La imatge d'un pati d'escola és gairebé sempre la mateixa: una pista de futbol o de bàsquet al mig. Qui hi juga? Majoritàriament els nens. Qui queda al marge? Les nenes i nens als quals no els agrada jugar a aquests esports. Per  trencar amb aquest imaginari i aconseguir una societat més igualitària des del pati de l'escola, que és el primer espai públic de la infància, hi ha diverses iniciatives que han començat a canviar l'arquitectura d'aquests centres perquè els més petits comencin a mirar el món amb igualtat.

Les arquitectes fundadores d'Equal Saree, que també lideren el projecte Equal playgrounds, han estat unes de les pioneres. Arquitecta i sòcia fundadora d'aquesta iniciativa, Helena Cardona, defensa que "l'espai té un impacte, no és neutre, és coeducador i transmet valors". A partir del 2016, quan comencen a estudiar la configuració dels patis d'escola, s'adonen d'una idea fonamental: "Si volem canviar de lloc a les noies a la societat hem de començar per canviar el lloc que ocupen a la infància". Tal com estan configurats els patis actualment, es transmet la idea que hi ha unes activitats més importants que les altres, que són els jocs de pilota -més agressius i competitius-, les quals majoritàriament les practiquen els nois. "Les nenes ocupen la perifèria i van interioritzant que elles no tenen el dret d'estar al centre. Això té conseqüències per a la salut, perquè fan activitats més sedentàries, i per a l'autoestima", denuncia.

Diversificar els jocs

Encara que no hi ha una fórmula màgica, en els projectes que han executat -en Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Cercs (Berga) i altres territoris de Catalunya- han trobat diversos punts en comú. El primer ha estat treure-li importància a la pista, que actualment ocupa un 70-75% del pati, i diversificar les opcions de joc. Un altre ha estat visibilitzar i dignificar les cures: tenir espais on asseure's que siguin dignes, que estiguin a l'ombra, que tinguin vegetació per incorporar noves olors i la naturalesa a l'espai.

Fins ara, la construcció del pati escolar a l'Estat espanyol només ha tingut en compte el Reial decret 132/2010, que assenyala que ha d'estar "parcialment cobert, susceptible de ser utilitzat com una pista poliesportiva, amb la superfície adequada al nombre de places escolars". A més, en cap cas ha de ser inferior a 900 metres quadrats. Després, cada comunitat autònoma pot aplicar els seus criteris. Però la mateixa normativa té en compte que els patis han de tenir una pista. "Les pistes han de mantenir-se no tant pel projecte educatiu, sinó per a les extraescolars", detalla Cardona. Amb aquesta legislació en ment, Equal Saree ha publicat una guia per acompanyar a les administracions públiques i centres educatius per a fer la transformació del pati, no des del punt de vista físic, sinó també comunitari.

Qui també coincideix a incorporar el punt de vista de la comunitat educativa és Ramon Llobera, arquitecte membre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). "En el procés de transformació hem d'incorporar els pares, els alumnes, el claustre...", defensa. Llobera forma part del programa educatiu del COAC ArquiEscola, un projecte curricular i transversal per a acostar l'arquitectura a l'educació que neix amb l'aprovació de la llei d'arquitectura a les escoles el 2017. Assegura que els paràmetres del Reial decret 132/2010 són molt rígids, tant dins com fora de les aules. "Abans la típica pista pavimentada de formigó era un camp per jugar a pilota i això ja era el pati. Això, amb els nous corrents d'igualtat i sostenibilitat, havia de canviar", celebra. Amb l'ajuda de Globus Vermell- col·lectiu de pedagogs i arquitectes que treballen temes relacionats amb l'educació des de l'arquitectura- van idear ArquiEscola. Hi ha tres escoles de primària de Lleida el pati de la qual serà transformat gràcies a aquest projecte, que sobretot compta amb les ajudes econòmiques dels ajuntaments, segons Llobera.

Falta d’inversió

La directora de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC), Lidon Gasull, remarca que l'esforç final per dur a terme les transformacions físiques "el fan els ajuntaments, les escoles o les associacions de famílies, quan són responsabilitat del departament d'Educació". Això es deu, segons Gasull, al fet que en la majoria d'escoles dominen les pistes pavimentades, i fer una transformació de la infraestructura d'aquests centres per  fomentar els espais de terra tova "costa molts diners". Per part seva, la portaveu nacional de la Unió Sindical dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya USTEC·STEs (IAC), Iolanda Segura, apunta que l'ideal seria que el sistema educatiu fos inclusiu, i recorda que encara que la Generalitat va publicar el decret d'inclusió (105/2017), aquest havia d'anar acompanyat de recursos materials i professionals. "S'ha quedat en una declaració d'intencions, perquè els centres poden adoptar una actitud inclusiva però els recursos no arriben", lamenta.

A més, tant Gasull com a Segura reclamen que el pati sigui un espai que els nens puguin usar durant l'horari lectiu, idea que incorporen ArquiEscola i Equal Playground. Enfront d'aquestes acusacions, la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, assegura que Educació fa "molts anys que treballa per a tenir patis escolars de manera integradora". "No és que ara ens hàgim adonat d'això, però ara farem noves construccions que comptaran amb la comunitat educativa per a saber quin tipus de pati volen per a trencar el biaix de gènere i tenir espais sostenibles", apunta.

Evitar l’odi als patis per eliminar-lo als carrers

D'altra banda, Aymerich assenyala la importància de construir escoles "lliures de violències", també arquitectònicament. "Que no hi hagi racons ocults perquè això facilita la interacció del grup i evita possibles casos d'assetjament", avisa. En aquest sentit, Segura recorda que a més de la segregació de gènere, la discriminació als patis també es dóna cap a l'alumnat migrat o amb diversitat funcional. "Aquest tipus d'alumnat no s'integra amb la resta i si tenen algun tipus de disfuncionalitat pot arribar a ser una estona terrible per a ells", denuncia. Cardona afegeix que a les aules ja està inculcada l'actitud de compartir, però que al pati no és així. Allà, els nens i nenes aprenen a posicionar-se en l'espai, i aquest és un lloc on hi ha menys control de les persones adultes. "És un espai de més llibertat on s'estan reproduint uns estereotips de gènere més fàcilment".

I què ha canviat, quan han començat a integrar-se aquests canvis? Encara que la majoria de les transformacions físiques estan en procés, detalla Cardona, sí que han detectat que, només participant en l'elaboració del nou pati, l’alumnat ja s'ha adonat de les desigualtats que abans no havien vist. Quan hi ha hagut intervencions físiques més puntuals, com a noves textures o nous materials, han aparegut nous jocs en els quals han jugat nens i nenes, i s'ha eliminat aquesta segregació. El fet de compartir espai amb persones que no són del teu origen, gènere o classe social des de petit fa que integris aquesta diferència com una normalitat en la teva vida, segons Cardona, la qual cosa provocarà que tinguis uns valors més inclusius a nivell social. "Encara tenim problemes de discriminació, i la base la tenim en els centres educatius", conclou.