En unes eleccions tan marcades per les relacions entre Catalunya i Espanya com les del proper 21 de desembre, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, els líders dels dos partits de centre-esquerra i esquerra d'àmbit estatal, el PSOE i Podemos, s'han deixat veure més aviat poc. Almenys, en comparació amb les eleccions del 2015. I molt especialment amb el cas d'Iglesias. Cap de les dues formacions ha aclarit públicament les raons, amb la qual cosa les especulacions han anat des de motius polítics –per destacar un perfil propi, més catalanista– fins a qüestions d'agenda.

El suport del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a l'aplicació de l'article 155 va afectar els pactes de govern que aquest partit tenia a Barcelona, però també a Girona, Tarragona, Terrassa, Mataró, Sant Cugat, Tàrrega i Olot. Els alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart, Blanes, Miquel Lupiáñez, i Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, van abandonar el PSC en senyal de protesta. També ho va fer l'ex-alcalde de Mataró i ministre d'Indústria Joan Majó, i a les xarxes socials van córrer les imatges d'un militant de base cremant el seu carnet durant una concentració a la plaça de la Font de Tarragona contra l'empresonament del vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i set consellers del Govern.

A principis de novembre el PSC anunciava un acord amb Units per Avançar, el partit que agrupa a antics membre d'Unió Democràtica –que lidera l'exconseller d'Interior Ramón Espadaler, número 3 de la llista socialista–, amb qui formarà grup parlamentari sota el nom de Socialistes i Units per Avançar. Molts han vist en aquesta maniobra –les contradiccions ideològiques de la qual són evidents– un intent del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, per obrir el seu espai polític a un sector del catalanisme conservador possibilista que es troba actualment sense representació política i, alhora, defugir les acusacions d'haver donat suport al 155 i evitar la temuda pasokització. Iceta va declarar que era l'hora de sumar esforços "en el si del catalanisme polític, que és transversal i divers, per donar veu a tots els catalanistes no independentistes que s'estimen el país, que estan orgullosos de la seva història, gent i cultura". L'objectiu d'aquest acord seria, en paraules del líder dels socialistes catalans, recuperar "les institucions avui intervingudes, un govern que mereixi el seu nom, i el consens majoritari intern del nostre país, amb unes aliances i acords per, després negociar una millor relació amb la resta d'Espanya". En aquesta mateixa línia es trobaria el perfil baix de Pedro Sánchez durant la campanya a Catalunya, en què participa en tot just mitja dotzena d'actes electorals.

El 'candidat Borgen'

En un moment com l'actual, l'historial polític del secretari general del PSOE podria resultar contraproduent per al PSC. Al juny del 2015 Sánchez es va presentar com a candidat a La Moncloa amb una enorme bandera espanyola de fons, un gest que molts van interpretar com l'enterrament definitiu del passat republicà del partit. "El que vull és que el PSOE senti aquesta bandera com a pròpia, és tan nostra com de la resta", va dir Sánchez en declaracions a la cadena SER. A inicis del 2016, Sánchez va arribar a un acord per formar govern -que no es va arribar a a materialitzar- amb Ciudadanos, el primer partit que va demanar al govern espanyol l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.

La tàctica del PSC estaria donant els seus fruits: segons les enquestes, el partit d'Iceta creix respecte al 2015, i algunes l'han situat disputant el primer lloc entre les llistes constitucionalistes al Ciutadans. Davant el rebuig que causen els d'Albert Rivera en molts sectors de la població catalana, Iceta fins i tot s'ha presentat com el candidat Borgen, és a dir, el polític que, seguint la trama d'aquesta sèrie de televisió danesa, tot i no pertànyer a la formació més votada, acaba convertit en president per la seva capacitat de consens i de superar una situació de bloqueig. D'acord amb l'última enquesta del CIS, Junqueras és el candidat millor valorat (5,12), seguit per Xavier Domènech (4,79), Carles Puigdemont (4,76) i Miquel Iceta (4,30).

Ecos del Carmel

Menys presència tindrà encara Pablo Iglesias en la campanya catalana, amb només dos mítings, incloent-hi l'acte central d'En Comú Podem, aquest dissabte. Les enquestes no acompanyen als Comuns, a qui otorguen un o dos escons menys dels 11 que va obtenir Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) el 2015. Aleshores es van atribuir els resultats a disputes internes que no van permetre forjar una coalició cohesionada. Però també, en part, a la intervenció de Pablo Iglesias en la campanya electoral.

En un acte a Rubí, el secretari general de Podemos va demanar aleshores als assistents "no avergonyir-se de tenir avis andalusos o pares extremenys", unes declaracions que van ser objecte de fortes crítiques. Lluny de rectificar, dies després Iglesias va mantenir el to en un míting al Carmel acompanyat pel cap de llista de CSQEP, Lluís Rabell. En aquell acte, en el qual el polític madrileny va afirmar que "la Catalunya de l'extrarradi és la més autèntica", un grup de manifestants va desplegar una pancarta que feia referència a les paraules d'Iglesias a Rubí i en la qual hi havia escrit, en castellà: "Orgulloses dels nostres orígenes. Humiliades pel teu etnicisme". Finalment, agents dels Mossos d'Esquadra van fer fora els manifestants. Fonts properes a la formació morada van assegurar que, en privat, Iglesias reconeixia que fer campanya a Catalunya era molt difícil i diferent a fer-ho a la resta d'Espanya.

Per aquest motiu molts van veure un eco del Carmel el passat 3 de desembre quan Iglesias va assegurar a Sant Adrià de Besós que els independentistes catalans "han contribuït a despertar el fantasma del feixisme". Hores després Juan Carlos Monedero va repetir la mateixa idea. "Cal dir-ho amb claredat, no som una força independentista", va senyalar Monedero, que va afegir que "gràcies als independentistes s'ha despertat la força del feixisme a Espanya". La forta contestació que van tenir les declaracions d'Iglesias i Monedero a les xarxes socials fa pensar que Catalunya En Comú Podem no vulgui repetir la situació del 2015.

Darrere del perfil discret dels líders de Podemos a Catalunya també podria trobar-se l'allargada ombra d'Albano Dante Fachin. L'exsecretari general de Podem –que va mantenir fins a la seva dimissió una relació tibant amb la cúpula de Podemos– ha acusat reiteradament Iglesias de "sucursalisme" per, en la seva opinió, haver interferit en els afers interns del partit a Catalunya. Dante Fachin va arribar a comparar la consulta imposada per Podemos a Catalunya amb l'aplicació del 155: "L'explicació de Pablo Iglesias per intervenir Podem, la seva estructura, és igual a l'estructura de Rajoy per intervenir Catalunya. Mariano Rajoy va dir: hi ha que treure un govern i donar-li la veu a la gent. Bé, doncs Pablo Iglesias està dient: hi ha que treure una direcció democràticament escollida i li donarem la veu a la gent".

Catalunya ha estat històricament un graner de vots per a l'esquerra espanyola que Podemos no pot arriscar-se a perdre si vol arribar a La Moncloa. Fins i tot si l'objectiu obliga a que el mediàtic Pablo Iglesias posi sordina a les seves declaracions a Catalunya.