Un acord polític deixa el Parlament ben a prop d'aprovar una nova normativa catalana per evitar els desnonaments o, com a mínim, garantir alternatives habitacions a les persones afectades. Els dos partits del Govern -ERC i Junts per Catalunya-, la CUP i En Comú Podem han tancat la ponència conjunta i acordat un primer esborrany de la nova llei, que es votarà en comissió parlamentària a principis del mes vinent, abans de sotmetre's a l'examen final del ple parlamentari. L'aprovació està garantida, ja que les quatre formacions sumen la majoria absoluta de la cambra.

El moviment per l'habitatge ha celebrat l'anunci, que permetrà a Catalunya recuperar una normativa que blinda el dret a l'habitatge, després que fa un any el Tribunal Constitucional anul·lés el decret de mesures urgents aprovat el 2019, que ampliava la protecció de les famílies vulnerables.

Junts ha anunciat que ha arribat a una entesa amb el col·lectiu defensor de l'habitatge per desbloquejar la tramitació. L'acord inclou mesures com que la Generalitat, a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, assumeixi el lloguer de famílies vulnerables a punt de ser desnonades, "sigui amb ajuts o com a arrendatari" dels pisos a preu de protecció oficial, segons explica Junts. Aquesta opció només es tindrà en compte en cas que es tracti de grans tenidors no vinculats a bancs o a fons d'inversió.

D'aquesta manera, els grans tenidors podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l'habitatge on viu una família en risc a canvi de no posar demanda de desnonament o si l'aturen. El Grup Promotor de la llei 24/2015 –format per l'Observatori DESC, la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica– ha recordat en un comunicat que l'obligació d'oferir un lloguer social es manté si no s'hi acullen.

El text pactat descarta el mecanisme del dret a compensació per a grans tenidors. En canvi, opta per introduir una mesura de foment dels lloguers socials per evitar desnonaments. Per a les persones en exclusió residencial, s'inclouen renovacions obligatòries dels lloguers socials dels grans tenidors. A més, caldrà oferir lloguers socials per llars vulnerables a qui se'ls acaba el contracte i també per famílies "sense títol", ja sigui perquè que han ocupat pisos de bancs o fons d'inversió i que hi estiguin vivint abans de l'1 de juny 2021, o perquè després d'una execució hipotecària o demanda de desnonament d'hipoteca han quedat sense títol al mateix pis.

Un altre dels canvis introduïts després de la negociació amb Junts és l'ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones jurídiques de més de 10 habitatges i mantenint-se en 15, per tant, tal com estava en persones físiques. També s'ha pactat allargar la durada dels contractes de lloguer social que s'han d'oferir quan s'acabi el contractes dels 3 als 5 anys si el gran tenidor és una persona física; 7 si és una persona jurídica i 12 si és un banc o fons d'inversió.

Altres aspectes introduïts són l'ampliació a set anys la cessió obligatòria d'habitatges buits dels bancs i voltors, l'elaboració d'un registre de grans tenidors de persones jurídiques; i el control d'ofertes de lloguer social obligatori també per part del Govern, limitant a un mes el termini.

En la mateixa línia, les entitats en defensa del dret a l'habitatge han valorat que l'acord garanteix que es recuperen les mesures de lloguer social antidesnonaments anul·lades pel Tribunal Constitucional, quan va anul·lar per unanimitat el decret de llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge impulsat el 2019 per la Generalitat.