Joe Biden ha donat el discurs de la victòria a Delaware aquest dissabte a la nit com a "president electe" dels Estats Units després de declarar-se vencedor dels comicis celebrats el 3 de novembre, després de rebre el suport dels principals mitjans del país, incloent la cadena d'ultradreta Fox. No obstant això, el sistema electoral estatunidenc no té un ens oficial que declari el vencedor, de manera que Donald Trump va rebutjar la seva derrota, va tornar a declarar (aquesta vegada via Twitter) que és ell qui ha "guanyat per molt" i, a través del seu advocat, Rudy Giuliani, va anunciar més recursos judicials el dilluns.

En el seu discurs, Biden va esmentar la data de la seva investidura, el pròxim 20 de gener, però per a arribar a aquesta data queden ni més ni menys que 73 dies, així que per a veure a Joe Biden de president caldrà passar per moltes etapes intermèdies en les quals Donald Trump crearà batalla i desplegarà l'"enorme litigi" que va anunciar dijous passat. La primera partida d'aquestes eleccions s'ha jugat a les urnes; l'objectiu de Trump és que la segona es jugui en els tribunals.

L'objectiu de Trump i dels republicans és acabar implicant el Tribunal Suprem, cort que té una àmplia majoria conservadora (per sis jutges a tres) després que Trump hagi dut a terme en aquesta legislatura el nomenament de tres jutges, l'última d'elles, la ultraconservadora Amy Coney Barrett una setmana abans de les eleccions. I la bretxa per la qual Trump vol entrar és per la freqüent manca de concreció de les lleis i de la Constitució del país sobre el procés electoral i sobre el procés d'elecció del president una vegada el recompte de vots ha conclòs.

Per a desplegar la seva estratègia legal, el magnat de Nova York haurà de jugar amb les següents dates claus fins al 20 de gener, una ruta de 73 dies en la qual Biden espera anar fortificant el seu camí cap a la Casa Blanca.

8 de desembre, nomenament dels compromissaris

Fins al 8 de desembre el president tractarà de posar totes les traves possibles als tribunals sobre com es va desenvolupar la jornada de votació o sobre el procés d'enviament o recompte de vots. Per què el 8 de desembre? Perquè aquest dia els estats han de seleccionar als compromissaris que enviaran al Col·legi Electoral perquè votin el nou president del país en una sessió que se celebrarà el 14 d'aquest mes i que, de fet, és el segon front en el qual Trump podria actuar, tractant d'alterar el vot dels compromissaris.

Els compromissaris voten aquest dia, però la ratificació d'aquest resultat la fa el Congrés de Washington el 6 de gener, la qual cosa obriria una altra possible finestra de tres setmanes i mitja a nous recursos per a continuar empantanant el procés si Trump perd la votació del 14 de desembre; i la perdria amb els resultats que ara mateix hi ha sobre la taula, és a dir, amb Biden guanyant a Pennsilvània, Geòrgia, Nevada i Arizona. Per això Trump el primer que vol atacar és el vot en les urnes.

Des del dimarts Estats Units viu pendent de com va el recompte de vot minut a minut en espera del minut final. Oficialment, els estats estan sempre molts dies i sovint setmanes comptant. Als EUA hi ha la tradició que el candidat que es veu perdedor truca el vencedor i accepta la seva derrota, gairebé sempre la mateixa nit electoral. Hillary Clinton va fer el ronso, però va acabar trucant a Trump el 2016 a les 2.30 de la matinada. I ens va semblar tard. Però la legalitat és la que és: el topall per a certificar un resultat és d'una setmana en sis estats; entre el 10 i el 30 de novembre per a 26 estats i Washington DC; en algun moment de desembre per a altres 14 i fins i tot n'hi ha quatre que no tenen cap topall (Hawaii, Nova Hampshire, Tennessee i Rhode Island). Així que mai es resol això quan estan comptats tots i cadascun dels vots. Senzillament, les projeccions dels partits, de les cases d'enquestes i els mitjans, i els primers escrutinis orienten la cosa i en el transcurs de les següents hores un es declara perdedor. És llavors quan l'altre guanya. Mai s'espera ningú a comptar tots els vots.

Trump està jugant aquesta basa per a justificar els seus recursos judicials per frau electoral amb els objectius de retardar el procés i, en última instància, d'acabar convencent a algun jutge que tombi part de la legislació electoral d'estats com Pennsilvània perquè anul·li el vot per correu que va arribar després del dimarts electoral i que va de forma aclaparadora a favor de Biden. Res d'això succeiria si es comptessin els vots la mateixa nit electoral i si hi hagués un organisme encarregat d'anunciar els resultats definitius.

De moment totes les demandes interposades contra l'emissió de vots o el seu recompte a Michigan, Wisconsin, Geòrgia i Nevada han estat tombades ràpidament. Sobre la que els republicans van posar a Pennsilvània el dissabte, el fiscal general d'aquest estat va respondre ahir a l'alt tribunal que no hi hagut cap frau en la gestió del vot per correu. En qualsevol cas, segons el fiscal, es tracta de pocs centenars de vots i Biden porta un avantatge de 37.298 sufragis. El Suprem no es va pronunciar ahir encara sobre això però fins i tot si anul·la aquests vots no tindran cap rellevància en el resultat final i en la derrota de Trump a Pennsilvània i, per tant, per a la seva reelecció.

El Col·legi Electoral i el compromissari "infidel"

Qui obtingui 270 vots en aquest òrgan en la votació del 14 de desembre serà president. Si Trump no aconsegueix remuntar cap estat en els actuals recomptes, la diferència entre tots dos candidats serà de 74 vots, impossible de retallar mitjançant qualsevol estratègia. No obstant això, si Trump, a través de recursos, aconsegueix guanyar d'alguna manera Pennsilvània i Geòrgia es quedaria a dos vots de Biden, i aquí s'obra una altra porta per a possibles jugades del magnat. Per això Trump demanarà el recompte de vots a Geòrgia, al qual té dret en haver-hi tan poca diferència entre tots dos (unes 10.000 paperetes) i per això planteja una enorme batalla legal a Pennsilvània. El seu objectiu fer-se amb aquests estats i els seus compromissaris.

La clau està en el següent detall: no tots els escollits pels seus estats al Col·legi Electoral estan obligats a votar pel seu candidat. Això obre la porta a un tamayazo, amb el que Trump podria permetre's arribar a la votació del dia 14 al Col·legi Electoral amb tècnicament menys compromissaris que Biden.

En la història dels Estats Units ha passat a vegades que un compromissari voti pel candidat oposat, però sempre com a senyal de protesta i mai en escenaris on es podia alterar el resultat final de la voluntat popular. Segons Fairvote.org, organització que vetlla per la desaparició del Col·legi Electoral, això s'ha produït en 85 ocasions, de les quals tres d'elles van ser abstencions.

Un total de 17 estats no tenen cap llei que obligui el seu compromissari a votar pel candidat del seu partit, així que si Trump acabés aconseguint Pennsilvània i Geòrgia podria tractar de convèncer a un compromissari demòcrata (o els que fessin falta) que voti per ell. 

A més, dos estats on sí que existeixen aquestes lleis que vinculen al compromissari amb el resultat electoral, tenen, paradoxalment, governadors demòcrates, però parlaments republicans. Un d'ells és Michigan. L'altre, precisament, Pennsilvània. I la Constitució no diu res sobre que el govern d'un estat estigui obligat a triar als seus compromissaris segons el resultat de les eleccions. Els ciutadans de Pennsilvània han votat per Biden però el parlament de l'estat, republicà, podria triar a dos compromissaris d'aquest partit i no incomplirien la Constitució.

6 de gener, el Senat ratifica el Col·legi Electoral

Si finalment els recomptes acaben amb Biden guanyant en els estats que queden pendents i cap recurs o maniobra de Trump prospera, aquest 14 de desembre el demòcrata seria preelegit president pel Col·legi Electoral, un resultat que el Congrés ha de validar i oficialitzar el 6 de gener perquè es prengui possessió el 20 d'aquest mes, segons la data inamovible establerta per la constitució. L'últim ardit que li quedaria a Trump és que, si finalment el Senat segueix en poder republicà, podria tractar d'alterar mitjançant l'acció d'aquesta cambra el resultat de la votació del Col·legi Electoral, amb el suport d'alguna intervenció del Tribunal Suprem, de marcat caire conservador.

Entretant, en totes aquestes setmanes, el president sortint només pot fer una gestió ordinària del país que, en la pràctica, hauria d'estar ja en mans dels equips de transició entre el mandatari sortint i el futur. Trump podria negar-se al fet que hi hagués equips de transició. No hi ha res legal que hi obligui. En qualsevol cas, Joe Biden ja els té en marxa.

Els noms del primer equip "Biden-Harris"

Joe Biden, amb tot, convençut de la victòria en les urnes, s'ha posat a caminar. Dimecres passat ja va llançar el web de l'equip de transició de l'"administració Biden-Harris" i ja són coneguts els noms dels qui formen aquest planter. I fins a l'entorn de Donald Trump han començat a opinar sobre aquest procés transitori, mostra que, en el fons, es comença a acceptar com molt real la possible derrota de l'actual president. El divendres, de fet, el director del Consell Econòmic Nacional de l'administració Trump, Larry Kudlow, va fer una crida a la tranquil·litat i va assegurar a la CNBC que "hi haurà una transferència de poders pacífica, com sempre es fa".

En la cúspide de l'equip de Biden hi ha Ted Kaufman, nomenat a primers d'any pel candidat demòcrata. Kaufman, segons The Independent, va escriure lleis sobre transicions presidencials com a senador i com a assessor de Biden. Segons el mitjà Politico, l'objectiu de Kaufman és que per al Dia de la Inauguració, és a dir, per al 20 de gener, hi hagi treballant en aquest equip unes 350 persones.

Biden: "Vaig buscar la presidència per a reconstruir la columna vertebral d'aquest país, la classe mitjana"

Biden va fer ahir el seu primer discurs com a tal davant del país des de la base de la seva campanya a Wilmington, Delaware. Biden va assegurar que va buscar la presidència "per a restaurar l'ànima dels Estats Units i per a reconstruir la columna vertebral de la nació, la classe mitjana". La CNN va advertir que ahir es complien precisament 48 anys exactes des que Biden fos elegit com a senador de Delaware al Congrés de Washington el 1972.

"La gent d'aquest país ha parlat i han decidit una clara victòria per a nosaltres, una victòria convincent", va assenyalar Biden per a justificar la seva presentació com el nou president del país.

El demòcrata va tenir paraules per l'actual mandatari: "Als que han votat pel president Trump", va dir, "entenc la seva decepció aquesta nit. Jo mateix he perdut un parell d'eleccions. Però ara ens donarem una oportunitat. És hora de deixar de banda la retòrica dura i de baixar la temperatura. Hem de tornar a veure'ns i tornar a escoltar-nos".

Biden va assegurar que ara és temps de "la batalla per a controlar el virus, per a construir la prosperitat, per a assegurar la cura de la salut de la teva família, per a aconseguir la justícia racial i erradicar el racisme sistèmic en aquest país, per a salvar el clima, per a restaurar la decència, defensar la democràcia i donar a tots en aquest país una oportunitat justa. La nostra feina comença amb el control de la pandèmia", i va aquí va anunciar que dilluns nomenarà "un grup de científics i experts líders com a assessors de transició per a ajudar a conformar el pla covid-19 de l'administració Biden-Harris" i convertir-lo en un pla d'acció que comenci el 20 de gener de 2021. "Aquest pla es construirà sobre els fonaments de la ciència. Es construirà amb compassió i empatia", va dir.

Harris: "Seré la primera dona en aquest càrrec, però no l'última"

Per la seva banda, la vicepresidenta electa Kamala Harris va defensar que malgrat que ella pot ser la primera dona en assumir aquest càrrec no serà "l'última". En un discurs a Delaware, Harris va reivindicar "totes les dones que han treballat per assegurar i protegir el dret a votar des de fa un segle", i ha fet una menció especial a la seva mare, d'origen indi, i a les dones negres, "sovint ignorades, però que demostren ser la columna vertebral de la demòcracia" dels EUA. Harris ha recordat que "la democràcia no està garantida" i que depèn de la voluntat de defensar-la a les urnes, i ha celebrat el suport per la candidatura de Joe Biden.