Va començar trencant les regles imposades per Itàlia i Malta en un moment crucial del debat migratori europeu. Va obrir els ports espanyols primer a l'Aquarius i després a l'Open Arms, en diverses ocasions. Semblava que venia per representar una altra concepció de la política migratòria, però no va trigar molt de temps a deixar enrere els gestos i seguir rigorosament els dictats de la Unió Europea.

En poc més de mig any, Pedro Sánchez ha passat d'acollir als migrants rescatats al Mediterrani central a bloquejar la sortida de bucs de rescat d'ONG espanyoles com l'Open Arms o el Aita Mari. Aquest és, potser, el canvi de rumb més visible de la política migratòria del Govern. Fins i tot el vicepresident italià, l'ultradretà Matteo Salvini, ha aplaudit el bloqueig dels vaixells de rescat, un dels majors cavalls de batalla fins i tot abans d'arribar al Govern.

La veritat és que Sánchez va heretar de Rajoy una situació d'augment sense precedents de la immigració irregular cap a Espanya. "No hi havia previsió, ni resposta ni focus", va lamentar el dimecres la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo. El bloqueig de la ruta italiana pel tancament de ports i els acords amb Líbia, unit al pacte Brussel·les-Turquia per a tancar la ruta dels Balcans van convertir a Espanya en el principal port d'entrada dels migrants per via marítima en la segona meitat de l'any. Més de 57.000 persones van arribar a les costes espanyoles el 2018, segons dades del Ministeri de l'Interior, unes xifres que van superar les de la crisi de les pasteres de 2006, el pitjor any en termes de recepció de migrants. I en el que va de 2019, gairebé 4.000 persones han aconseguit superar la travessia marítima cap a Espanya, segons l'Organització Internacional per a les Migracions, cosa que fa augurar un any amb números fins i tot superiors.

Aposta per reduir les arribades

Davant aquest panorama, el Govern s'ha proposat reduir un 50% la immigració irregular, segons ha publicat El País. Per això, explica el diari citant fonts del Govern, limitaria les actuacions de Salvament Marítim, entre altres actuacions. Una informació que ha aixecat polèmica, més encara després de l'apagada informativa a les xarxes socials d'aquesta entitat pública sobre els rescats de pasteres, cosa que es va imposar, curiosament, després de la irrupció de Vox al Parlament d'Andalusia. Fonts de la CGT, el sindicat majoritari en Salvament Marítim, asseguren que no hi ha directrius noves sobre les seves actuacions en els rescats de pasteres, però posen el focus en la falta de mitjans materials i en l'eliminació de les tripulacions de reforç que van aconseguir arrencar a l'Executiu aquest estiu. També adverteixen de certa militarització del cos després de la posada en marxa del comandament únic per la cooperació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a la frontera i a l'Estret. "Pròximament tindrem sempre diversos guàrdies civils a bord d'un dels vaixells que operaran al Mar d'Alborán. Això no s'havia vist mai”, ha declarat a Público Ismael Fuiro, delegat de CGT a Salvament Marítim.

La "necropolítica"

Per a l'activista Helena Maleno, experta en migracions i membre de l'ONG Caminando Fronteras, la postura que ha anat dibuixant el Govern no té tantes diferències entre les quals ja aplicava o pretenia aplicar el PP. "Els postulats són els mateixos. Que Sánchez passi de rebre a l'Aquarius a bloquejar els vaixells de rescat o a silenciar a Salvament Marítim no resulta estrany ni difícil d'entendre. Ni tan sols per als seus votants", assegura la investigadora establerta al Marroc. "La base és el racisme institucional basat en privilegis, en el colonialisme. No som l'Europa dels drets humans. El votant, de dretes o d'esquerres, no vol perdre els seus privilegis respecte a altres persones, i fa molts anys que diem a la gent que els privilegis no ens els lleven els banquers o el poder econòmic, si no la gent que ve en pastera", sosté.

Segons Maleno, "pot ser que Sánchez tingui por a l'extrema dreta, però el que està aplicant té un nom i està definit des de fa anys pel filòsof camerunès Achille Mbembe. És la necropolítica, decidir quines vides tenen més valor que unes altres. Ja no fa falta disparar pilotes de goma als migrants a l'aigua perquè no creuin. Ara només cal deixar-los morir a la mar sense si més no sentir-nos responsables", argumenta.

Abans que arribés Vox

Però aquesta deriva cap a una línia dura en matèria migratòria no arriba amb la irrupció de Vox, que ha col·locat la immigració com un dels grans debats que pot inclinar la balança electoral. Sánchez va començar aquest gir després de l'anomenada crisi migratòria a l'Estret del passat estiu, quan va advertir a Proactiva Open Arms que no podria tornar a desembarcar a Algesires als rescatats en aigües del Mediterrani central. Després van arribar les devolucions expresses dels migrants que van saltar la tanca de Ceuta gràcies al rescat d'un acord de devolució de migrants amb el Marroc, enterrat i sense usar-se des de la seva signatura el 1992. Fins i tot s'està plantejant la devolució de menors estrangers no acompanyats (menes) als seus països d'origen, sobretot amb els marroquins, prevalent la condició d'estranger per sobre dels drets del menor.

Tampoc ha variat la línia respecte als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Tan sols ha anunciat reformes sobre el que nombroses ONG defineixen com a "presons racistes", i ha mantingut el projecte del PP de construir-ne un de nou a Algesires.

El govern espanyol només ha anunciat la retirada de les fulles de ganivet de les tanques de Ceuta i Melilla quan ha aconseguit que Brussel·les doni un tracte preferent al Marroc, sobretot en l'àmbit econòmic, perquè actuï de gendarme de la nostra frontera, com ja s'ha fet amb Líbia, amb Algèria, amb Níger, amb Turquia o amb el Senegal. De fet, el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, ha viatjat durant els dos últims dies a Guinea Conakry (segon país de procedència dels migrants que arriben a Espanya, només darrere del Marroc) i Gàmbia per a ampliar i amarrar més acords bilaterals per al control dels fluxos migratoris.

La pressió del Govern a Europa ha desbloquejat els fons que han aconseguit que la Marina Real Marroquina intervingui molt més activament a l'hora de localitzar i interceptar pasteres que salpen de les seves costes, segons confirmen les ONG Caminando Fronteras i les tripulacions de Salvament Marítim. I en matèria de drets humans, la postura que va mantenir davant el Tribunal d'Estrasburg sobre les devolucions en calent va ser exactament la mateixa que l'argumentada pel PP quan l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz va tractar de donar-los encaix legal amb la figura del rebuig a la frontera, cosa que ha valgut una condemna al país.

"Evidentment, amb la immigració instal·lada com a assumpte clau previ a diverses cites electorals, Sánchez no vol perdre vots, però tampoc se li pot atribuir l'efecte contagi de la ultradreta xenòfoba a les seves polítiques, com ha esdevingut en molts països europeus durant els últims dos anys. Més aviat, Sánchez intenta ser l'alumne exemplar de la Unió Europea", aprecia Ana González-Páramo, investigadora sobre migracions de la Fundació porCausa. "El problema és que el discurs antiimmigració ha calat tant a tota Europa, a totes les institucions, que si et converteixes en alumne model de Brussel·les, acabes aplicant mesures restrictives en matèria de drets", adverteix. "Sánchez potser va tenir bones intencions però no ha tingut el coratge de mantenir-les i ni de buscar alternatives en l'àmbit europeu, sobretot quan els seus suposats socis, Alemanya i França, estan lliurant la seva pròpia guerra interna en aquest camp", afegeix.