La pesta porcina africana que està devastant les granges d’aquest animal a la Xina no para de tenir conseqüències d’allò més inesperades a l’altra punta del món, posant en risc les xicotetes explotacions de vaques valencianes. Ben bé com recorda el conegut proverbi –xinès, per cert- de l’aleteig d’ales de papallona i l’huracà a l’altra punta del món.

I és que des del 2018, una persistent epidèmia està delmant els ramats de porcs del principal productor i consumidor mundial d’aquest animal. Això està provocant un augment dels preus i, també, de les importacions. I des del nostre país s’està fent un enorme esforç per tal de quedar-se una part del pastís. Aquesta conjuntura és la que es troba darrere dels creixents conflictes per la regulació de les macrogranges porcines, les seues conseqüències mediambientals i d’oportunitat econòmica, que hi ha a diferents autonomies, inclosa la valenciana.

Ara, però, l’aleteig de la papallona ha arribat també a l’escorxador de Mercavalència. El 12 de maig, tal com informa una nota de premsa publicada per Mercavalència, aquest centre logístic signava un contracte de vuit anys amb l’empresa càrnia Incarlopsa, un gegant del sector, amb una facturació superior als 800 milions d’euros i instal·lacions a Castella la Manxa, Andalusia, Castella i Lleó i el País Valencià. També és el proveïdor de derivats del porc de Mercadona. Ara, Incarlopsa també vol entrar al mercat asiàtic i fer-ho a partir de l’escorxador públic valencià, que els darrers anys ha viscut un procés d’inversió i modernització amb la introducció de millores importants. "Si aconseguim la certificació per  exportar a Àsia, serem el primer escorxador públic d’Espanya a poder fer-ho. Este pas decidit cap a la internacionalització és decisiu per a garantir el desenvolupament de l’àrea càrnia de Mercavalència", va declarar el regidor de comerç de València i president de Mercavalència, Carlos Galiana, el dia de la signatura d’aquest contracte.

El que no es va dir llavors, ni figura en els comunicats publicats, és que una de les condicions per aconseguir aquesta certificació que imposen les autoritats sanitàries xineses és que a l’escorxador només es pot sacrificar una sola espècie animal. Porcina en aquest cas. Aquest canvi sobtat deixa sense servei als xicotets ramaders de boví i equí que fins ara treballaven a Mercavalència. En el cas de l’oví no hi ha conflicte, ja que aquests productors van buscar altres opcions fa anys, quan l’escorxador va apujar els preus de maquila un 100% d’un dia per l’altre.

Ara, però, el contracte amb Incarlopsa deixa sense servei a una quinzena de xicotetes empreses que, en total sumen entre 40 i 50 treballadors. Una d’elles és la de Ramón Ballester, un ramader familiar que es troba especialment decebut: "El meu pare ja venia a sacrificar ací. Ens expulsen a aquells que durant més de 50 anys hem sustentat aquest escorxador perquè no els resultem rendibles". I és que Ballester alerta, si no es troba una alternativa, sobre la viabilitat d’aquestes explotacions situades a municipis propers, com Paterna, Puçol o inclòs Pinedo, dins del terme municipal de València. "La solució que ens han proposat és que utilitzem l’escorxador de Borriana, però per a explotacions com la meua, que fem dos o tres sacrificis a la setmana, amb producte molt fresc i una atenció al client molt personalitzada, açò no és viable i ens aboca a la desaparició".

A més de la qüestió econòmica, Ballester posa l’accent en la incoherència que representa que el mateix Ajuntament que aposta "pel producte de proximitat i el quilòmetre zero siga el que provoque la desaparició dels últims ramaders de la comarca de l’Horta". "També suposa una pèrdua per a la nostra clientela, que es quedarà sense accés a producte fresc de gran qualitat i posa en risc les carnisseries de barri a les quals abastim majoritàriament", afegeix el ramader.

El tancament progressiu de tots els escorxadors de l’Horta i les comarques veïnes, com el de Picassent i Benaguassil provoca que hi haja molt poques opcions per resoldre el conflicte. Des dels ramaders afectats –que no s’oposen als plans d’internacionalització de Mercavalència- aposten perquè aquesta entitat òbriga una línia paral·lela per a animals no porcins. "No sabem si hi ha una obligació legal de donar-nos el servei, però pensem que almenys sí que n’hi ha una de moral. No oblidem que Mercavalència és propietat de l’Ajuntament en un 51%".

Mercavalència ha rebutjat oferir la seua opinió per aquest article.