José Luis Ábalos, (Torrent, València, 1959) és el nou portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats. Ábalos ens rep a casa acabat d'arribar de Madrid. Es disculpa pel seu retard i per les interrupcions d'un telèfon que no para de sonar. La seva aposta per Pedro Sánchez a les hores més difícils i la seva defensa del "no és no" a Rajoy li han valgut la confiança del nou secretari general del PSOE. Aquest professor de primària bregat en política des de fa dècades, està cridat a ocupar un lloc rellevant, potser, la secretaria d'organització. Ábalos desconnecta del mòbil i entra de ple a repassar l'actualitat sobre el proper Congrés del PSOE, sobra la moció al Govern del PP, sobre la situació del PSPV i del procés a Catalunya.

No queda res pel Congrés del PSOE, fa uns mesos es parlava de cosir el partit, però com pensen integrar a la militància? Hi ha un acord amb Patxi López?

La direcció que planteja el secretari general és el reflex de l'equip amb el qual ha treballat i que a més té clarament assumides les directrius del programa estratègic que va donar a conèixer. Està basada en la confiança, en la capacitat, combinat, això sí, amb alguns elements d'integració, considerant la pluralitat de partit.

Esperem que sigui un Congrés d'unitat, entorn del que ha disposat la militància i que marqui algunes pautes o elements essencials que han caracteritzat la proposta política de Pedro Sánchez. És veritat que pot ser que no esgotem el debat pendent i que quedi per altres esdeveniments, pel futur que determini el congrés.

El debat ja no és sobre la unitat. La primera qüestió és la cohesió al voltant d'un projecte, i altres aspectes són les regles del joc i la lleialtat ... No podem defraudar les grans expectatives que s'han dipositat sobre la candidatura de Pedro Sánchez, dins del partit i entre l'electorat tradicional i potencial del partit socialista.

Hi ha temor a que Susana Díaz no tiri la tovallola o a que no ho facin els seus partidaris?

Hem passat un procés de primàries que es caracteritza per la capacitat per a triar i per a ser elegits. Són les dues coses. I quan es pot triar ha d'haver opcions. No crec que calgui penalitzar ni extreure conseqüències del dret a optar. El procés ja ha conclòs, ara hi ha un altre escenari i si hi caben altres posicionaments ho seran en funció d'uns altres escenaris, però aquell ja està superat.

La vella guàrdia, amb Felipe González, Rubalcaba i fins i tot Zapatero, han estat contraris a Pedro Sánchez i al que representa. Com gestionarà el PSOE la relació amb la seva vella guàrdia?

De la nostra part amb el respecte a aquestes persones que han dirigit aquest partit i alguns d'ells han contribuït a la transformació social i política d'aquest país.

La característica més important del partit socialista, la seva aportació més important a aquest país ha estat la modernització del mateix. Aquest és un partit que sempre ha contribuït a la modernització del país i això ho rendibilitzen els que han tingut un paper en el partit ... hem de tenir sempre present aquest reconeixement i aquests referents han de sentir-se part d'aquest patrimoni nostre, i per tant hem de tenir una visió més acollidora de la pluralitat del partit. Hi ha moments en què cal recuperar aquests referents, no ? Però ells també han de ser conscients del paper que han d'exercir.

 Finalment, donarà suport el PSOE a la moció de censura de Podemos?

Jo he fet alguna reflexió ... però és cert que la decisió l'ha de prendre el Secretari General i la prendrà abans de la moció. Oficialment la decisió no està presa i la farà pública el Secretari General, que és a qui li correspon prendre aquesta decisió.

Hi pot haver alguna sorpresa?

No crec, però en tot cas cal reservar la decisió, no especular tant sobre ella, que ha estat inevitable  d'altra banda, perquè ha hi ha sempre la inquietud ... però deixem que sigui el Secretari General, que és a qui li correspon, que la faci pública de manera formal.

El suport de la militància a Pedro Sánchez exigeix una reacció, oblidem ara la moció de Podemos ... el PSOE es planteja una moció en aquesta legislatura?

Ens vam plantejar fer una crítica forta i una oposició intensa sobre l'obra del govern de Mariano Rajoy. Ara bé, no descartem res dins d'aquesta estratègia.

El que sí és cert és que tampoc volem frustrar. Crec que hem acumulat ja diverses frustracions d'una manera o altra, en relació a intentar dur a terme el canvi polític al nostre país ... des de la investidura fracassada, la reiteració de les eleccions ... el nostre propi procés intern ..., traumàtic de canvi de posició política ..., ara aquesta moció ..., en un moment en què el partit socialista estava immers ..., no ja en un debat, sinó diguem en una disputa pel lideratge, no era el moment més adequat per a nosaltres, però també crec que per a l'oposició, perquè no es pot ignorar el principal partit de l'oposició si un vol sumar, sumar suports per ... ja no guanyar la moció, però sí, per manifestar una bona posició política que, si més no, doni, recolzi aquesta moció de censura.

Potser, no era el moment?

Jo crec que no era el moment, objectivament. Entenc que algú que vol no només censurar sinó ser alternativa ha de comptar amb la resta de formacions.

El procés d'investidura de Pedro Sánchez va ser tremendament intens i esforçat a l'hora d'aconseguir incrementar els suports. Jo recordo fins i tot que vam arribar a fer propostes especifiques per a cada un dels territoris, fins i tot per a les confluències de Podemos, vam llançar diverses propostes programàtiques .. . a nosaltres encara no ens ha arribat cap de qui es presenta com a alternativa.
Intentem sumar ... jo això no ho estic veient.

Ha transcendit que el seu soci a València, Compromís, li va demanar que la retirés i va ser despatxat sense més contemplacions. Fins i tot, he escoltat i llegit declaracions de Pablo Iglesias justificant aquesta petició en base a que dins de Compromís hi ha una formació política conservadora. És una forma de despatxar la qüestió que no sembla que algú estigui sumant, no?

Llavors, quin és el propòsit de veritat? Jo crec que generar l'expectativa que aquesta moció pot implicar que Rajoy deixi de ser president ... home, siguem seriosos! És evident que no hi ha cap possibilitat, tot i que nosaltres ens suméssim, no cal generar falses expectatives, perquè al final el que generem és frustració, incapacitat per generar el canvi polític. El que hem de fer és el contrari, generar condicions per estimular el canvi polític.

El PSC ha estat especialment maltractat aquest últim any. Com ha de ser la relació amb el PSOE?

Doncs la pròpia de dues organitzacions que són independents però que comparteixen un mateix projecte i a més a més tenen la voluntat de seguir compartint. El PSC és el PSOE a Catalunya, això cal tenir-ho clar, no és un germà molest, tampoc és un soci. És l'organització dels socialistes a Catalunya, de la seva singularitat com a organització jurídica pròpia, però també com la representació dels socialistes en un territori singular.

El suport personal a Pedro Sánchez en un moment en el qual tots el donaven com a cavall perdedor, suposa una oportunitat per als que li han donat suport. És el moment que el poder valencià, que ara ha aflorat dins del partit, tingui representació amb la secretaria d'organització? Com es veu de secretari d'organització?

Bé esperarem ... (riu) no sigui el cas que de tant parlar-ne acabi no sent així... Jo ho he dit moltes vegades ... confio en el Secretari General, crec ser de la seva confiança, ara mateix m'ha confiat aquesta responsabilitat, no sé si és més o menys important, però sí sé que és molt important. És el càrrec de portaveu del Grup Parlamentari Socialista i, fins ara, crec que no hi havia hagut cap portaveu valencià. Modestament, aquesta presència existix i en l'executiva propera hi haurà diversos membres de la federació valenciana. Hi haurà més que en l'anterior. No serà una sorpresa. Seran persones que s'han visualitzat amb la seva activitat pública i notòria, defensant la candidatura de Pedro Sánchez.

I per a l'equip amb el qual treballa Sánchez per a la nova direcció ... hi ha banqueta al PSOE?

Sens dubte, serà una aposta intergeneracional. És lògic, raonable i convenient. Que s'aporti experiència, impuls, coneixement, creativitat ... tot el que les generacions puguin aportar en aquest sentit. Hi ha moltes persones que gaudeixen d'un respecte a la nostra organització, però algunes de les que també han treballat molt en el projecte, per raons personals, no hi seran.

Aquest suport de la militància a Pedro Sánchez a València s'ha de plasmar en el procés del PSPV?

És clar. Aquest procés que hem viscut és el que ha de culminar fins el final.

L'expressió lliure i decidida de la militància és la que ha de mantenir-se fins a l'última assemblea local. Ha de ser el mateix procés.

Vostè ha sortit enfortit després de les primàries, com s'ha de de plasmar en la federació valenciana, què passarà amb Ximo Puig?

En principi anem a veure quin projecte planteja. Ell ha de considerar que el què ha passat no ha estat un fet excepcional o una qüestió referida a un fet concret. Ha d'interpretar els corrents de fons que hi ha a la societat i, per descomptat, en la nostra pròpia organització. Aquests corrents cal tenir-los molt en compte.

Les coses ja no són com abans. Ara ja no n'hi ha prou amb arribar a acords amb referents, amb grups interns. És insuficient, per no dir fins i tot contraproduent. Cal anar cap a processos més oberts, més compartits i tenir més en compte l'expressió de la militància.

Per tant, en el moment de plantejar un projecte cal que vagi acompanyat d'una aposta per un lideratge.  Cal integrar aquests elements ... però cal saber que un procés de concurrència, com són unes primàries, sempre permet altres apostes.

Això és el normal. Cal conviure-hi. Tot el procés democràtic del que ens hem nodrit a l'organització ... la militància aposta per això i la societat, a més a més, ho valora.

Des d'aquesta militància a València que ha donat suport a Sánchez, van a presentar un candidat a secretari general del PSPV?

Van .. sembla com si fos un sector o corrent ... Jo no propiciaré res, però tampoc aplacaré res. És el moment de la concurrència, de la participació, de la democràcia... Això no és dolent pel partit, Quan vam plantejar aquests processos és perquè creiem que eren bons pel partit i pel país. Condicionar aquests processos, viciar-los, encegar-los ... això és el que és dolent.

A Catalunya hi ha una majoria que vol poder participar en un referèndum i que vol reconeixement de la sobirania. Com treballarà el PSOE en aquest marc?

En el marc sempre del respecte al dret, és fonamental. L'Estat de dret crea la fórmula de convivència. Cal acceptar les regles del joc i atenir-se als principis de seguretat jurídica.

No hi cap cap iniciativa contrària a l'Estat de dret. La llei es pot canviar, és clar que sí, però també pels propis processos que estableix aquest marc.

Ens sembla que plantejar un desafiament al marge de la llei no és encertat.

Creiem que la sobirania és del poble espanyol en el seu conjunt. No hi caben decisions d'una part de la sobirania, però és veritat que hem arribat a una situació molt polaritzada, fruit d'una mala praxi política, en alguns casos per interessos electorals ...., un nacionalisme espanyol i un independentisme català molt preocupats pels seus objectius electorals.

Crec que hi ha hagut un fracàs de la política en el sentit de la negociació i de l'acord. Insisteixo. El que em sembla important com a ciutadà ... i com a valencià, i se'm faria molt dur, se'm faria insuportable i em nego a això, haver de triar entre la meva condició d'espanyol o la meva condició de valencià. Formo part d'un projecte històric que es diu Espanya i som més importants immersos en aquest projecte. Hem d'anar a entitats més acollidores i menys desintegradores.