Aquest dijous hi havia previst un macrodesnonament que deixava a l'estacada una vintena de famílies que viuen a la Pobla de Mafumet (Tarragonès) malgrat haver complert sempre amb les seves obligacions de pagament. Finalment, es podran quedar a casa seva gràcies a la negociació col·lectiva, encapçalada pel Sindicat d'Habitatge de Reus, que ha aconseguit suspendre el llançament dels desnonaments. Tot i que la Sareb, propietària dels immobles, s'ha obert a negociar amb els veïns, el procediment d'execució hipotecària encara segueix en marxa, i si no s'arriba a un acord, es pot reactivar. 

Front comú, negociació veïnal i negociació col·lectiva. Tres elements que, segons el membre del Sindicat d'Habitatge de Reus Guillem Jové, han estat claus per aturar el llançament dels desnonaments previstos en tres blocs del carrer Mina de Madró, propietat de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), també conegut com el banc dolent, que l'administració pública va crear l'any 2012 amb l'objectiu de liquidar els actius tòxics vinculats a promotors immobiliaris heretats de la crisi financera del 2008.

La promotora que era propietària dels edificis va fer fallida i va deixar els pisos sense propietari, que finalment van passar a mans de la Sareb. El març del 2021, un representant de l'empresa de gestió dels lloguers va informar els inquilins que no havien de continuar pagant els lloguers a la promotora. Durant aquests tres anys, els veïns van seguir pagant intentant regular la situació, fent-se càrrec de totes les despeses de l'edifici, amb la "tranquil·litat" que podrien arribar a un acord amb la Sareb. 

La seva sorpresa va ser quan el juliol d'aquest any van rebre una carta judicial on se'ls anunciava que serien desnonats el 28 de novembre perquè els contractes que tenien eren "il·legals". El problema, tal com explica Jové, va ser que els veïns que vivien als pisos no figuraven com a llogaters, va ser en aquest moment quan la Sareb va embargar els habitatges, deixant les famílies en una situació irregular. 

L'Arnau, un dels veïns afectats, explica que ha viscut tot aquest procés amb "molta incertesa i incredulitat". "El més lògic és que si una finca canvia de titularitat, el primer pas és posar-se en contacte amb els inquilins i pactar noves condicions (si és que canvien) o pactar una data de sortida si no s'arriba a un acord. Però en aquest cas ha passat completament el contrari. Un dia ens arriba una carta amb una citació judicial que ens diu que els nostres contractes són il·legals. Directament, ens van dir que no teníem dret a viure a casa nostra i que el 28 de novembre havíem de marxar", detalla.

Va ser aleshores quan es van organitzar, sota el paraigua del sindicat. "Ens vam veure obligats a fer soroll, fins que no el vam fer, no van escoltar les nostres peticions", lamenta l'Arnau. El Guillem lamenta que la negociació ha estat "cruel", ja que "han mantingut la incertesa d'alguns casos fins a última hora". De fet, fins dimarts no van saber si s'aturarien tots els desnonaments. Viure sota aquesta "amenaça" ha comportat molts problemes de salut a les famílies afectades.  

"La clau de l'èxit ha sigut la força col·lectiva i la unió de tots els veïns i veïnes afectades, guiats pel sindicat. Sense això, no ho hauríem aconseguit", diu sense embuts l'Arnau.

"Pràctiques mafioses"

L'Arnau es fa creus que una societat com la Sareb, "pagada amb diners públics", actuï d'una manera tan "mafiosa". Per la seva banda, el Guillem revela que la Sareb "actua com qualsevol gran tenidor, especulador o fons voltor". "En el moment en què diuen que fan lloguer social, l'administració ja aparta la mirada, sense analitzar quines són les condicions que imposen", lamenta. 

En aquest sentit, el Guillem denuncia que "l'administració no té en compte que dissenyen el seu propi programa de lloguer social, amb les seves condicions, que se subjecten al seguiment de certs tècnics i empreses subcontractades que es dediquen a valorar i gestionar misèria".

Proper pas: contractes lliures de clàusules abusives

El resultat de la negociació col·lectiva ha estat exitós, de moment. Tant el Guillem com l'Arnau insisteixen que el conflicte no s'ha acabat. Ara caldrà veure quines condicions posa la Sareb. "Hi ha la possibilitat que es reprogramin els desnonaments. Fins que no hi hagi contractes de lloguer social signats, el procediment no s'haurà acabat, ja que la Sareb no desistirà de recuperar la possessió dels immobles fins que hagi signat contractes o bé compravendes. Falta formalitzar aquestes coses", explica el membre del sindicat.

Guillem assegura que, en el cas de les compravendes, s'estan incorporant altres actors, com immobiliàries i altres intermediaris. "Encara no sabem ben bé si seran facilitadors o seran altres esculls a superar en aquesta campanya", alerta.

D'altra banda, els que opten per lloguer social, "sabem per experiència d'altres campanyes estatals, que ofereixen contractes amb clàusules abusives que no són acceptables". "Per tant, caldrà estar pendents, sobretot de les famílies més vulnerables. El nostre objectiu és que les veïnes tinguin un contracte que els garanteixi una certa estabilitat i que es puguin quedar a casa seva sense una amenaça de desnonament", detalla el Guillem. "En aquestes circumstàncies, la gent accepta qualsevol cosa que li plantegis per no quedar-se al carrer", lamenta.

En tot aquest llarg procés, hi ha hagut famílies que han cedit a les pressions de la Sareb i han acabat marxant per evitar, "molt legitimament", un possible desnonament violent. "Fa ràbia, perquè els regales un pis amb el que poder especular", lamenta el Guillem. 

Els contractes de lloguer socials, especialment el de les famílies més vulnerables, serà la següent batalla a lliurar, i el sindicat ja ha dit que està disposat a arribar i acompanyar les famílies afectades fins al final.