Un dia després de les eleccions generals del 23-J, en què Carles Puigdemont i Junts tindran la clau de la governabilitat per investir Pedro Sánchez o bloquejar i convocar uns nous comicis espanyols, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat a Pablo Llarena que dicti una nova euroordre contra l'expresident de la Generalitat i l'exconseller Toni Comín.

La petició del ministeri públic es produeix després de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que els va retirar la immunitat com a europarlamentaris. La fiscalia sosté que, per molt que la sentència pot ser recorreguda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tal com ja va anunciar la defensa de Puigdemont, el recurs "no té efecte suspensiu".

"Tenint en compte la situació personal d'ambdós, fugits de la justícia i en rebel·lia, resulta procedent emetre novament ordres de detenció internacionals i europees respecte a ambdós processats" pels delictes de malversació agreujada i desobediència, diu el ministeri públic.

Puigdemont reacciona 

L'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha ironitzat aquest dilluns al matí amb la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem. "Un dia ets decisiu per fer govern a Espanya, l'endemà Espanya ordena el teu arrest", ha assegurat Puigdemont en un missatge a Twitter on ha compartit la informació sobre la petició de noves euroordres.

Tant Puigdemont com Comín estaven reclamats per sedició, però la reforma del Codi Penal ha derogat aquest delicte i ha fet decaure aquesta part del seu processament. Ara Llarena els reclama pels delictes de malversació i desobediència per l'organització del referèndum de l'1-O.  

Aquest dilluns, Clara Ponsatí ha estat detinguda novament pels Mossos d'Esquadra després de tornar a Catalunya. La detenció s'ha produït en el marc del compliment de l'ordre de detenció que Pablo Llarena va dictar contra ella per la causa de l'1-O.

Al juny Llarena va dictar una ordre de detenció nacional contra Ponsatí després de la seva incompareixença a l'alt tribunal el 24 d'abril. En la interlocutòria, Llarena sostenia que la investigada "havia desatès voluntàriament i injustificadament la citació judicial". L'eurodiputada no tenia intenció d'entregar-se voluntàriament.