El coneixement de la llengua catalana que demostra Íñigo Errejón cada cop que parla en públic a Catalunya li facilita la connexió amb els assistents a qualsevol acte. Aquest cap de setmana s’adreçava a un centenar de persones reunides a la Plaça de l’1 d’octubre d’un petit poble de l’Alt Empordà, Viladamat, on havia estat convidat per parlar sobre el llibre que va escriure amb l’ex-ministre bolivià Álvaro García Linera, Qué Horizonte. Hegemonía, Estado y Revolución democrática, per exposar idees que, evidentment, tenen a veure amb les experiències polítiques d’un i altre, però que volen anar més enllà dels processos viscuts a Bolivia i a l'Estat espanyol.

Errejón parlava de la mà d’un significat regidor independentista, Lluc Salellas, cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona, que en la seva pregunta inicial va fugir de llocs comuns i del debat polític immediat, per centrar-se en qüestions tals com la importància de les tradicions populars en els processos rupturistes o revolucionaris.

La raó, les emocions i la "construcció de poble"

El polític madrileny no va dubtar gens ni mica en afirmar la necessitat de "desmuntar" la hipotètica "superioritat de la raó per sobre de les emocions". Cal revisar la política, segons ell, per atorgar valor als afectes compartits, els temors, les pors, sentiments, creences... Va insistir en el concepte que tantes vegades han repetit ell i els seus seguidors. "Cal construir poble" i per fer-ho cal partir del que existeix.

Va posar en valor, per exemple, la celebració de les festes majors, que tenen gairebé sempre un origen religiós i que són trobades plenes d'activitat i d’intercanvi social.

"Anticapitalisme conservador"

Ens trobem, va explicar, en una "fase de crisi civilitzatòria", en la qual sembla que per anar bé tot ha d’anar ràpid, quan en realitat "moltes de les coses noves que arriben són dolentes". "L’anticapitalisme que cal, en certa mesura, ha de ser conservador", va dir, per deixar clar que "vivim per sobre dels límits físics del planeta" i celebrar que "l’ecologisme hagi posat les coses al seu lloc".

"El neoliberalisme és una màquina de disgregació permanent. "Quant de temps tenim per veure la gent que estimem?", es va preguntar, per reafirmar la idea segons la qual "cal recuperar coses antigues".

La baixada del suflé

En català o en castellà, al líder de Más País sempre sembla que li faltin segons per verbalitzar tot el que vol expressar en poc temps sobre la societat actual, el mercat, el neoliberalisme, les institucions... Lluc Salellas, però, el va voler fer aterrar una mica al terreny de les relacions de l’esquerra amb mobilitzacions socials, com les viscudes a Catalunya, i als motius pels quals cal prestar atenció al "moment en què es produeix la baixada del suflé".

"Alguns tenim tendència a pensar que la gent aguantarà permanentment mobilitzada" i quan arriba la desmobilització a atribuir-la a l'existència de traïdors, va reconèixer l’exdirigent de Podemos, per explicar a continuació que en algun moment sempre "la gent acaba tornant a casa" i prescriure que cal "lliurar cada batalla com si fos l'última però amb plena consciència que hi haurà una altra".

"La marea popular tornarà a pujar"

Es tracta, segons ell, que cada lluita, encara que no es guanyi, deixi resultats positius, més consciència, més organització, per tal que qui vingui darrera dels que ja s’han cansat trobin les coses millor. Una inquietut que comparteix amb Garcia Linera: "Què cal fer per a que els processos democràtics i els avanços socials no siguin reversibles?"

En les seves reflexions, sense anomenar-les explícitament, Errejón va parlar del clàssic paper de les 'avantguardes' i que va descriure amb expressions significatives tals com aquestes: "Els processos de canvi no els fan la majoria de la població, sinó minories actives". "La producció de certeses és el treball dels revolucionaris". "La tasca d’un militant no és només estar excitat en moments de mobilització popular". "Cal posar objectius intermedis", perquè "la marea popular tornarà a pujar"  i cal plantejar-se que es fa "per a que ho tingui més fàcil".

El Procés, el 15M i el "següent assalt"

En cada ocasió cal preparar-se pel "següent assalt", va dir el diputat de Más País, i el regidor de Guanyem Girona li va respondre que això era precisament el que no havia fet el procés sobiranista català, coincidint tots dos, no obstant això, en l'excepcional nivell de mobilització assolit en la societat catalana: "A pocs llocs d’Europa s’ha vist una contestació social" equiparable en les darreres dècades.

Errejón es va estendre sobre la necessitat que hi hagi "divisió entre les elits". "Sense desordre a dalt no hi pot haver canvis a baix", va dir, i va il·lustrar la seva afirmació recordant quan Jordi Pujol advertia al Parlament, en defensa de si mateix, que "si es sacsejava una branca d’un arbre, al final cauria la branca i tots els nius". I en relació al 15M va recordar que quan va decaure va entrar en acció “una organització vanguardista" per referir-se a Podemos, que segons ell ha entrat en un procés de subordinació al PSOE i en la reproducció de la dinàmica esquerra-dreta.

Habitatge, aliments i energia

El públic que escoltava a l’exnúmero dos de Podemos ho va fer durant més de dues hores i mitja, fins que es va fer totalment de nit. Semblava que els assistents volien més respostes a les grans preguntes del moment, tant sobre Catalunya com sobre el Govern de l’Estat.

I Errejón va explicar que els independentistes catalans tenen "una doble tasca", complicada: intentar que l’Estat segui a negociar i respondre positivament als "sectors no sobiranistes, però que són demòcrates".

En quant a la segona, va argumentar que en la gestió de les qüestions socials cal demostrar capacitat d’atendre tres aspectes, potser quatre, que tenen a veure amb la vida de la gent: l’habitatge, la distribució d’aliments i l’energia.

N'hi ha prou amb guanyar a les urnes?

I en quant al que poden aconseguir els independentistes va dir clarament que no tindran prou amb victòries a les urnes, perquè s’haurien de complir tres condicions: capacitat de control del territori, implicació de la comunitat internacional i voluntat de l’altra part de seure a negociar una solució al conflicte. Cap de les tres es compleix.

Va insistir en la necessitat d'escoltar els ecologistes, per "plantejar models alternatius de felicitat" i de "produir institucions de tipus públic i altres de tipus cooperatiu, que reforcin la confiança en les pròpies forces, amb valors feministes i ecològics.

República o control de la Corona

La qüestió de la forma d’estat no és una prioritat d'aquest moment per Íñigo Errejón. El republicanisme, segons ell, té un ampli consens en la societat catalana, però no en l’espanyola, per la qual cosa coincideix amb aquells que mantenen que el que cal és posar la Corona sota control i que per això fan tot el que poden al Congrés, en contra de la dreta i del mateix PSOE. I planteja aquest interrogant: Monàrquics o no, a la gent no li molesta ara que no es pugui controlar el que fa el monarca?

Espanya com a federació dels pobles que ho desitgin

Va reivindicar la seva espanyolitat, però va dir que l’Espanya que ell desitja és la que es pugui conformar amb la capacitat de federar-se d’"els pobles que ho desitgin" i així ho expressin, "amb condicions pactades", a través d’un exercici de lliure adhesió. Res a veure amb el que es pot parlar en l’actual conjuntura  política de la capital de l’Estat, que la veu "cada cop més de dretes".

Gran coalició sense perspectives

I en quant als atacs de la dreta contra membres de l’actual Govern espanyol de coalició, especialment de Podemos, va fer notar que no es tracta d’un fenomen nou. Va recordar, com exemples, els atacs i xiulades en actes públics que va patir José Luis Rodríguez Zapatero. La dreta espanyola, segons ell, és pitjor que la catalana, perquè considera que el poder li pertany, per dret de conquesta. No veu, no obstant això, que hi hagi cap possibilitat de formació d’un Govern de gran coalició PSOE-PP per substituir l’actual de PSOE-UP. "No el necessiten", entre altres motius perquè existeix VOX, va assegurar.