El debilitament del bipartidisme ha convertit el Congrés en una institució més plural, però també en una a la que li costa més legislar. La pèrdua de les grans majories polítiques ha abocat la cambra baixa a una mena de "sequera" legislativa que té el seu origen en la incapacitat de les formacions per arribar a acords.

En els dos anys que té de vida aquesta legislatura (des de finals de 2016 fins a l'actualitat) el nombre d'iniciatives s'ha reduït a la meitat en comparació amb anys anteriors. Si el 2015 van tirar endavant al Congrés un total de 84 iniciatives (entre lleis orgàniques, lleis i decrets), l'any passat es van aprovar només 38 normes; mentre que el 2018 n'han sortit endavant 35.

En 2016 el nombre d'iniciatives aprovades no va superar la vintena, però la situació era excepcional, ja que durant la major part de l'any la Cambra amb prou feines va tenir activitat per tractar-se de la coneguda com legislatura fallida. El Govern espanyol va estar en funcions des de desembre de 2015 fins a octubre de l'any següent, quan, després de les eleccions del 26 de juny, la Cambra va triar Mariano Rajoy com a líder de l'Executiu.

En 2014 els diputats van aconseguir finalitzar un tràmit legislatiu en 61 ocasions, una xifra similar a la de l'any anterior, quan la cambra baixa va aprovar un total de 54 iniciatives. Aquesta producció dels anys 2013, 2014 i 2015 es correspon amb l'etapa en la qual el PP tenia una majoria absoluta al Parlament, de manera que era molt més senzill aprovar reformes.

No obstant això, durant els últims anys del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que no tenia una majoria absoluta al Congrés, la producció legislativa no es queda enrere. El 2010, l'últim any de l'Executiu del PSOE, van sortir endavant un total de 68 iniciatives, gairebé el doble de les que s'han aprovat aquest any.

Però la pèrdua de les majories absolutes no només ha modificat la producció legislativa en la seva quantitat, sinó que també ha canviat la manera en què s'aproven les diferents lleis i reformes. El reial decret-llei s'ha convertit en l'eina més utilitzada per legislar, i el pes de l'activitat legislativa s'ha anat desplaçant en una tendència cada vegada més clara cap al Govern.

De les 68 iniciatives aprovades el 2010, hi va haver 44 lleis, nou lleis orgàniques, 14 decrets-llei, i un decret legislatiu, és a dir que el Congrés va participar directament en l'elaboració de les normes en més de la meitat de les ocasions, i no es va limitar simplement a convalidar decrets. La tendència va continuar així durant els dos anys següents. De les 54 iniciatives aprovades el 2013, hi va haver 17 decrets-llei i un decret legislatiu, mentre que el Parlament va aprovar 37 reformes (nou lleis orgàniques i 27 lleis).

Canvi de tendència: s'aposta pel decret

En 2014 van tirar endavant 36 lleis i vuit lleis orgàniques enfront de 17 decrets portats a la Cambra pel Govern. De les 84 iniciatives aprovades el 2015, 20 van ser elaborades per l'Executiu (12 decrets-llei i vuit decrets legislatius) i 64 pel Parlament (48 lleis i 16 lleis orgàniques). Va ser a partir de l'any passat quan la tendència va canviar i el Govern va començar a prescindir més del Parlament per elaborar el contingut de les reformes.

En 2017, el Congrés va convalidar un total de 20 decrets (el Govern de Rajoy havia portat a la Cambra 24 reformes, però quatre d'elles es van tramitar com a projectes de llei oberts a modificacions dels grups). A més, l'Executiu va presentar uns altres 15 projectes de llei, tot i que només set van aconseguir el suport parlamentari.

Els grups parlamentaris van aconseguir aprovar quatre lleis que van emanar del Congrés. Una del Grup Popular sobre jurisdicció voluntària, l'assistència jurídica gratuïta (PP, PSOE i Cs), la reforma de la llei d'autònoms (Ciutadans), i el canvi en la llei de RTVE per modificar la forma en què es tria el Consell de Administració (PSOE, Podem i Cs)

En 2018 s'han aprovat un total de 22 decrets (19 del Govern de Pedro Sánchez i tres del de Mariano Rajoy), davant de tres lleis orgàniques (una reforma de l'Estatut d'Autonomia de Canàries, una reforma de la llei electoral per garantir el dret de sufragi a les persones amb discapacitat i una altra de protecció de dades i garantia dels drets digitals).

Les lleis aprovades amb prou feines arriben a la desena. La més important és la dels pressupostos generals de 2018 que Mariano Rajoy va aconseguir tirar endavant al Congrés al maig, unes setmanes abans de ser destituït com a president en la moció de censura.