Cada cop es parla més de salut mental i també del paper que hi juguen les condicions materials. De poc serveix anar al psicòleg si tens ansietat perquè no arribes a finals de mes o perquè t'estan apunt de desnonar. Ara un nou estudi ha aconseguit identificar el pes de factors socials com l'estrès laboral, el bullying o el sedentarisme en el desevolupament de trastorns mentals: són responsables d'un de cada cinc casos de depressió, un de cada tres d'esquizofrènia i un de cada sis d'Alzheimer, respectivament.

És a dir, que si treballéssim menys, el salari mínim permetés viure dignament o tothom tingués dret a una renda garantida, la salut mental de la població milloraria sensiblement. 

Ho ha conclòs una investigació de l'Hospital Clínic, la Universitat de Linköping (Suècia) i del King's College London. "Hem avaluat quin percentatge de casos podríem evitar si eliminéssim aquests factors de risc", explica a Públic Joaquim Raduà, cap del grup Imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat de l'Hospital Clínic i un dels coordinadors de l'estudi.

Els trastorns mentals, multifactorials

Els trastorns mentals es deuen a múltiples factors. Alguns són genètics o biològics i no es poden modificar, però n'hi ha d'altres, ambientals o socials, que sí. És el cas, per exemple, de l'estrès laboral, però també de la falta d'exercici físic, que s'estableix com a causant del 16% de casos d'Alzheimer.

"Tots aquests factors està a les nostres mans modificar-los. Si aconseguissim eliminar-los, o almenys reduir-los, evitaríem que milions de persones al món desenvolupessin trastorns", sosté el psiquiatre.

Actualment, una de cada cinc persones al món pateix un trastorn mental, i es preveu que aquesta xifra pugui anar en augment. Només a Catalunya, 700.000 persones pateixen depressió, gairebé el 10% de la població. "La pregunta és si hi hauria menys trastorns mentals si milloréssim la societat i estil de vida", afirma el psiquiatra. La resposta, després de la investigació, es perfila clara.

Amb aquestes noves dades, la prevenció, que és clau en la salut mental, es defineix com una qüestió que va més enllà de l'àmbit sanitari. "Hi ha molts nivells de prevenció, des de la política, el treball amb grups de risc i l'atenció individualitzada, amb psicoteràpia, per exemple", expressa Raduà.

Les dificultats durant la infància causen un terç dels casos d'esquizofrènia

L'estudi, publicat a la revista Nature, també identifica que les "adversitats" durant la infància, com el bullying, els abusos físics o sexuals, la pobresa o les malalties greus són responsables de fins a un terç dels casos d'esquizofrènia. Es tracta del factor de risc modificable que evitaria un major nombre de problemes de salut mental.

Un estudi previ dels mateixos investigadors ja havia conclòs que la meitat de trastorns mentals s'inicien abans del 18 anys. "Per això és important fer cribratges, per poder detectar quan abans millor, preferiblement abans que es desenvolupi el trastorn", sosté Raduà.

Un cop desenvolupat, encara que es faci tractament, les conseqüències van més enllà: "Si s'evita un trastorn es pot fer una vida completament normal, però si ja es manifesta, el pronòstic no serà tan bo".

Un mecanisme que explicaria el pes de les dificultats infantils en trastorns mentals, però que fins ara és tan sols una hipòtesi, és la major segregació de neurotransmissors com la dopamina, clau en trastorns psicòtics com l'esquizofrènia. "Això podria explicar part del trastorn, però cal recordar que són multifactorials", assenyala el metge.

Per a la recerca, els investigadors han seleccionat factors recolzats per estudis previs amb una evidència "molt convincent". "Això no vol dir que no hi pugui haver altres factors que expliquin part dels casos, però per ara no disposen de tanta evidència", aclareix Raduà.

Pel que fa a l'estil de vida, fer més exercici físic no és l'únic que ajudaria a reduir els casos. També reduir els greixos eliminaria un de cada deu casos de depressió i evitar el sobrepès abans o durant l'embaràs reduiria un 7% els casos d'autisme dels fills. "És necessari conscienciar-se de la importància d'aquests factors a nivell de salut pública. Cal veure les qüestions laborals no només com un tema econòmic, sinó de salut mental", conclou el psiquiatre.