La crisi del coronavirus ha fet néixer arreu del país les anomenades Xarxes de Suport Mutu o Xarxes de Solidaritat, amb l'objectiu que el confinament no aïlli encara més les persones i les faci més vulnerables. Volen contribuir a satisfer demandes bàsiques, com fer la compra o anar a buscar medicaments, però també enfortir el teixit social perquè ningú s'enfronti sol a les conseqüències d'aquesta crisi.

En Diego forma part de la Xarxa de Suport del barri de Balàfia, a Lleida. Explica per telèfon a Públic que la idea va sortir dels moviments socials de la ciutat, entre els quals el col·lectiu anarquista on ell participa. "La Xarxa va néixer en el moment en què vam veure que l'Administració de moment no feia res. La idea era estendre el suport mutu per donar una resposta ràpida a les necessitats del veïnat i família", explica. Les xarxes fan "una feina més àgil i eficient que la que pot centralitzar l'Administració", afegeix el jove.

A Lleida hi ha diferents xarxes, organitzades a través de grups de Whatsapp i Telegram on hi ha més de 2.000 persones. L'organització es fa a través de fulls d'Excel on, d'una banda, la gent apunta què pot aportar i, de l'altra, què necessita.

Per ara, hi ha molta gent que s'ha ofert i encara poca demanda. El Diego preveu que cada cop n'hi haurà més, quan la situació s'allargui dies. Les principals demandes que han atès fins ara són d'àmbit laboral, relacionades amb com demanar la baixa o què fer en cas d'acomiadament, per exemple. També han ajudat gent a fer la compra o portar-la a casa, han tret gossos a passejar de gent que tenia símptomes i preferia no sortir, i també han resolt dubtes sobre com fer fisioteràpia a gent gran, entre d'altres.

Com arribar a la gent gran

Una de les principals preocupacions que afronten les Xarxes de Suport Mutu és com arribar a la gent gran, amb més dificultats per accedir a la tecnologia. El Diego comenta que per salvar aquest obstacle han penjat cartells amb diferents telèfons a carrers i portals. 

Les xarxes de suport, però, van més enllà de resoldre situacions del dia a dia. El Diego demana a l'Administració "que es posi les piles", perquè són les institucions les que tenen recursos materials i econòmics per pal·liar les conseqüències d'aquesta crisi. "A Itàlia ja han anul·lat el pagament de lloguers i hipoteques", assenyala el jove.

A Barcelona també han proliferat aquest tipus de grups. És el cas de Vallcarca, on la Xarxa de Suport Mutu es va crear a partir de diverses associacions i entitats, com l'Assembla de Vallcarca, Heura Negra (l'assamblea llibertària) i l'Associació de Veïns Som Barri. Més tard també s'hi van sumar el CDR del barri i l'Assemblea de Joves. 

Els eixos: cures, drets laborals i habitatge

El José, de Som Barri, explica que tot just divendres passat van fer una assembla al carrer, "mantenint les distàncies de seguretat", per començar-se a organitzar. Van ser unes 100 persones, que ràpidament es van organitzar a través d'un grup de Whatsapp. S'organitzen en comissions, entre les quals una de cures per a gent gran, vulnerable o amb mobilitat reduïda, cures per a infants, drets laborals i habitatge, aquesta última coordinada pel Sindicat d'Habitatge de Vallcarca.

"Hem fet enganxada de cartells a totes les finques, perquè la gent s'hi pugui apuntar i fer demandes". La idea és que, més enllà de l'existència de canals de comunicació telemàtica, cada escala es pugui organitzar de forma autònoma.

La majoria de demandes que han resolt fins ara eren peticions d'informació i de mascaretes. "Està funcionant bé, cada cop s'adhereix més gent", continua en José. Les xarxes, però, omplen necessitats que van més enllà de les materials: "La gent està molt sola i també necessita parlar".

Des de la xarxa de Vallcarca s'han adherit també al Pla de Xoc Social proposat per diversos moviments socials a Catalunya i arreu de l'Estat, que inclou la suspensió del pagament del lloguer i la hipoteca, així com de les factures de llum, aigua i gas per aquelles persones que han vist reduïdes els seus ingressos; el rebuig a qualsevol acomiadament i garantir una renda bàsica per qui es quedi sense feina; i la intervenció de la sanitat privada sense compensació.

Un model híbrid

A Tàrrega han optat per un model híbrid, que combina la força dels moviments socials amb l'impuls de l'Administració. La Laia, veïna de la ciutat, explica que divendres el consistori va convocar diverses entitats de joves per crear la Xarxa de Suport local.

El funcionament és lleugerament diferent. Qui té una demanda, contacta la Policia Local i aquesta la canalitza a través d'un grup de coordinació, on hi ha representació dels serveis socials municipals, que la deriva al grup de voluntaris. Avui s'ha passat la primera demanda, d'una persona que necessita que algú li compri uns medicaments. "Qui ho porta, a la pràctica, són les entitats", apunta la Laia. Aquesta xarxa cobreix Tàrrega i els pobles del voltant, que són Altet, Claravalls, La Figuerosa, Santa Maria de Montmagastrell, Riudovelles i El Talladell.