyols".

"Si, d'una banda, l'Estat hagués actuat com corresponia en el control de venda d'aquests materials explosius, la cèl·lula terrorista hauria estat desarticulada o  frustrada en les seves intencions. Si, d'altra banda, els serveis d'intel·ligència espanyols haguessin aconseguit controlar efectivament una persona amb la qual mantenien un estret contacte, ES SATTY, bé hauria pogut evitar-se la creació de la cèl·lula terrorista".

"Tots dos elements condueixen a la indiscutible conseqüència que l'Estat podria haver evitat la comissió dels greus atemptats ocorreguts i, amb això, també podria haver evitat els terribles danys produïts".

En conseqüència els advocats argumenten:

"Hem de recòrrer aquí a la coneguda Teoria d'Ahuteville que, recordem, parteix de la concepció que qualsevol atemptat terrorista consumat es produeix a conseqüència d'una deficient o anòmala actuació de l'Estat, que havent de garantir als seus ciutadans uns adequats nivells de seguretat i protecció no aconsegueix, per determinades omissions, negligències o deficiències, evitar la preparació i comissió d'aquests atemptats".

"En el supòsit que ens ocupa, això no només neix o es queda en un terreny teòric o formal, sinó que de la instrucció fins practicada aquest moment, i malgrat les limitacions investigadores derivades de la negativa del Jutge Instructor a practicar determinades diligències sol·licitades per aquesta defensa, s'ha constatat amb total claredat i decepció quines van ser les concretes omissions i negligències protagonitzades per l'Estat que podrien haver evitat la consumació dels terribles atemptats soferts".