Els abusos i discriminacions racistes per part dels cossos policials han representat la major part de casos en què SOS Racisme ha actuat durant el 2022. L'entitat va assistir al llarg de l'any més de 300 situacions en què s'havia produït racisme, de les quals 110 van ser assumides com a casos nous. Són unes xifres similars a les del 2021, quan van augmentar un 80%. 

Dels casos d'aquest any, un 22% eren per la mala praxis dels cossos policials, majoritàriament, la Guàrdia Urbana de Barcelona. "Té molt a veure amb la impunitat policial i la situació de poder", ha assenyalat Marilda Sueiras, tècnica del SAiD, el servei que atén les víctimes de discriminació de l'entitat.

L'actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona és la que concentra més denúncies, amb més d'un 60% dels casos, davant dels prop del 20% dels Mossos d'Esquadra. Un de cada quatre casos és per tracte discriminatori o abusiu, i també prop del 25% és per identificacions per perfilació racial.

SOS Racisme denuncia que segueix havent-hi "una excessiva pràctica" d'aquest tipus, molt més elevada del que es denuncia. Moltes d'aquestes actuacions irregulars es concentren al barri de Ciutat Vella, tot i que l'Ajuntament, segons l'entitat, no ho reconeix. 

Als 110 casos nous, s'hi sumen 170 amb què l'entitat ja treballava d'anys anteriors. Paula Rossi, també tècnica del SAiD, ha afirmat que "les situacions de racisme continuen pujant" tot i que prop del 70% no es denuncien de manera formal. Més enllà de l'abús policial, els altres casos denunciats són principalment per agressions entre particulars (19%) i discriminacions en l'accés a drets com la sanitat i l'educació (17%).

Les dones i les persones de nacionalitat estrangera són per primera vegada majoria en els casos atesos, tot i que l'entitat lamenta que persones en situació irregular i pertanyents al col·lectiu LGTBI són encara dos grups a qui no aconsegueixen arribar. "Això demostra un cop més que la regularització és garantir drets", ha dit Rossi. Més enllà dels casos particulars, SOS Racisme també ha portat denúncies col·lectives, sobretot per la pràctica del black face o discursos d'odi.

En l'àmbit educatiu han destacat un augment "alarmant" de casos, especialment quan l'escola "és l'agent discriminador o que reprodueix la discriminació". Grisel Almeida ha explicat el seu cas com a víctima d'aquesta discriminació dins d'una escola privada, que va culminar en l'expulsió del seu fill de 12 anys sense passar pels processos pertinents. Després d'una primera denúncia al Síndic de Greuges, SOS Racisme ha assumit la defensa de la família i el cas segueix en investigació.

La revictimització, principal problema a l'hora de denunciar

Un dels motius principals pels quals les víctimes no denuncien és la revictimització a què les sotmet el sistema judicial. Així ho ha explicat un dels advocats de l'entitat, Bruno Maestro, que ha assenyalat la manca de formació antiracista dels operadors jurídics. "Sovint reclamen que s'expliqui per què aquella situació és racista", ha afirmat. 

Això se suma a la dificultat de provar les discriminacions viscudes en casos en què hi ha "denúncies creuades", especialment entre la víctima i els cossos policials o de seguretat privada. 

Maestre ha destacat també dos èxits de l'entitat en l'àmbit judicial. Un és el cas del conductor de TMB que va agredir i insultar una dona i les seves filles arran d'un error en el títol de transport. El conductor ha sigut condemnat a sis mesos de presó i sis de multa i la sentència reconeix l'origen racista de l'agressió. "No són uns insults qualssevol, sinó que ataquen la dignitat de la persona i l'intenten expulsar de la seva condició de ciutadà", ha reblat l'advocat. 

L'altre èxit judicial ha estat una condemna per un cas d'agressió entre dues dones, una de les quals va proferir insults racistes mentre li intentava arrencar el vel.