Público
Público

ELECCIONS 21D Els catalans voten en les eleccions més decisives

Més de 5,5 milions de ciutadans estan convocats a participar en uns comicis que es llegiran com un plebiscit sobre la república i el 155, en un clima d'alta mobilització i amb un pronòstic incert

Paperetes en un col·legi electoral per a les eleccions del 21D. REUTERS/Jon Nazca.

Catalunya vota aquest dijous en les eleccions del 21D. Més d'un milió i mig de catalans estan cridats a les urnes en la jornada electoral més anòmala, almenys, des de la recuperació de la democràcia. Unes eleccions marcades pel 155 i la presència de candidats presos, que tothom està d'acord a considerar decisives. I que, més enllà de la lectura plebiscitària del resultat, donaran un Parlament que exigirà pactes.

Un total de 5.554.394 ciutadans tenen dret a participar en aquests comicis, repartits en 2.680 col·legis electorals i 8.247 meses. D'aquest més de mig milió d'electors, 226.381 estan inscrits al Cens de Residents a l’Es#tranger (CERA), i s'han acceptat 39.521 peticions de vot de residents a l'exterior, un 81,5% més que en els comicis del 2015, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo.

El fet que hagi estat Millo qui hagi presentat les dades –i no la conselleria de Governació, com és habitual– ja és de per sí anòmal. També ho és que part dels candidats independentistes –incloent-hi els números 1 d'ERC, Oriol Junqueras, i de JuntsxCat, Carles Puigdemont–, estiguin a la presó o a Bèlgica. Amb la consideració de presos polítics o de polítics presos i d'exilats o fugits, respectivament, i segons quin bloc en faci la valoració.

I és que aquestes eleccions van també de blocs. Si les del 2015 les va celebrar l'independentisme com un plebiscit sobre l'autodeterminació, aquestes les ha convocat el Govern central –amb l'aplaudiment de C's i PSC– per ratificar el final del procés sobiranista. Per la qual cosa, més enllà de qui ha d'ocupar la plaça de Sant Jaume els propers quatre anys, en l'escrutini es comptarà (en escons i en vots) la suma dels blocs independentista i constitucionalista. Els primers confien a mantenir o augmentar la seva majoria absoluta de fa dos anys, amb l'objectiu de presentar una victòria en unes eleccions convocades "amb les regles del joc" de l'Estat –en paraules de Puigdemont–, si no com una ratificació de la República, almenys com un aval per continuar el pols amb l'Estat i posar fi al 155. Els segons, per la seva banda, esperen com a mínim que l'independentisme no sumi, i desitgen una primera posició de la llista que encapçala Inés Arrimadas –que algunes enquestes donen com a factible– per "passar pàgina" de la dinàmica del procés.

Els possibles pactes

A banda de la lectura plebiscitària, però, algú haurà de governar la Generalitat. Amb pactes, necessàriament. I les possibilitats són diverses i complexes. Complexes fins i tot en cas de majoria absoluta independentista, atès que la CUP ja ha deixat clar durant la campanya que només té intenció de donar suport a un executiu que aposti per la unilateralitat, i ERC i JuntsxCat han proclamat que rebutgen aquesta via –amb el matís que no "renuncien" a res–. Però encara més complex seria el panorama si no es produeix aquesta majoria. En aquest supòsit, les opcions van des d'un complex tripartit d'esquerres ERC-Comuns-PSC –rebutjat en la campanya de forma clara pels republicans– a un encara més inviable pacte constitucionalista. Inviable, no pas perquè C's, PSC i PP no hi estiguin disposats, sinó perquè necessitaria de improbable aquiescència de la llista de Xavier Domènech, atrapada en una dinàmica de blocs que no l'afavoreix. En aquest sentit, no seria descartable un Govern de concentració, i tampoc una repetició de les eleccions.

La dinàmica de blocs, el 155, els presos i el clima d'exaltació política que es viu a Catalunya des de l'estiu han afavorit la mobilització. I això pot tenir els seus efectes. El bàndol independentista, visiblement més mobilitzat –a les xarxes, en l'assistència als mítings i en la presència de cartells do it yourself als carrers–, parteix del sòl dels més de dos milions de vots a favor de la independència del referèndum de l1-O, i confia a atraure votants addicionals no estrictament independentistes però que optin per expressar a les urnes el seu rebuig al 155 i a les imputacions dels líders sobiranistes. El bloc constitucionalista, per la seva banda, espera que la participació rècord que pronostiquen les enquestes –i que es pot veure afectada, en un sentit o un altre, pel fet que la jornada electoral tingui lloc en un dia laborable– desperti el que consideren la "majoria silenciosa" no independentista. Amb tantes variables en joc, en unes eleccions tan peculiars, el pronòstic és incert. La resposta, aquest dijous a la nit.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?