Mai abans el món sencer ha estat tan pendent dels processos de desenvolupament d'unes vacunes. La comunitat científica no té cap dubte sobre la seguretat de les vacunes contra la Covid quan s'aprovin, però hi ha un alt risc que els anuncis mitjançant notes de premsa i la competició per assenyalar una millor eficàcia creïn desconfiança entre la població. Més encara quan estem davant d'un procés desconegut per a la majoria de la gent i hi ha una certa estratègia de mercat al darrere.

Les companyies de Pfizer i Mordena han anunciat nivells d'efectivitat molt alts. Pfizer va anunciar que la seva vacuna tenia un 90% d'eficàcia. Aquest dilluns Mordena va afirmar que la seva tenia un 94,5%. I aquest dimecres Pfizer ha tret una altra nota de premsa en la qual assegura ara que la seva té un 95%. Qualsevol d'aquests nivells és ja molt alt i la diferència entre ells és pràcticament inexistent.

Els anuncis han anat de la mà de grans beneficis milionaris per a les farmacèutiques. El conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla, va vendre el 62% de les seves accions de la companyia per valor de 5,6 milions de dòlars el mateix dia que la farmacèutica va divulgar els resultats preliminars positius de la seva bovina anticovid i es va disparar en borsa, segons documents de la Comissió del Mercat de Valors dels EUA. Aquest mateix dia l'Ibex va tenir la major pujada en una dècada. Tot això sense que la companyia hagi detallat els seus resultats i sense que s'hagi publicat un article científic. I, per descomptat, sense que es conegui l'efectivitat real de la vacuna perquè tots els avenços són bones notícies, però encara hi ha queda molt camí per recórrer.

El primer per entendre d'aquest procés és saber que l'eficàcia és el resultat de protecció d'una vacuna en condicions ideals. "El 90% d'eficàcia significa que, de cada 100 persones vacunades, 90 han respost bé a la vacuna en assajos clínics", explica a Público el president de l'Associació Espanyola de Vacunologia, Amos García Rojas. No obstant això, hi ha diferències respecte l'efectivitat, una altra de les claus en aquest procés, que seria l'impacte de la vacuna en la realitat. "En principi, amb una eficàcia tan alta, el lògic és que l'efectivitat sigui alta, però no es pot saber quant pot variar. Pot ser diferent segons el país. Aquestes vacunes requereixen un sistema de congelació que és més complicat de mantenir en països no desenvolupats que, per exemple, a Europa", desenvolupa. Un exemple diferent, però encara més clar per entendre les diferències: la vacuna de la febre groga és eficaç en tots els països, però no és efectiva a Espanya perquè no hi ha febre groga.

Per què ha augmentat l'eficàcia de Pfizer? Segons una nota de premsa de la companyia, les noves dades tenen validesa estadística perquè en l'assaig clínic ja s'han registrat 170 contagis. D'ells, 162 s'han donat en el grup de persones que van rebre un placebo pel que hi ha un 95% d'eficàcia. En la nota de premsa difosa prèviament les dades no tenien plena validesa estadística en tenir un número menor d'infectats.

Això és una bona notícia, però hi ha altres aspectes que no són tan bons. "Aquest tipus de resultats és dolent anunciar-los per notes de premsa perquè pot crear desconfiança entre la població quan, a més, més d'un 90% d'eficàcia ja és suficient. No tinc dubtes que els resultats són correctes, però pot crear desafecció perquè sembla que estiguem en una carrera", valora García Rojas.

Part del problema ve perquè les companyies donen els anuncis sense seguir el procediment de presentació habitual. Com assenyala el president de l'Associació de Vacunologia, els resultats de les vacunes solen presentar-se en revistes científiques d'impacte, la qual cosa suposa una anàlisi rigorosa prèvia i dóna una garantia científica al que s'exposa.

Segons el comunicat de Pfizer, la publicació en una revista científica es realitzarà "una vegada que l'anàlisi de les dades s'hagi completat". Però ja en "qüestió de dies" demanaran l'aprovació de la vacuna al regulador sanitari estatunidenc, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA, per les seves sigles en anglès). "Els resultats de l'estudi marquen un pas important en aquest viatge històric de vuit mesos per aconseguir desenvolupar una vacuna capaç d'ajudar a posar fi a aquesta devastadora pandèmia", declara en la nota Albert Bourla, director executiu de Pfizer.

L'aprovació es demanarà per emergència. Com explica García Rojas, un "procés que accelera els processos administratius" però que no afecta la qualitat de la vacuna. "Perquè el producte sigui autoritzat els estudis han de ser presentats als òrgans reguladors. Els òrgans reguladors analitzen els estudis. Seria molt rar que no es presenti cap treball en una revista científica que sigui completament públic", explica