Un equip multidisciplinari ha identificat noves restes neandertals al jaciment de la cova de l'Arbreda de Serinyà (Pla de l'Estany). Concretament, s'han trobat tres dents humanes corresponents a un infant, un individu juvenil i un individu adult. Dues de les dents, procedents del nivell N de la cova, tenen una antiguitat mínima de 120.000 anys, mentre que la tercera dent, recuperada del nivell J, té entre 71.000 i 44.000 anys.

L'anàlisi del conjunt de restes ha permès identificar una molar decidual (dent de llet) inferior dreta, una molar permanent inferior dreta i un tercer premolar superior dret. Els resultats preliminars indiquen que aquestes dents podrien ser atribuïdes a l'Homo neanderthalensis.

Aquesta és la principal conclusió del treball publicat a la revista American Journal of Biological Anthropology, en un treball liderat per la doctora Marina Lozano, investigadora de l'IPHES-CERCA i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili, en el qual hi han participat també personal investigador i tècnic de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), de l'Institut de Recerca Història de la Universitat de Girona, de la Université de Bordeaux i de la Universitat Internacional de Catalunya.

Les dades s'han obtingut utilitzant un escàner de microtomografia (µCT) d'alta resolució per generar imatges tridimensionals de les tres dents trobades en els nivells J i N de la cova. Això els va permetre reconstruir i analitzar l'anatomia interna de les dents, incloent la unió esmalt-dentina (EDJ), el gruix de l'esmalt i el volum de la cavitat pulpar.

"El descobriment és significatiu perquè ens permet obtenir més informació sobre la presència de neandertals a l'Arbreda en diferents moments (fa uns 120.000 anys i fa entre 71.000 i 44.000 anys). La resta més moderna és especialment interessant ja que s'encabeix en l'estudi de les estratègies de subsistència dels darrers neandertals de la Península Ibèrica, en un moment on s'entreveu la coexistència amb els humans anatòmicament moderns", assegura Lozano.

De fet, la investigació ha revelat que els neandertals que van habitar la Cova de l'Arbreda podrien haver alternat entre ocupacions estacionals curtes i assentaments més prolongats, la qual cosa suggereix una adaptació als canvis climàtics i ambientals.

La cova de l'Arbreda és un dels jaciments inclosos en el conjunt arqueològic de les coves del paratge del Reclau, del qual en formen part altres jaciments com la cova d'en Pau, la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet, la cova de Mollet III i el Cau del Roure. Els jaciments de Serinyà han estat fonamentals en el desenvolupament de l'arqueologia prehistòrica a Catalunya i compten amb una llarga història d'intervencions des de la dècada dels 80 del segle XIX. Al 2008 els jaciments del paratge del Reclau van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional i des del 1997 el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà els ha fet accessibles a la ciutadania.