Fa mesos que Mehdi el Madyouni busca pis, des que la propietària de l'immoble on viu li va dir que tenia intenció de vendre. Però no ho està tenint fàcil. "Soc moro. Quan truco i escolten el meu accent, em crucifiquen. M'esquiven per no ensenyar-me el pis", explica per telèfon des de Reus, on viu des de fa dècades.

La seva paciència va arribar al límit al gener. Amb assessorament legal de l'ONG Provivienda, va decidir denunciar la immobiliària Finques Pagès davant l'Agència Catalana del Consum per discriminació residencial. Després de diverses anades i vingudes, l'agència ha acordat amb El Madyouni pagar-li una indemnització de 4.000 euros per danys morals per evitar un procés judicial que segurament hauria acabat amb una sanció molt més gran.

El Madyouni va denunciar després d'interessar-se per un anunci de la immobiliària. "Em van trucar per telèfon, em van explicar com era la casa, que el propietari contractava una assegurança d'impagament, que necessitava tenir un contracte fix, un any d'antiguitat com a mínim a l'empresa i guanyar 1.500 euros o més", relata. El Madyouni ho complia tot, però en preguntar quan podia fer la visita li van fer la darrera pregunta: "D'on ets?"

Traves per veure pisos

No és la primera vegada que li fan en buscar casa, i està convençut que, "per desgràcia", tampoc serà l'última. "Vaig respondre que era espanyol. És el que posa al meu DNI", relata. Però el fons era un altre. "Si em pregunten pel meu origen, sí, és marroquí. Porto aquí mitja vida, des que vaig arribar amb 18 anys. Ara en tinc 36. Però això els és igual", assegura.

Mai no va poder anar a veure aquest pis. L'agent immobiliari que el va atendre li va prometre que li trucaria al cap d'uns dies, "però només em donava llargues, em posava pegues", explica. Va ser quan li va demanar a diversos amics seus que truquessin a l'agència preguntant pel mateix pis, però que ho fessin des del telèfon del Madyouni. "Ells parlaven sense accent o en català i no van tenir problemes", afirma.

Converses gravades

La prova definitiva va ser quan l'agent li va trucar per telèfon pensant que era un dels amics per fixar la data de la visita. "Quan novament va sentir el meu accent em va dir que s'havia confós. Em vaig omplir de ràbia. Ens passa una vegada i una altra, vivim un infern per llogar una casa", lamenta.

El del Madyouni no és, ni de bon tros, un cas aïllat. Provivienda ja va realitzar un informe el 2020 en què concloïa que més del 70% de les immobiliàries reconeixen que apliquen discriminació racial total si així ho demanen els propietaris que les contracten. És a dir, que rebutgen d'entrada els interessats només per la raça o el país de procedència.

Prohibit per llei

Tot i això, ja hi ha lleis estatals i regionals que sancionen el racisme immobiliari. El juliol passat es va aprovar la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que ja faculta i obliga les comunitats autònomes a tramitar denúncies per aquest motiu, desenvolupar reglaments ia imposar sancions a propietaris i immobiliàries que el practiquin.

A Catalunya ja regeix des del 2007 la Llei Catalana del Dret a l'Habitatge, que penalitza conductes discriminatòries al mercat immobiliari. Tot i això, són poques les persones que denuncien, explica a Público Miguel Ruiz, advocat de Provivienda i representant legal del Madyouni durant el procés.

Encara són menys les sancions. De moment, les dues úniques conegudes les ha imposat l'Ajuntament de Barcelona. La més sonada va ser una multa de 90.000 euros a una immobiliària el juliol de l'any passat per discriminació a persones estrangeres. També va sancionar Idealista pel mateix cas, encara que els tribunals van concloure que el portal immobiliari només era un intermediari sense responsabilitat.

Una bústia contra la discriminació residencial

"Si Barcelona no hagués imposat dues multes i si no existissin les últimes normes sobre igualtat de tracte i no discriminació, ni El Madyouni ni ningú no tindria incentius per denunciar. Fins fa pocs anys regnava la impunitat i hi havia una gran infradenúncia perquè no hi havia casos exitosos. Això està canviant", considera l'advocat.

Però al Madyouni també li va costar posar la denúncia. "Vaig consultar quatre advocats, però cap es va voler fer càrrec", sentencia. Un activista antiracista li va recomanar que escrivís a la bústia contra la discriminació residencial que gestiona Provivenda amb finançament de la Unió Europea i del Ministeri d'Inclusió, Migracions i Seguretat Social. L'ONG es va posar en contacte amb la immobiliària després d'interposar la denúncia i van començar les negociacions.

"Es pot intervenir perquè les empreses s'enfronten a grans multes oa la inhabilitació", apunta l'advocat de Provivienda. Aconseguir un acord per 4.000 euros hauria estat impensable fins fa molt poc, però ara, "la mateixa empresa ha reconegut aquest racisme immobiliari que venia d'instrucció de la propietària. Saben que van fer malament les coses i que haurien d'haver rebutjat les directrius discriminatòries", afegeix.

La immobiliària, que no ha respost als requeriments de Público, també va acceptar una forma de reparació més enllà de l'econòmica, i informarà el denunciant de pisos amb característiques similars de lloguer. També es va comprometre a no reincidir en aquest tipus de conductes discriminatòries, encara que segons Provivienda, és difícil fiscalitzar-lo.

"Això anirà a més perquè les persones afectades veuran que hi ha multes per a les immobiliàries i també que poden ser indemnitzades en cas de racisme. Crec que així s'ajuda a conscienciar els agents immobiliaris, que són una piça clau perquè existeixi aquest racisme. Som optimistes", diu, Ruiz.

El Madyouni, en canvi, no ho veu igual. "Seguirà passant encara que aprendran a fer-ho millor", opina. Tot i així, anima totes les persones en la seva situació a denunciar i confia que hi hagi "multes elevades" per aquestes pràctiques. "Molta gent creu que denuncio per treure pasta, però a mi no em calen diners. Ho faig per dignitat i perquè és un patiment que afecta la teva vida sencera no poder trobar casa", sosté.