La batalla climàtica també és lluita de classes. Tant, que les llars de les famílies més riques contaminen dues vegades més que els pobres, segons l'informe Injustícia climàtica. El que contaminen els més rics i paguen els més vulnerables presentat aquest dimarts a la Cimera del Clima de Madrid per l'organització Oxfam Intermón. Les dades de l'estudi revelen que les emissions de les famílies amb menys poder econòmic suposen el 5,8% del total a Espanya, mentre que les produïdes per les famílies més riques són 2,3 vegades més altes.

Si es comptabilitzen les emissions del sector dels transports –el més contaminant d'Espanya– la situació és similar, ja que les classes altes espanyoles emeten 6,4 tones de CO2 per cada 10, davant de les 3,6 tones de les classes populars amb menys ingressos. No obstant això, els rics, que són els que més contribueixen al canvi climàtic a Espanya, són els que menys pateixen les conseqüències d'aquesta crisi global

La crisi climàtica canviarà de manera gradual el model de producció a causa de l'escassetat de recursos. Davant aquesta conjuntura, la població amb menys ingressos pagarà les conseqüències, ja que no comptarà amb mecanismes per adaptar-se als canvis de consum. En altres paraules, només les classes altes podran accedir a les noves formes de mobilitat privada –vehicles elèctrics, entre altres– i aconseguir major varietat d'aliments a causa de l'increment dels preus que s'espera.

"Sense una aposta pública de gran importància, els nivells de renda tan baixos impedeixen que una gran part de la població pugui accedir a tecnologies alternatives per reduir les seves emissions, millorar l'eficiència energètica de les seves llars o optar per productes sostenibles o ecològics”, explica l'informe.

“Demanem al Govern d'Espanya que asseguri que la transformació ecològica de l'economia és justa, evitant les polítiques regressives i vinculant la lluita contra la desigualtat a les polítiques mediambientals, que augmenti la contribució financera al Fons Verd per al Clima dels 150 milions compromesos a 330 milions, i que perdoni el deute a països especialment vulnerables per reinvertir-los en projectes de mitigació i adaptació”, ha reclamat Lara Contreras, responsable de relacions institucionals d'Oxfam Intermón.

Desigualtat mundial

Aquesta realitat és igual d'evident, segons revela l'informe, si s'estableix una comparativa dels països que més contaminen. En aquest sentit, les conclusions de l'organització revelen que els Estats desenvolupats són els que més contribueixen a la crisi climàtica amb unes majors taxes d'emissió davant de les regions en desenvolupament. Tant és així, que els càlculs detallen que els principals països de l'OCDE, entre els quals es troba Espanya, alliberen a l'atmosfera 44 vegades més CO2 que els països més empobrits.

Segons expliquen des d'Oxfam Intermón, una persona a Espanya contamina quatre vegades més que un ciutadà xinès i 6,4 vegades més que un guatemalenc. En altres paraules, “un granger ugandès mitjà necessitaria 50 anys per aconseguir contaminar el mateix que un espanyol en només un any”. No obstant això, les regions del món més empobrides i menys contaminants són les que pateixen de manera més abrupta les conseqüències de la crisi climàtica. Tant és així que, entre 1998 i 2017, dels deu països més afectats pels fenòmens extrems associats a l'escalfament del planeta, vuit estaven en vies per al desenvolupament.

D'aquesta forma, els països més vulnerables a les conseqüències de la crisi climàtica estan situats en el denominat Globus Sud, és a dir, els estats africans, sudasiàtics i llatinoamericans. “La vulnerabilitat no és aleatòria. Les persones són vulnerables per estar política, social o econòmicament excloses i tenir, per tant, escassos accessos a recursos, influència, informació i rellevància en la presa de decisió”, exposa l'organització.

Però no només pateixen en major mesura les repercussions del canvi climàtic, sinó que tenen menys mecanismes per a l'adaptació i la resiliència. Tant és així, que el 97% de les persones amb baixos ingressos del planeta no disposa d'una cobertura d'assegurances per afrontar catàstrofes mediambientals, ni de suport social brindat per les institucions públiques i els governs locals.

En certa manera, la desigualtat davant els fenòmens meteorològics extrems és una realitat que es visibilitza només amb xifres, tal com exposa l'informe. Si l'huracà Katrina va desolar el sud dels EUA amb més de 1.800 morts i desapareguts, el cicló Nargis va ser molt més devastador a Myanmar, ja que va deixar més de 180.000 víctimes mortals.

D'altra banda, Oxfam posa el focus en com la desigualtat de gènere augmenta la vulnerabilitat de les dones davant els fenòmens climàtics. Segons les dades de l'informe, tenen 14 vegades més probabilitats de morir davant un desastre mediambiental que un home. Bona prova d'això és que el 70% de les víctimes mortals que va deixar el tsunami de 2004 en el sud-est asiàtic eren dones.