Els relats de l'Estat i la Generalitat avancen paral·lelament cap a les dates de l'atansament polític entre ambdues institucions. Un dia després que el president de la Generalitat, Quim Torra, anuncii que les línies mestres de l'independentisme  tornen a basar-se en aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat, aquest dimecres la ministra de Territori, Meritxell Batet, ha comparegut al Congrés per fer una valoració dels acords aconseguits a la Comissió Bilateral de l'Estat, celebrada el passat 1 d'agost. I la recepta del socialisme espanyol, de nou, no deixa de ser la defensa de l'Estatut i "el retorn a la normalitat" basat en un diàleg entre ambdues institucions que, segons ha dit Batet, "tots dos governs" -català i espanyol- havien evitat a parts iguals abans de l'arribada de Pedro Sánchez.

Batet ha tornat a recordar quines són les línies vermelles de l'Estat pel que fa a les negociacions entre administracions, així com les de la Generalitat, fent èmfasi en "l'esforç" que van fer les dues parts per escoltar-les: "Les paraules poden ser feridores en algunes ocasions, i escoltar algunes paraules pot ser especialment dolorós. Però quan unes institucions decideixen acollir-se a aquelles paraules és pitjor fer veure que no existeixen", ha dit la ministra.

Tal com ha recordat, el govern central no està disposat a recollir el plantejament de defensa política de la "vulneració de drets als exconsellers empresonats": "Creiem que deuen sotmetre's a les decisions judicials i, a més, és als jutges en exclusiva a qui correspon prendre aquesta decisió". La crida de l'independentisme perquè la Fiscal General de l'Estat canvii de tarannà en els processaments de rebel·lió i sedició no té cap recorregut, segons han repetit diversos cops els representats del govern central. I precisament és en aquest afer en el que Torra va donar la única nota bel·ligerant amb l'Estat: "No acceptaré una acusació que no sigui absolutòria", va dir. 

És aquest punt el que els diputats dels grups parlamentaris independentistes han contestat amb més força. El diputat republicà Joan Tardà, ha posat l'accent en la situació dels presos i exiliats com el major entrebanc pel diàleg: "Per què hem de creure en una resolució democràtica si vostès segueixen patrocinant que representants democràtics del poble català estiguin a presó o a l'exili?" ha dit.

Per altre banda, allà on la Generalitat sí està disposada a rebaixar el to de desobediència plantejat en l'anterior legislatura i tornar a proposar un referèndum pactat amb l'Estat -tal com ja es va proposar el 2014-, Batet ha explicat que no trobaran al govern central. L'executiu espanyol va rebutjar la constitució d'un grup d'estudi sobre les possibilitats de celebrar un referèndum, tal com ha explicat de nou la ministra. Tan Tardà com el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, han discutit amb fermesa la posició del govern central: "Allò que avui a Catalunya fa més consens, més suports socials i intel·lectuals, que trenca barreres entre independentistes i no independentistes, és la idea simple que els catalans, a través d'un referèndum, decideixin el futur polític de Catalunya", ha dit el postconvergent.

Per la seva banda, Tardà ha dit que la proposta de l'executiu espanyol exclou a part de la societat catalana: "No hi ha solució al conflicte sense tenir en compte el 50% dels catalans que no són independentistes, igual que no hi ha solució sense tenir en compte el 50% que sí ho són ", ha dit. 

Multilateralitat i bilateralitat

Batet ha tingut l'oportunitat de contestar algunes de les crítiques que el conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, va fer en roda de premsa després de la Comissió Bilateral. Més enllà de referèndums i presos, un dels altres punts calents d'aquest diàleg és l'exclusivitat que demana la Generalitat per parlar sobre algunes qüestions en relacions bilaterals, mentre que l'executiu espanyol insisteix en arrossegar part del debat als òrgans autonòmics amb la resta de comunitats. 

"Assumim la complementarietat dels diàlges multilaterals i els bilaterals. No són realitats excloents, sinó que es necessiten ambdues pel bon funcionament", ha dit la ministra. Per això, també ha anunciat que el govern central portarà a votació aquest dijous al Congrés la tornada a la sanitat universal, que empararà la llei catalana tombada pel Tribunal Constitucional que plantejava l'accés a la salut a les persones migrades.