Sense notícies de Luxemburg. El Govern espanyol ha intentat per diversos mitjans conèixer l'abast de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d'ERC Oriol Junqueras, però ha rebut el silenci com a resposta, segons han confirmat a Públic fonts jurídiques.

El TJUE es manté hermètic en les hores prèvies a la difusió d'aquesta sentència que decidirà si Junqueras tenia dret a gaudir d'immunitat quan se li va negar la sortida de presó per acudir a l'acte d'acatament de la Constitució i adquirir així la condició d'eurodiputat, malgrat estar assegut al banc dels acusats del Tribunal Suprem per haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre.

La discreció és total entre els quinze membres que integren la Gran Sala de l'alt tribunal europeu i que faran pública la seva sentència a les 9.30 hores d'aquest dijous, 19 de desembre.

Un dels grans beneficiaris d'aquest procediment pot ser Carles Puigdemont, l'expresident de la Generalitat exiliat a Bèlgica després del referèndum de l'1-O de 2017 mentre Junqueras, el seu exvicepresident, entrava a la presó, era jutjat pel Suprem i condemnat a 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació de diners públics.

Si el TJUE fa seves les conclusions de l'advocat general de la UE, el polonès Maciej Szpunar, en el sentit que Junqueras gaudia d'immunitat, la conseqüència seria que Puigdemont podria tornar a l'Estat espanyol per fer-se amb l'acta d'eurodiputat. No podria ser detingut si abans no ho autoritza el Parlament Europeu.

El primer pas el donaria el mateix jutge d'instrucció de la causa de l'1-0 al Suprem, Pablo Llarena, qui tramitaria el suplicatori davant el Parlament Europeu contra Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, exiliat també a Bèlgica.

La majoria parlamentària formada entre els grups de populars i socialistes donarien suport a la concessió del suplicatori, entre altres coses perquè els suposats delictes no es van cometre en exercici de les seves funcions parlamentàries sinó dos anys abans.

Puigdemont, preparat

Puigdemont i la seva defensa tenen la maquinària a punt si el desenllaç és favorable a Junqueras. Han aconseguit ajornar a Bèlgica la vista de la seva extradició sol·licitada pel Suprem, a l'espera del que resolgui el TJUE. El seu objectiu és impedir que el Parlament Europeu accedeixi al fet que sigui jutjat a l'Estat espanyol si resulta que ell també és europarlamentari des del moment que va sortir triat.

Puigdemont i la seva defensa pretenen fer seure Espanya a la 'banqueta' de l'europarlamento: allà esgrimiran els arguments en favor dels polítics condemnats, així com les peticions d'organismes internacionals sobre els quals han influït, segons fonts de la defensa de l'expresident català.

La sentència del TJUE resol una qüestió processal que va plantejar el mateix Suprem. La resolució no suspendrà la condemna de Junqueras ni l'exvicepresident català quedarà en llibertat en el cas que el TJUE es pronunciés a favor que tenia immunitat des que va ser triat el passat 26 de maig i que els tràmits posteriors no eren necessaris. Haurà de ser el mateix Tribunal Suprem el que interpreti l'abast de la sentència. L'Advocat General, però, considera que la condemna de Junqueras havia deixat sense fonament la qüestió plantejada davant el tribunal europeu.

La protecció dels eurodiputats

La decisió del TJUE va més enllà de Junqueras i Puigdemont: el que decideixi serà aplicable a la protecció de tots els diputats del Parlament Europeu presents i futurs, com poden ser detinguts i jutjats. És probable que el TJUE busqui una solució intermèdia, no en va allà exerceixen els jutges triats pels Estats que componen la UE.

El president de la Sala penal del Suprem, Manuel Marchena, va excloure el suplicatori basant-se en jurisprudència de la seva pròpia Sala -i d'ell mateix- respecte al fet que no cal complir aquesta sol·licitud si la persona ja està processada i asseguda a la banqueta, com va ser el cas de Junqueras. La defensa de Junqueras busca la nul·litat i la seva excarceració. I amb això treballa el seu advocat, Andreu Van den Eyden.

Junqueras va presentar aquest dilluns un incident de nul·litat contra la sentència del Suprem amb l'argument principal que Junqueras tenia immunitat parlamentària i que no podia ser processat perquè no va haver-hi autorització del Parlament Europeu, segons fonts de la defensa del líder d'ERC.

I en aquestes va arribar el Brexit

Faltava el Brexit per complicar encara més el cas. En un nou gir de la destinació, l'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí podria ser designada europarlamentària.

Si es consumeix la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea, Espanya tindria dret a cinc escons més. I resulta que la candidata més votada és Ponsatí, qui des d'Escòcia es convertiria en la primera de la quota espanyola del Brexit.