"Per primera vegada en més de 80 anys, ERC tornarà a tenir la presidència de la Generalitat". Així de clar i contundent s'ha pronunciat el líder de la formació, Oriol Junqueras, en la valoració dels resultats de les eleccions a Parlament d'aquest diumenge. ERC s'ha quedat a poc menys de 50.000 vots del PSC -la formació que més suport ha aconseguit- però gràcies a la seva millor implantació territorial han empatat a 33 escons. I, gairebé més important, ha superat per un diputat i gairebé 35.000 sufragis JxCat, aconseguint l'hegemonia independentista. Per tot això, els republicans volen tornar al capdavant de la Generalitat, cosa que no fan des de l'etapa de Lluís Companys -executat pel franquisme el 1940-. I des d'aleshores ha plogut molt.

El mateix objectiu ha verbalitzat el cap de llista i vicepresident en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha afirmat que "Catalunya necessita iniciar una nova etapa sota el lideratge d'ERC". En aquest sentit, el presidenciable republicà ha emplaçat "totes les forces partidàries de l'amnistia i l'autodeterminació a sumar-se a aquesta via ampla per construir un Govern". En altres paraules, Aragonès vol encapçalar un govern català que sumi JxCat, però també la CUP i En Comú Podem, alguna cosa que sembla improbable. En qualsevol cas, podria aconseguir la investidura només amb el suport explícit de Junts i implícit (abstenció) de la CUP.

El candidat, qui ha celebrat que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots, també ha llançat un missatge al president espanyol, Pedro Sánchez -directament en castellà-: "és l'hora de resoldre el conflicte [polític], és l'hora de seure i veure com resolem això votant en un referèndum, sense repressió". També s'ha dirigit a les autoritats europees, amb la mateixa idea.

Sense aconseguir ser la primera força

El 20 de novembre de 1932 seguirà sent l'única data en què ERC s'haurà imposat en solitari en unes eleccions al Parlament, en plena II República espanyola. Han passat més de 88 anys i des de llavors els republicans han guanyat comicis europeus (2014), municipals (2019) i estatals (les dues votacions celebrades el 2019), però mai unes eleccions catalanes, encara que novament durant mesos les enquestes els havien situat al capdavant, una situació que ja s'havia viscut el 2017.

Tot i perdre uns 335.000 vots respecte als anteriors comicis -com a conseqüència de la caiguda de la participació-, els republicans han gairebé clavat el mateix nivell de suport relatiu: han passat del 21,4% al 21,3%. A més, han tornat a ser la força amb una representació territorial més equilibrada: primers en la província de Tarragona, han ocupat la segona plaça a les províncies de Barcelona, ​​Girona i Lleida. A nivell comarcal s'han imposat en deu comarques: dues a Barcelona (Maresme i Barcelona), sis a Tarragona i Terres de l'Ebre (Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta) i tres a Lleida (Segrià, la Noguera i l'Alta Ribagorça).

El mateix passa si posem el focus en els municipis: Esquerra només guanya a Lleida entre les ciutats més poblades de Catalunya, però és competitiva a gairebé tot arreu: és segona força a Barcelona, ​​l'Hospitalet, Badalona, ​​Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet , Mataró, Cornellà, Tarragona o Reus -sempre per darrere de l'PSC-, o a Sant Cugat de Vallès, Manresa o Figueres, en aquests casos superada per JxCat.