L'historiador pallarès Oriol Riart ha publicat el llibre Érem feres (Pagès Editors) on analitza una quarantena de diaris personals de combatents de la Guerra Civil. Per a Riart són testimonis molt importants pel relat de la història que "massa sovint s'han silenciat".

La majoria dels soldats són republicans, però també n'hi ha de franquistes, que van lluitar a la guerra del 36. Entre els aspectes que més es repeteixen en els relats hi ha: l'amor a la vida, els afectes personals, les carències materials, les necessitats de comunicació mitjançant correspondència o la por a la mort. D'aquesta manera, aquests textos íntims permeten conèixer de primera mà qui van ser aquells joves que, voluntàriament o obligats, van anar a lluitar al front.

La investigació de Riart demostra la rellevància de recuperar les veus dels protagonistes anònims, en aquest cas a través dels seus diaris. Riart ha explicat que d'aquesta manera se'n coneixen les impressions, les inquietuds, les necessitats i els sentiments en el mateix moment que tenen lloc els fets que s'expliquen.

Es tracta de relats escrits en el context del mateix conflicte, no exposats a les possibles modificacions i readaptacions de la memòria. Tots els diaris personals que ha analitzat Riart ho ha fet a través dels originals, condició imprescindible per formar part del llibre.

Font històrica excepcional

Aquests diaris es converteixen, doncs, en una font històrica excepcional i única que mostra una vessant dels fets que la documentació oficial pocs cops esmenta, com ara les dificultats personals i les vivències de la campanya. Riart ha detallat que en molt pocs diaris dels que ha analitzat es pot identificar la ideologia dels combatents si no es coneix prèviament.

Per a l'autor, Érem feres és un testimoni imprescindible per sentir la veu d'aquells soldats que van participar en la Guerra Civil de 1936-1939. Per a Riart ha estat una manera de donar la importància i el reconeixement que es mereixen a tots aquests combatents.