Nou avís sobre la situació de la salut mental dels joves. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha fet una radiografia en què recull dades com que els intents de suïcidi s'han doblat en aquest col·lectiu respecte abans de la pandèmia. Un de cada set joves pateix algun tipus de trastorn mental, una situació que l'entitat qualifica d'"emergència" i per la qual ha remarcat que calen més recursos públics, però també millor coordinació entre els que ja existeixen i també respostes per problemàtiques que els afecten, com la baixa taxa d'emancipació.

La radiografia, lliurada aquest dijous al Govern, apunta a l'afectació de la pandèmia en l'empitjorament de la salut mental, en concret, sobre els joves. Per exemple, a l'hospital Sant Joan de Déu es van incrementar un 47% les urgències per salut mental el 2021 respecte del 2020. Aquell any, les persones d'entre 18 i 34 anys van ser les que més van visitar-se en serveis de salut mental. 

L'informe també assenyala un biaix de gènere: per cada home jove amb depressió, hi ha dues dones que en tenen. Entre les persones migrades o del col·lectiu LGTBI també hi ha pitjors índexs de salut mental.

Pel que fa al suïcidi, l'entitat apunta que segons dades de la Generalitat, els intents s'han doblat respecte abans de la pandèmia i les urgències per aquesta qüestió van pujar un 30% el 2021. El CNJC també posa sobre la taula la dada que el 8,8% del jovent a Catalunya d'entre 10 i 18 anys expressa tenir ganes de morir-se.

Els trastorns de conducta alimentària (TCA) són una altra cara de la moneda, i l'entitat adverteix que "l'emergència amb els TCA entre el jovent és real i preocupant després de la pandèmia". Les urgències per aquest tema s'han incrementat un 165% després de la pandèmia.

Més recursos i revertir el desequilibri territorial

Per tot plegat, el CNJC reclama més recursos públics i recorda que la seva manca porta a molts joves a acudir al sector privat o directament els exclou d'aquest tractament. Assenyala que l'oferta pública és "molt menor de la necessària" i també és desigual al territori. El Govern s'ha compromès a escoltar-los i dur a terme les seves reclamacions.

Julia Rosanna Sánchez-Valverde, presidenta del CNJC, ha explicat als mitjans que "moltes persones joves han d'acudir a la teràpia privada que queda fora dels registres o, directament, no acudeixen a cap servei". A més, ha afegit que estan infradimensionades per "l'estigma que s'amaga darrere la salut mental" i que moltes es troben fragmentades en una pluralitat de programes dedicats a la salut mental que no estan coordinats entre ells, segons informa l'ACN.

En total, la radiografia estima que hi ha uns 400 recursos a Catalunya, entre els quals hi ha 46 centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ), 59 centres de salut mental de persones adultes (CSMA) i desenes de clubs socials gestionats per Salut Mental Catalunya, a més d'altres tipus de recursos com poden ser les unitats d'hospitalització. Segons el mapa dibuixat per les organitzacions, hi ha un dèficit especial de recursos a les comarques gironines.

Entre les propostes hi ha millorar i reforçar els serveis d'urgència i millorar la coordinació entre els diferents recursos. Demanen generar una millor coordinació entre CSMIJ (on s'hi pot anar fins als 18 anys) i CSMA (a partir dels 18 anys) o integrar-los en l'etapa juvenil, fent possibles millors transicions entre els serveis. I és que denuncien que la transició entre uns i altres comporta a vegades "un trasbalsament" per la persona amb problemes de salut mental.

Altres mesures que proposen són introduir l'educació emocional en totes les etapes (obligatòria i postobligatòria), generar serveis d'acompanyament davant la transició entre etapes educatives i oferir una formació al professorat en detecció i atenció de malestars emocionals o problemes de salut mental.

El telèfon d'atenció gratuït de l'Ajuntament de Barcelona per a persones amb pensaments suïcides és el 900 925 555, operatiu les 24 hores del dia.