El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts els projectes de llei que regularan la coneguda com a ‘taxa Google’, sobre el negoci de les grans multinacionals tecnològiques o ‘puntocom’, i la ‘taxa Tobin’, sobre les transaccions societàries. Aquests projectes de llei quasi no presenten canvis sobre les propostes de gener de l'any passat, la tramitació parlamentària del qual va decaure per l'avançament electoral quan el Govern espanyol havia consignat les partides d'ingressos de 1.200 i 850 milions d'euros als nonats Pressupostos Generals de l'Estat pactats per PSOE i UP.

No obstant això, l'entrada en vigor no serà immediata, sinó que més aviat es farà esperar mentre el Govern mira de reüll Europa. Les regulacions "aniran en la mateixa línia, encara que això no vol dir que siguin a ser exactament iguals", explicaven aquest dilluns des d'Hisenda, pràcticament al mateix temps que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, refredava les expectatives fins al punt de deixar entreveure una desactivació ‘de facto’ del tribut als gegants digitals.

De fet, encara que els ritmes parlamentaris apunten al fet que tots dos impostos puguin estar aprovats abans de la pròxima tardor, Calviño es va mostrar partidària de postergar almenys fins a cap d'any la liquidació, informa Europa Press, en un posicionament que coincideix amb l'ajornament dels pagaments a compte que acaba d'aplicar el Govern francès, l'únic europeu que fins ara ha establert la ‘taxa Google’ i que ja havia recaptat el primer termini.

"Preveiem un sistema similar per donar una mica de temps i veure com evoluciona la negociació en l'àmbit internacional", va indicar Calviño aquest dilluns a la premsa.

Pendents de l'OCDE i la UE

A la pràctica, l'aplicació de la ‘taxa Google’ en tots dos països dependrà de com acaba el debat sobre la fiscalitat de les empreses transnacionals obert a l'OCDE i la UE.

El primer organisme espera tenir un acord al novembre d'enguany per aplicar l'impost a escala global, mentre que la Comissió Europea ja ha anunciat que té intenció de llançar una Directiva l'any que ve si abans no ha resolt l'assumpte l'OCDE, que estima la futura recaptació entorn dels 100.000 milions de dòlars anuals.

Tant una com l'altra decisió, que es debatran entre pressions de les empreses afectades, en plena guerra comercial global i amb el Govern de Donald Trump oferint rebaixes fiscals per atreure els EUA les seus dels seus gegants tecnològics, tindrien efectes directes en els impostos d'Espanya i de França, mentre l'arribada al poder de Boris Johnson ha congelat el projecte de legislar sobre aquesta matèria al Regne Unit.

Fonts de l'Agència Tributària han apuntat al fet que la fórmula per a l'ajornament seria quelcom tan senzilla com canviar de trimestral a anual el període de liquidació, que faria que aquest no comencés a córrer abans de gener de 2021. Això evitaria haver de recórrer a alternatives com la bonificació al 100%, l'aplicació temporal d'un tipus zero o, directament, la suspensió de la vigència.

Impostos simbòlics per a negocis multimilionaris

Bàsicament, l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals, conegut com a ‘taxa Google’, consistia, en la seva primera versió, a gravar amb un 3% els ingressos per serveis de publicitat, intermediació i tràfec de dades personals que obtinguin a Espanya les empreses tecnològiques amb seu en altres països la facturació dels quals superi els tres milions d'euros anuals al mercat local i els 750 al global, la qual cosa deixa fora a les ‘pimes’ i a les ‘startups’ espanyoles.

Ciberimperis com Apple, Google, Amazon i Facebook tributen pel gruix dels seus negocis globals a paradisos fiscals com Irlanda i Luxemburg, o a països amb una fiscalitat laxa com Holanda, la qual cosa porta al fet que entre les quatre paguin a penes de 22 milions d'euros a Espanya quan la seva facturació supera els 6.000.

Les últimes dades disponibles sobre aquestes quatre signatures, les més destacades d'un sector en el qual també operen Microsoft, Airbnb, TripAdvisor, HBO, Netflix, Twitter, Uber, Cabify i les plataformes de menjar a domicili o de contactes, indiquen que la facturació anual de la divisió local de Google ronda els mil milions d'euros però paga poc més de sis, la d'Apple ingressa més de 400 i tributa una mica més de 13, la d'Amazon passa de 4.000 amb una liquidació fiscal pràcticament simbòlica i la de Facebook declara pèrdues.

Paral·lelament, l'Impost sobre Transaccions Financeres o ‘taxa Tobin’ anava a gravar amb un 0,2% -a pagar pels intermediaris que intervinguin en l'operació-, el valor de les compravendes d'accions d'empreses espanyoles de més de mil milions de valor borsari, que ara estan lliures d'impostos.

Societats, un impost d'un altre segle

Poca més concreció sobre els projectes de llei s'especifica des del Govern espanyol, més enllà de la que afegeixen les mateixes condicions del procediment: l'aprovació no requereix una majoria qualificada o absoluta per tirar endavant perquè no es tracta d'una llei orgànica, segons han explicat fonts del Congrés, i, amb independència de la data de l'eventual aprovació, les taxes no serien d'aplicació retroactiva en tractar-se d'impostos indirectes.

En qualsevol cas, el Govern d'Emmanuel Macron i, aquest dimarts, el de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hauran estat els primers a posar sobre la taula propostes concretes per un dels flancs més descurats de la globalització, com és el de la tributació de les transnacionals, especialment les de caràcter digital, que operen en diversos països sense tenir seu fiscal en ells.

"Parlar d'elusió fiscal és quedar-se curt. Es tracta d'elusió, sí, però tan ben organitzada que sembla pensada per dinamitar el sistema fiscal" occidental, assenyala l'economista Manuel Garí, que dóna suport a l'aplicació de mesures com la ‘taxa Google’ i la ‘taxa Tobin’, encara que matisa que "no és la solució".

L'impost de societats, el que tradicionalment grava els guanys de les empreses, "és un tribut del segle XX, pensat per recaptar on l'empresa té situat físicament el seu negoci però no on obté els ingressos", explica Carlos Cruzado, president de Gestha, el sindicat dels tècnics d'Hisenda, que crida l'atenció sobre com la globalització i la digitalització de les transaccions i els serveis han canviat aquests models de negoci sense que, almenys fins ara, els fiscos hagin trobat fórmules per evitar l'elusió fiscal "no sols de les tecnològiques sinó de les empreses transnacionals en general, que suporten uns tipus efectius molt baixos".

Les multinacionals espanyoles no són alienes a aquestes pràctiques d'elusió, ni de bon tros; tal com va deixar clar la mateixa Agència Tributària en el seu primer Informe País a País, en el qual, amb dades de 2016, van assenyalar com les 134 signatures de matriu espanyola que facturen més de 750 milions d'euros a escala global generen impostos per valor de 14.260 (15,5%) però paguen només 11.594 (12,6%).

I ho fan després d'obtenir uns beneficis oficials de 91.849 amb un volum de negoci de 934.408, una cridanera rendibilitat inferior al 10% que en condicions normals posaria en dubte, per escassa, la seva viabilitat. Aquest marge no aconsegueix ni tan sols els dos terços del 15% en el qual tradicionalment se situa el marge del benefici industrial.

Gairebé la meitat d'aquest negoci, 413.815 milions de facturació i 45.049 de beneficis, tributa en la pràctica per sota del 6%.

"Deslocalitzen els beneficis"

"Les multinacionals, i especialment les digitals, pel tipus de negoci i per la seva estructura empresarial, deslocalitzen els beneficis d'on obtenen els ingressos", explica Garí, partidari d'aplicar impostos a aquests guanys. "No haurien de poder operar sense una seu física al país", apunta.

L'economista, d'altra banda, crida l'atenció sobre un efecte il·lusori creat entorn de l'economia digital. "Sembla que és una cosa immaterial, que no consumeix matèries primeres ni energia, quan en realitat s'està posant al capdavant en el requeriment d'ambdues mentre actua amb una impunitat contaminadora", assenyala.

Tots dos coincideixen a descartar que el consumidor hagi de patir els efectes d'una eventual repercussió de la ‘taxa Google’ per part dels gegants digitals, una possibilitat que signes com l'auditora Price Waterhouse donaven per feta i per a la qual pronosticaven augments de costos de fins a 665 milions d'euros anuals per a l'usuari i caigudes de fins a 562 en els beneficis operatius de les empreses que utilitzen aquests serveis.

"És possible que hi hagi una repercussió sobre els preus, però per als anunciants, no per als usuaris", apunta Garí. "Poden intentar carregar alguna cosa en la intermediació, però això no afectaria el consumidor", afegeix Croat.