A la prehistòria van ser com un lloc on viure per a moltes persones que hi vivien a diari, mentre d'altres les van usar com a refugi, gràcies al seu aïllament dels nuclis urbans. Les coves són cavitats naturals del terreny, creades de forma natural o artificial, algunes de les quals avui s'han convertit en atractius turístics. I a Catalunya en tenim un bon grapat.

Es tracta d'indrets que ens transporten a altres èpoques, i que us recomanem descobrir. Així, us proposem diverses coves espectaculars del territori català per visitar aquest final d'estiu, amb família o amics, abans que amb les temperatures més baixes no ens vingui tan de gust. Indrets per transportar-nos a diversos moments de la història i ser partícips del llegat.

Les coves de la Roca dels Moros de Cogul

Arranquem a les coves de la Roca dels Moros de Cogul (les Garrigues). La gran particularitat és el patrimoni de 45 pintures rupestres que guarda aquest indret, algunes de les quals representant escenes especials. La part més original és la dansa, amb deu dones que envolten un home nu, una imatge molt característica.

La cova dels Moros és una balma que va ser un indret amb caràcter de santuari, amb culte durant segles, que s'ubica a un quilòmetre del poble del Cogul. La possible perdurabilitat del lloc sagrat fins a època històrica explica que també hi apareguin inscripcions ibèriques i fins i tot romanes. La troballa la va fer el 1908 el rector local Ramon Huguet. Tal és el seu valor que el conjunt fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1998.

Les coves de l'Espluga de Francolí

Una manera d'acostar-nos a un passat prehistòric i a les diverses comunitats humanes que convisqueren en un mateix indret fa milers d'anys són les coves de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). A través de les visites guiades, una arqueòloga virtual i un guia ens acompanyaran durant tot el trajecte, en el qual la cova es presentarà en el seu estat més natural i real.

Es tracta d'un recorregut de 600 metres per la cavitat subterrània per conèixer la formació geològica i l'evolució humana. Hi trobem cavitats naturals utilitzades per l'home des del temps del paleolític. El museu s'ubica dins, i serem partícips de la seva historia, tant del descobriment de la cova, com de les activitats que hi realitzaven els humans i dels seus sentiments més intensos.

Coves de Benifallet i Coves Meravelles

Les coves Meravelles s'ubiquen a Benifallet (Baix Ebre), municipi on ja s'hi havien trobat restes del neolític. A la cova d'Aumidiella s'hi han trobat fragments de ceràmica i estris de sílex, però al municipi n'hi ha d'altres com la cova Marigot, la cova del Dos i l'Avenc del Sifó, a banda de la cova Meravelles. El conjunt de totes aquestes coves té el nom de coves de Benifallet. A més, al terme municipal hi trobem dos poblats històrics, un del segle VII aC i un d'època ibera.

És interessant especialment visitar la cova Meravelles i la del Dos, rellevant especialment per la gran quantitat i qualitat de concrecions. El lent degoteig de les aigües d'infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a les fascinants i excèntriques formacions. La Meravelles té 510 metres de recorregut, amb uns 9,82 metres de desnivell, però només se'n poden visitar 200. I de la cova del Dos es poden recórrer 25 dels 235 metres que la conformen.

Coves de Montserrat

No ens podíem deixar aquest gran clàssic, les coves de Montserrat, al terme municipal de Collbató (Baix Llobregat), i el seu Ajuntament fa possible la visita d'aquest indret màgic. La seva cavitat subterrània és de 530 metres de recorregut, la qual cosa suposa que és la segona del Principat en importància topogràfica, i amb un desnivell interior que arriba fins a uns vint metres. La temperatura a dins es troba als 14 graus.

Conegudes des del segle XVI, van ser inspeccionades a final del XVIII, si bé l'exploració sistemàtica és de mitjan segle XIX. L'arquitecte Antoni Gaudí les va visitar, i les estalactites i estalagmites van inspirar la seva obra. El 1985 es van reobrir després de la Guerra Civil, superats dos anys d'obres. Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, però també interessants, com la cova Freda.

Coves Prehistòriques de Serinyà

Les coves Prehistòriques de Serinyà (Pla de l'Estany) configuren un dels jaciments més importants d'Europa. El seu valor rau en la documentació del que fou el pas de l'humà de neandertal a Homo sapiens, ja que permet conèixer in situ la realitat dels nostres avantpassats més directes (entre 100.000 i 40.000 anys). En definitiva, un emplaçament clau on l'home es va instal·lar fa més de 200.000 anys.

Dins del parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà se'n poden visitar fins a tres. La més arcaica és la de Mollet, on s'ha trobat una dent del paleolític mitjà, la resta humana més antiga descoberta al país. Les altres són la cova de l'Arbreda i el reclau Viver, que és la més ben conservada.

Les coves del Toll

Les restes trobades a les coves prehistòriques del Toll es poden veure al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià (Moianès). Hi observarem unes de les més riques d'Europa en fauna del quaternari, de les Toixoneres, i altres jaciments de la comarca. El museu està ubicat a la casa natal de Rafael Casanova, i la seva visita és totalment gratuïta.

Al seu entorn hi acostuma a haver activitats per a tots els públics, com el Mercat Escolar de la Prehistòria, on els infants visiten les coves i participen en tallers que els fan conèixer la vida de l'home del quaternari. A més de les restes prehistòriques, i de visitar el Museu Rafael Casanova, també es pot descobrir el valuós Arxiu Històric.

L'Espluga de Cuberes

I acabem amb el cas més sorprenent, diferent i original. Al Pallars trobem l'Espluga de Cuberes, un exemple de l'arquitectura troglodítica. Compta amb diverses construccions que aprofiten una gran cavitat d'un penya-segat, dins el Geoparc Orígens, reconegut per la UNESCO. Es pot visitar, per bé que l'accés és complicat, per la qual cosa l'ideal és fer-ho amb un coneixedor del terreny.

Entre els edificis destaca l'església romànica de Santa Coloma (segle XI), que podria haver format part d'un monestir benedictí femení, vinculat a Gerri de la Sal i a Sant Pere de les Maleses, al Pallars Sobirà. Actualment, dins la cova hi ha tres edificis residencials, un gran forn de pa, dues fonts, un graner i altres construccions menors. Tot plegat, es tracta d'un recinte tancat i fortificat de gran interès històric en un precari estat de conservació.