"Així és com es disputen les eleccions a les repúbliques bananeres", va clamar aquest dimecres l'expresident republicà George W. Bush en un comunicat després que el Congrés fos assaltat pels seguidors de Donald Trump. La deriva de la polarització trumpiana havia aconseguit el seu paroxisme i ho feia en el cor mateix de la democràcia americana. El senador republicà Mitt Romney i candidat a president el 2008 va anar encara més lluny i va afirmar que "el que ha passat al Capitoli ha estat una insurrecció incitada pel president dels Estats Units". Davant aquesta situació, la pregunta que va emergir gairebé inevitablement no va ser una altra que: pot el país destituir el seu propi president fins i tot a 13 dies d'acabar el seu mandat? La Constitució estatunidenca té la resposta i aquesta és afirmativa.

La clau resideix en l'esmena 25, en concret en la seva clàusula quarta. El vicepresident dels Estats Units pot invocar-la si estima que el president no està en les seves capacitats per exercir el càrrec. No obstant això, mai s'ha recorregut a aquesta opció en la història del país. En el cas que Pence es decideixi, el vicepresident hauria de tenir primer el suport de la majoria del gabinet presidencial. En aquest cas, informarien el Congrés i al Senat de la presumpta incapacitat de Donald Trump i aquest seria destituït, passant Pence, en aquest cas, a assumir la presidència, que només es mantindria uns dies, ja que el 20 de gener, segons estableix la constitució, Joe Biden ha de prendre possessió del càrrec. En qualsevol cas, la CNN va informar que diversos membres del gabinet presidencial havien començat a discutir aquesta opció a última hora de la nit a Washington.

Una vegada que succeeix aquesta transferència de poders després d'aplicar-se l'esmena, la disputa passaria al Congrés i al Senat, que haurien de sotmetre'l a votació i necessitarien dos terços de cada cambra per ratificar Pence com a president. En cas de no aconseguir aquestes cotes, en aquest escenari, Trump tornaria a la Presidència.

Fins ara només s'han usat altres clàusules de l'esmena 25 i sempre per altres contextos molt diferents. Aquesta esmena no es va usar fins als anys setanta. En aquesta dècada, es va recórrer, d'una banda, a la clàusula primera per procedir al nomenament del vicepresident Gerald Ford com a president el 1974 després de la dimissió de Richard Nixon, i per un altre, a la clàusula segona quan en dues ocasions es va necessitar un mecanisme legal per ocupar sengles vacants vicepresidencials.

La secció tercera ha estat la més recentment utilitzada. Permet als presidents transferir breument els seus poders al vicepresident per casos d'incapacitat transitòria, com les operacions amb anestèsia general. Ronald Reagan i George W. Bush van recórrer a ella per aquest motiu. Quan Trump es va contagiar amb coronavirus a l'octubre es va especular amb la possibilitat que invoqués aquesta clàusula precisament i donés temporalment a Pence els poders presidencials.

A part de l'esmena 25, una altra opció teòrica per destituir a Trump seria llançar de nou un procés de revocació, el famós impeachment, però la legislatura acaba en menys de dues setmanes i no hi hauria temps per executar el procés, que sol ser molt procel·lós. Amb tot, la congressista per Minesota, Ilhan Omar va assegurar en un tuit que ja s'havia posat a la feina. "Estic redactant els articles de l'impeachment. Donald J. Trump hauria de ser revocat per la Cambra dels Representants i destituït pel Senat. No podem permetre-li romandre en el seu lloc, es tracta de preservar la nostra República i necessitem complir amb el nostre jurament", va anunciar.

"Això no és llei i ordre, és el caos i el Govern de la màfia"

L'escenari actual en el qual Biden prendrà possessió el pròxim dia 20, l'esmena seria l'única realista. De fet, que Pence pugui invocar-la d'acord amb l'esdevingut en el Capitoli fa que diferents sectors i personalitats comencin a alçar la veu per reclamar-la. Els més destacats van ser l'aliat de Trump i president de l'Associació Nacional de Fabricants, Jay Timmons; Karl Racine, el fiscal general del Districte de Columbia, on es troba Washington; i els governadors de Vermont i Illinois, el republicà Phil Scott i el demòcrata J.B. Pritzker, respectivament. També li ho van reclamar per carta a Mike Pence la majoria dels diputats demòcrates del Comitè de Justícia de la Cambra dels Representants, segons va informar The Wall Street Journal.

Timmons va assenyalar sense embut en un comunicat que Pence deuria "seriosament considerar treballar amb el gabinet presidencial per invocar l'esmena 25 per preservar la democràcia". I no es va quedar aquí, sinó que va voler ser especialment dur amb Trump: "Això no és llei i ordre [en al·lusió al tan esbombat lema de l'encara president]. Això és el caos. És el Govern de la màfia. És perillós. Això és sedició i ha de ser tractat com a tal. El president sortint va incitar a la violència en un intent de retenir el poder i qualsevol líder triat que el defensi està violant el seu jurament a la constitució i rebutjant la democràcia en favor de l'anarquia".

Pel que fa a Racine, el fiscal general de la capital del país va ser taxatiu també: "Tant si a un li agrada o no el vicepresident Mike Pence, la veritat és que està més capacitat per a governar [que Trump]. Necessitem un comandant en cap [càrrec oficial que té també el president dels Estats Units] que compleixi amb les seves responsabilitats constitucionals", va declarar a la CNN Racine, qui va concloure: "Li demanaria al vicepresident que si us plau faci el següent pas. Compleix amb la teva tasca. Protegeix als Estats Units, defensa la democràcia i invoca l'esmena 25".

Són arguments semblants als emprats pels governadors Scott i Pritzker. Aquest va assegurar: "No faig aquestes declaracions a la lleugera: dues setmanes són molt de temps perquè Trump segueixi en el seu lloc, on ell pot continuar incitant a la violència. No tinc dubtes que els seus esforços per animar un cop representen una alta traïció a aquesta democràcia i a la constitució". Scott va acusar Trump "d'orquestrar una campanya per causar una insurrecció i alterar unes eleccions legals" i va sostenir que Trump "hauria de dimitir o ser deposat pel seu gabinet o pel Congrés".

Entretant, politòlegs d'universitats estatunidenques van llançar a internet una carta oberta reclamant també l'activació de l'esmena. En tot just unes hores, havia aconseguit més de 600 adhesions. A la carta admeten que la seva professió "busca comprendre la política, no vincular-se a ella, però", afegeixen els signants, "compartim un compromís cap als valors democràtics", i és per aquest motiu pel qual anomenen "al Congrés dels Estats Units, al vicepresident Mike Pence i als membres del gabinet presidencial a destituir Donald J. Trump del seu lloc a través d'un impeachment o invocant l'esmena 25".

"Les accions del president", asseguren els politòlegs, "amenacen la democràcia estatunidenca. [Trump] ha rebutjat fer una transferència pacífica de poder, ha animat als congressistes i senadors a subvertir el resultat de les eleccions en els seus respectius estats, ha pressionat al funcionari d'un estat perquè alteri el resultat de les eleccions i ara ha incitat una violenta revolta per assaltar el Capitoli i tombar el recompte dels vots del col·legi electoral". La missiva conclou: "Les accions del president mostren que està incapacitat o no vol complir amb el seu jurament de protegir i defensar la Constitució. Ha de ser destituït immediatament".

Un editorial publicat després dels disturbis a The Washington Post deia: "El president no està capacitat per exercir la seva funció en els pròxims 14 dies. Cada segon que reté els vastos poders de la presidència és una amenaça per a l'ordre públic i la seguretat nacional. Trump va provocar l'assalt al Capitoli. Ha de ser destituït".

L'esmena 25 de la Constitució dels Estats Units va ser aprovada pel Congrés en 1965 i ratificada pels estats el 1967. La norma es va promoure després de l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy el 1963, un esdeveniment que va introduir al govern de llavors en la incertesa de com succeir a un president si aquest perdia la vida, la consciència o les seves capacitats estant en exercici.