L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha imposat les primeres cinc sancions a persones físiques per incompliments de la nova llei que regula els preus del lloguer, aprovada el setembre de 2020. Les multes, d'un import d'entre els 1.200 i els 6.000 euros, s'han posat als municipis de Tortosa, Sant Adrià del Besòs, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, on s'han detectat les infraccions de no adjuntar l'índex del preu del lloguer al contracte o bé de sobrepassar la renda establerta d'acord amb els criteris de la llei.

A banda d'aquestes cinc sancions, la Generalitat té 460 expedients oberts en relació amb incompliments de la norma. Des de l'Agència de l'Habitatge han detectat "certa desorientació" entre els propietaris –la llei pot quedar tombada pel TC- i defensen que, de moment, la norma és "plenament vigent". Les primeres sancions tenen un import màxim de 6.000 euros, i dues d'elles ja han estat abonades.

Pel que fa als 460 expedient oberts, l'Agència Catalana de l'Habitatge s'està fent càrrec dels 169 que corresponen a persones físiques. De la resta d'expedients oberts, 127 recauen sobre l'Agència Catalana de Consum –s'encarrega dels tràmits amb persones jurídiques- i 164 sobre els diferents ajuntaments que han demanat poder regular els lloguers. Dels 169 expedients que gestiona l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, ara mateix n'hi ha 14 d'incoats, és a dir, que només els falta rebre les al·legacions per part de la persona sancionada per proposar una sanció.

Pel que fa a la detecció d'incompliments en la norma, l'agència explica que la més comuna és a través d'inspeccions aleatòries que es fan a través dels contractes dipositats a l'Institut Català del Sòl (Incasòl). Una altra via, en aquest cas menys habitual, son denúncies per part dels arrendataris que detecten irregularitats en el contracte de lloguer. Segons detallen des de l'Agència Catalana de l'Habitatge, aquests casos no arriben a més de deu.

Pendents del Tribunal Constitucional

Malgrat que l'agència recorda que la seva voluntat no és sancionadora, creu que el control és necessari després d'haver obert 460 expedients. "Creiem que són molts", valora el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala. En relació amb aquesta qüestió, Sala creu que alguns dels incompliments es deuen al fet que hi ha "certa desorientació" entre els propietaris per la inseguretat jurídica que envolta la normativa.

Considera que l'admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional (TC) de diferents recursos en contra la norma catalana ha generat certs dubtes sobre si la llei és vigent. En paral·lel, el Govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte de llei d'habitatge, que també inclou mesures per contenir els preus del lloguer. En aquest sentit, Sala insisteix que la normativa catalana és "plenament vigent" i demana a tots els propietaris que "es posin en mans d'un professional" si volen llogar el seu habitatge per evitar ensurts. Per altra banda, des del Govern desconeixen quan es pronunciarà el TC i insisteixen que, mentre el tribunal no es pronunciï, la Generalitat està "obligada a aplicar la norma".

A Catalunya hi ha 51 municipis declarats com a zona tensa, segons figura al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Això són nou menys dels que declarava inicialment la llei. No obstant això, entre 15 i 20 municipis més han sol·licitat declarar-se com a zona tensa, el que elevaria al voltant de 70 la xifra final. Segons apunta Sala, "resulta sorprenent que alguns dels municipis que s'han declarat zona tensa són municipis governats per partits polítics que han presentat recursos d'inconstitucionalitat" en contra la llei catalana. "És un comportament antagònic", afegeix.