Barcelona acull aquest dissabte una manifestació que reclama abaixar els preus dels lloguers i que pot ser històrica. I és que Catalunya ha estat capdavantera en la lluita per l'habitatge digne, de la mà d'organitzacions socials com la PAH o el Sindicat de Llogateres. I també en tirar endavant legislacions, com ara el recent topall al lloguer que ha permès rebaixar els preus un 5% en un trimestre. Tot i això, ha comptat amb l'oposició de part del sector immobiliari i del Tribunal Constitucional. Per ara, s'han aprovat sis lleis i una desena de decrets en els darrers 15 anys, des de la Llei 18/2007.

El Constitucional ha anat tombant part de la normativa catalana, especialment arran de recursos de Vox i, sobretot, del PP. Tot i això, el viacrucis legal i normatiu sí que ha permès que finalment s'apliqui un topall de preus a Catalunya, per bé que basat en la normativa estatal, la llei 12/2023. El Parlament ja n'havia aprovat una el 2020 amb el mateix objectiu que els tribunals van suspendre. I abans, el 2017, s'havia impulsat l'índex de preus de referència per començar a influir el mercat. 

La Generalitat també va provar de resoldre a l'abril d'aquest any -sense èxit- el buit legal que deixava el lloguer de temporada, que ara regularà l'Estat per decret. I ho va provar també a finals del 2023 amb els pisos turístics mitjançant un decret que va quedar substancialment modificat al Parlament respecte del qual havia preparat l'aleshores executiu d'ERC.

Delia Cerare, portaveu de la PAH a Barcelona, sosté que les lleis a Catalunya han avançat, però no prou. "Nosaltres hem posat sempre sobre la taula alternatives per solucionar el tema de l'habitatge a Catalunya i en l'àmbit estatal", reivindica en declaracions a Públic. Repassem les principals normatives que conformen la legislació en habitatge i tot el períple pel qual ha passat el moviment.

Una ILP que es converteix en llei

La llei 24/2015 de Catalunya va prohibir tallar els subministraments en cas d'impagament i va obligar els propietaris grans tenidors a oferir un lloguer social a l'inquilí si es trobava en situació de vulnerabilitat. Preò va caure al TC. La portaveu de la PAH a Barcelona reivindica que aquella llei "va ajudar molt". "Va ser un escut antidesnonaments, vam poder aturar milers de desnonaments, i firmar lloguers socials de grans propietaris a famílies vulnerables", recorda. Cerare considera que s'ha perdut una normativa "que estava a favor de la ciutadania", recordant.

A finals del 2019, el Govern va aprovar el decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge i el PP va recórrer de nou el text al TC. L'alt tribunal va resoldre que hi havia diversos aspectes que eren inconstitucionals, per bé que ho va mantenir per als casos en què un dels afectats es troba en risc d'exclusió residencial, sempre que el propietari fos un gran tenidor.

Revés del TC a la primera llei que limitava els lloguers

Cal destacar també la llei 11/2020 que va aprovar el Parlament establia la contenció de rendes en zones de demanda residencial forta i acreditada d'acord amb l'índex de preu de referència. Ras i curt, limitava el preu dels lloguers. Va tirar endavant tot i un dictamen del Consell de Garanties Estatuàries que avisava sobre punts que no tenien cabuda en l'Estatut ni en la Constitució. El març del 2022, el TC confirmava que era inconstitucional: declarava nuls articles sobre els contractes en un mercat d'habitatge tensionat amb preus que no podien ultrapassar els preus de referència, entre altres.

El darrer pronunciament del TC ha estat fa poques setmanes sobre la Llei 1/2022, que ha anul·lat l'obligació dels grans tenidors a oferir un lloguer social si l'inquilí està en situació de vulnerabilitat. La PAH ha demanat al govern espanyol regular el lloguer social o cedir les competències a les comunitats, després de la sentència que anul·la part de la llei catalana d'habitatge. "No era suficient, però ajudava a solucionar part del problema", insisteix Cerare a Públic. La PAH tambçé reclama al president de la Generalitat, Salvador Illa, que "es deixi de grans anuncis" i "es posi les piles".

En els darrers mesos, la voluntat per consolidar els topalls del lloguer arran de l'augment de preus ha arribat amb l'aprovació de la Llei 12/2023 per part del Congrés, que faculta les comunitats a declarar les àrees de mercat tens on aplicar-ho. Catalunya és l'única que ho ha demanat, i afecta 271 municipis que concentren la gran majoria de la població. Al segon trimestre, el primer sencer aplicant la contenció de rendes, els preus dels lloguers es van reduir un 5%, per bé que l'oferta es va desplomar un 17%, segons les dades de l'Incasòl.

Els moviments socials, tant fonamentals com desemparats

La portaveu destaca que el 2023, abans que sortís la llei estatal, també es va presentar la iniciativa popular a favor de portar a habitatge social les propietats dels grans tenidors. "Tampoc va ser possible perquè la dreta s'hi va oposar", recorda. "No hi ha voluntat ni per part del Govern català ni per part del Govern d'Espanya de contemplar cap llei que estigui al costat del poble, de la ciutadania. Avui en dia estem desemparats", lamenta la portaveu de la PAH a Barcelona. Assenyala que queda "molt poca part" de la legislació que han estat impulsant. A més, "les taules d'emergència estan súper col·lapsades, no hi ha pensions per desnonaments o estan molt ajustades".

En aquest sentit, destaca que tan sols a Barcelona hi ha 700 famílies en llista d'espera a les taules d'emergència, i que la mesura del 30% per a habitatge social "no s'està complint". "El problema de l'habitatge és actual, les solucions s'haurien de donar avui", reivindica demanant cedir pisos buits de bancs o fons d'inversió, més enllà d'anuncis com el del president Salvador illa de construir 50.000 habitatges públics l'any 2030. "Ja hi haurà 1.000 famílies més al carrer", lamenta.

"Si no hi ha taula d'emergència, pensions, hostals… cal immediatament una solució a aquests problemes. Encara queden sis anys d'aquest buit, d'aquest desemparament total. Avui dia no hi ha una llei que protegeixi a les famílies", insisteix la portaveu. Alhora, recorda que a finals d'aquest any acaba la moratòria antidesnonaments que es va fer per la pandèmia de la Covid-19, i que s'ha anat renovant cada sis mesos. "Què passarà si no es renova? Es demanarà el llançament de tots els desnonaments suspesos o aturats i hi haurà una pluja de desnonaments", afegeix Cerare.

A nivell legislatiu, la principal exigència del moviment per l'habitatge ara mateix passa per regular els lloguers de temporada, amb l'objectiu que tinguin la mateixa normativa i, per tant, els límits de preus que s'apliquen a la residència habitual. Després que el Parlament tombés el decret aprovat pel Govern del president Pere Aragonès quan estava ja en funcions, ara és l'executiu estatal qui s'ha compromès a abordar la normativa. 

El que és evident és que aquest període legislatiu i de mobilització social ha permès posar sobre la taula el tema de l'habitatge "com un problema prioritari en l'àmbit estatal", segons Cerare. "Ha estat gràcies al fet que s'ha escoltat la veu de diferents moviments socials", remarca la portaveu de la PAH.