Aquest dimecres van iniciar les classes 787.565 alumnes d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional arreu del País Valencià. Encara que, probablement, la xifra més rellevant és que també el van començar 77.916 docents. Això suposa un increment del 2,4% de la plantilla, malgrat que l’alumnat matriculat s’haja reduït en un 0,35%. En xifres absolutes, els centres educatius valencians disposen aquest curs de 5.042 mestres i professors més que l’any passat, quan les plantilles ja van ser reforçades de forma extraordinària per fer front a les mesures sanitàries derivades de la crisi de la Covid.

"Continuem en la tasca d’assegurar que hi haja més professorat per atendre menys alumnes", va resumir el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, en la roda de premsa de presentació del curs. Aquestes xifres converteixen el País Valencià en una de les autonomies que més ha reforçat el personal educatiu, segons les xifres aportades per la mateixa conselleria. L’increment dels reforços especials, superant fins i tot els de l’any passat, contrasten amb els 7.268 docents acomiadats per la Comunitat de Madrid o els 1.119 a Andalusia. Altres territoris, com Cantàbria o Galícia també han incrementat les plantilles, però a una escala menor que al País Valencià.

Una bona part dels nous professionals que s’incorporen a l’educació pública són 1.452 orientadors, un servei que a partir d’ara es trobarà integrat a tots els centres d’educació d’infantil i primària, a més de secundària, on ja hi eren presents. Aquests equips s’encarregaran de l’acompanyament educatiu i emocional de l’alumnat, per tal de contribuir a minimitzar els costos psicològics generats per la pandèmia. En la mateixa roda de premsa, Marzà va recalcar que "estem molt centrats a realitzar un intens acompanyament educatiu i emocional de l’alumnat. La pandèmia també està fent estralls en les nostres vides i hem establit un nou model d’orientació educativa per fer front a les seqüeles psicològiques en l’alumnat provocades per la pandèmia".

Des de la conselleria també es demana a tota la comunitat educativa que "no es baixe la guàrdia" en matèria sanitària i, malgrat les bones xifres de vacunació, s’han destinat 34,9 milions d’euros d’inversió específica en matèria de seguretat i higiene.

Baixar ràtios i millorar infraestructures, l’assignatura pendent

Malgrat el to triomfalista ofert per la conselleria, on s’assegura que en l’actual curs, "la ràtio mitjana d’alumnes per grup és de 20,7, un punt menys que el curs passat", des de la confederació d’associacions de mares i pares d’alumnes Gonzalo Anaya es recorda que "aquesta és la mitjana global d’alumnes per docents, però no la realitat a les aules concretes". El president de l’entitat, Rubén Pacheco, insisteix que "a primària hi ha entre 20 i 25 alumnes per aula i a secundària puja a entre 30 i 35. I no s’hauria de superar cap aula amb més de 20 xiquets en tot el sistema. Cal incidir ací".

Amb tot, Pacheco reconeix "la voluntat i l’esforç" de la conselleria en avançar cap aquesta direcció any rere any, però per a fer-ho possible, "cal treure el sistema de la situació de mínims en què subsisteix des de fa dècades". Per això Pacheco reclama "preparar les infraestructures per fer possible l’objectiu de 20 alumnes per classe, ja que quan s’han volgut desdoblar aules per la pandèmia, molts centres s’han vist obligats a habilitar espais com biblioteques, gimnasos i fins i tot corredors com a aules, i això no pot ser la norma".

En aquest sentit, des d’Educació es posa l’èmfasi en l’esforç que suposa el Pla Edificant, de construcció i reforma de centres escolars. Concretament, durant aquest curs s’inauguraran 16 noves escoles, amb una inversió de 76,9 milions d’euros. També es troben en marxa les obres de construcció de 36 nous centres educatius i la millora d’un altre centenar.

Des del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), majoritari en la xarxa pública, es té una posició més crítica i es considera una "oportunitat perduda" no haver aprofitat les mesures excepcionals de la pandèmia per "consolidar la rebaixa de ràtios". "Un objectiu que també hauria pogut afrontar la nova llei educativa estatal, i que tampoc ha fet", explica a Públic el portaveu de l’STEPV, Marc Candela.

Candela també considera "tramposes" les xifres de nous docents ofertes per la conselleria, ja que "una bona part vénen motivades per la reducció d’una hora lectiva a secundària, que calculem que ha generat un miler de llocs de treball. Més que un gran augment de places, el que hi ha hagut és un transvasament de professorat de primària a secundària".

La reducció de l’hora lectiva a la qual fa referència aquest sindicalista és una reversió d’una mesura imposada pel PP el 2012, l’època de les grans retallades, quan va augmentar les hores lectives del professorat de secundària de 18 a 20, acomiadant més de 2.000 docents. Fa dos cursos, va reduir-se una d’aquestes hores i enguany la segona, recuperant així el professorat la carrega de treball de fa una dècada.