BARCELONA.- Un estudi editat per l'Institut d'Estudis de l'autogovern (IEA) de la Generalitat defensa que la UE podria optar per un "règim transitori" per solucionar la qüestió de la permanència d'una eventual Catalunya independent a la comunitat europea. L'assaig Secessió i integració a la Unió Europea, recollit per Europa Press, és de l'assessor del govern en matèria d'estudis i coordinació de polítiques públiques, Pau Bossacoma, que desvincula el contingut de l'informe de qualsevol responsabilitat de l'IEA.

L'informe cita alguns precedents que han afectat estats membres de la UE, com la reunificació d'Alemanya i la pèrdua de territori de França per la independència d'Algèria, per demostrar que les institucions europees s'han adaptat a canvis interns no previstos en l'ordenament jurídic de l'organització. Entre d'altres qüestions, rebutja l'aplicació immediata de l'article 49 del Tractat de la UE, que preveu ampliacions externes, i sosté la pertinència de l'article 48 per adoptar una "solució transitòria" en el cas de Catalunya perquè es tractaria d'una ampliació interna de la UE.

L'anàlisi destaca que durant aquest hipotètic règim transitori, Catalunya hauria d'"esforçar-se a complir els requisits i obligacions que imposa el dret de la UE", en referència a condicions estructurals com el sistema judicial, el banc central, els límits de deute i de dèficit públics i el control de la fronteres, entre d'altres. També alerta que "la manera i el context en què s'accedeixi a la independència són rellevants en termes de continuïtat a la Unió", i en aquest sentit assegura que una secessió pactada no presentaria dificultats, però la unilateralitat només seria acceptable després de l'esgotament de les vies negociades i constitucionals i amb el suport d'una majoria democràtica clara i sostinguda en el temps.

També adverteix que, en la fase posterior a la consolidació de l'Estat català, els estats membres de la UE haurien de decidir per unanimitat si accepten o rebutgen la permanència d'una eventual república catalana.

"Ni el dret primari ni el dret derivat de la UE contenen regles específiques que regulin o limitin el dret de secessió interna dels territoris subestatals"

A més a més, l'informe veu compatible que un territori subestatal -en aquest cas Catalunya- s'independitzi de l'Estat matriu amb el procés d'integració política i econòmica de la UE, i augura un possible interès de la UE en debilitar els Estats grans perquè , al seu parer, són els més reticents al procés d'integració ia la cessió de sobirania. "Ni el dret primari ni el dret derivat de la UE contenen regles específiques que regulin o limitin el dret de secessió interna dels territoris subestatals", explica, i afegeix que el principi internacional de la integritat territorial té efectes en les relacions entre els estats , no en el que passi al seu interior.

La publicació al·lega que els catalans haurien de decidir sobre una hipotètica permanència o un eventual ingrés a la UE mitjançant un referèndum d'adhesió, després de complir tots els requisits fixats per les institucions comunitàries, ja que segons l'autor 15 dels 28 Estats membres actuals han utilitzat aquest mecanisme. En el procés posterior a una possible independència de Catalunya, l'estudi assegura que els catalans tindrien garantida la ciutadania europea en aquesta fase transitòria, i que mantindrien els drets i obligacions que atorga aquesta través de la nacionalitat espanyola perquè, segons l'article 11.2 de la Constitució Espanyola, "cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat".