Les nits de festa poden convertir-se en el còctel perfecte per cobrir d’impunitat el masclisme, motiu pel qual cada cop és més habitual que l’administració aposti pels protocols i l’establiment de punts liles, dues mesures que tenen l’arrel en el moviment feminista. Però, què passa als locals privats? Discoteques i bars són moltes vegades l’escenari principal de l’oci nocturn, espais on les institucions i l’acció de col·lectius feministes tenen més dificultats per arribar-hi, i on no tolerar agressions masclistes pot dependre, en gran part, de les bones intencions del propietari.

La M.T. no va trobar-se amb aquesta complicitat per part del local. Una nit es trobava de festa al bar Santísimo Agave de Barcelona quan un home li va agafar el cul, una escena malauradament quotidiana en l’oci nocturn de les dones. Ella i les seves amigues van reaccionar contra l’agressor, fins que finalment van optar per anar a la barra a demanar un cop de mà: “Vam poder parlar amb el propietari i ens va preguntar si estàvem segures del que havia passat. Per què ens hauríem d’inventar una cosa així?”. El propietari va accedir a mirar les càmeres de seguretat amb elles, on van poder veure amb claredat els fets, però el gerent del local va reaccionar encara pitjor: “Ens va retreure que no hagués fet res per aturar la tocada de cul, que no preveiés la situació ni que veiés que l’home estava venint”.

Moments després, la discussió va anar escalant, fins que el gerent va aturar la música i les va convidar a marxar: “Ens va dir que, si no ens agradava, abandonéssim el local”. Després que a l’agressió se li sumés l'espiral de bel·ligerància dels propietaris del bar, M.T. va sondejar emprendre accions legals, però es van trobar amb respostes tèbies davant el que es llegia com una agressió menor: “Que naturalitzada està la cultura de la violació... Una agafada de cul és igual de condemnable. T’han de violar i tirar-te al carrer perquè et prenguin en serio?”.

L’única via de sortida que va trobar va ser la denúncia pública, amb un comunicat a través del col·lectiu feminista Katari, del qual forma part. A banda de rebre missatges de suport, tampoc van faltar vexacions per les xarxes, amenaces i, fins i tot, la publicació del vídeo de les càmeres on es difonia la seva identitat, motiu pel qual vol mantenir l’anonimat.

L’Annx S. també es va trobar en una situació de desemparament quan un treballador de seguretat de la discoteca del Teatre Principal, a la Rambla de Barcelona, la va expulsar del local arrossegant-la escales amunt i llançant-la fora: “Em va fer fora perquè m’havia empentat per les escales sense voler i em vaig girar per cridar-li l’atenció sense saber que era el de seguretat”. Les males maneres, però, van venir acompanyades d’ofenses per part del treballador: “Com que tinc una expressió de gènere masculina, em va començar a dir que gent com jo no entrava, que volia ser un home i que aquí l’home era ell, que si estava malalta i mil coses així”. Va provar sort amb el personal de l’entrada del local, però un altre cop es va trobar amb el mateix argument.

Un protocol pioner a Barcelona per a les sales d'oci

Les desagradables situacions que relaten tant M.T. com Annx S. es van veure reflectides en xifres en l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya del 2016, que s’elabora cada quatre anys des de diferents administracions. Segons les dades, els “llocs d’oci” són l’espai on més agressions reben les dones per part d’homes que no són ni parella ni exparella, amb un 20,9% de les agressions. I mentre el 55,52% dels tocaments sexuals amb violència es van donar a l’espai públic, el 29,9% van cometre’s en aquests espais. 

Per aquest motiu, ara fa més d’un any que l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la campanya ‘No Callem’, una iniciativa per demanar la “corresponsabilitat de l’empresariat” en aquesta qüestió que el passat maig va aconseguir sumar el compromís de fins a 36 sales i festivals de Barcelona. “Segons el que vèiem a les enquestes, la violència sexual és quelcom que les dones es poden trobar en molts àmbits de la vida: a la feina, per part d’un company... El que vèiem és que, en el cas de l’oci nocturn, hi havia molta prevalença d’assetjament i vexacions, pel que necessitàvem la complicitat de les sales”, expliquen fonts de la regidoria de Feminismes i LGTB de l’Ajuntament de Barcelona.

La campanya va anar de la mà de la publicació d’un protocol elaborat per tècniques especialitzades amb violència masclistes conjuntament amb fins a vuit sales de festa que van participar de la prova pilot. El text insta a diverses mesures com no utilitzar “criteris d’accés a la sala discriminatoris o sexistes”, com ara preus d’accés diferenciats entre nois o noies o bonificacions en forma de begudes; la formació dels treballadors de les sales i materials sobre el protocol a la sala; la promoció de la diversitat sexual i de gènere a la programació de la sala o diversos mapes d’actuacions per a agressions.

Un dels locals que va participar d’aquest procés va ser la sala Razzmatazz. El gestor d’aquesta popular discoteca de Barcelona, Lluís Torrents, explica algunes de les mesures que han aplicat a partir del text: “A banda de formar tots els treballadors, hem buscat espais amb poca il·luminació per posar-hi llum o una persona de seguretat. També hem posat publicitat contra el masclisme i hem prohibit els criteris de selecció sexistes a la porta”. 

El gerent també relata el modus operandi que apliquen si una dona denuncia una agressió: “El primer que recomanem és anar a demanar ajuda a qualsevol treballador. Immediatament vindrà un responsable de la sala i portarem la persona denunciant a un lloc on pugui estar tranquil·la i segura”, un camerino amb infermeria en el cas d’aquesta discoteca. Allà, explica Torrents, el personal li oferirà un cop de mà per si vol denunciar, demanarà una descripció de l’agressor per si el personal de seguretat el pot enxampar i li oferirà una atenció mèdica si ho necessita: “La intenció serà facilitar que es pugui fer tot allò que demani la denunciant. Si només vol trobar les seves amigues, l'ajudarem en això".

A banda del protocol de l'Ajuntament, el Departament d'Interior de la Generalitat també ha posat en marxa un protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d'oci, que connecta els cossos policials catalans amb els professionals de la seguretat privada. Torrents destaca aquest nou text per permetre fer arribar la feina dels protocols arreu del país, amb una línia d'actuació homogeneïtzada.

Es poden quedar aquestes bones intencions en un pur exercici de purple washing? Torrents reconeix que no sempre pot controlar els 100 treballadors que passen per la sala cada nit, així com que la campanya no exclou la sala de ser un espai lliure de violència masclista, però es mostra compromès en prendre mesures si es dona la situació. Des de la regidoria de Feminismes, asseguren que la campanya pretén fer una feina de formació i seguiment real: "No volem que això es quedi en posar la marca del 'No Callem' al local i prou". Ara per ara, asseguren estar treballant en l'etapa formativa amb les sales que van entrar en el programa ara fa uns mesos.

Però, i els locals que no han entrat al protocol? El consistori també manté vincles amb sales que encara no són a dins de la campanya, com les discoteques del Front Marítim. De fet, des de la regidoria asseguren que aquests bars no van voler adherir-se a la campanya en un inici, tot i que ho atribueixen al fet que se’ls va proposar en un moment molt incipient del projecte, quan encara no existia la sensibilitat social que hi ha ara. Es tracta d’un dels pocs indrets de la ciutat on el consistori ha desplegat un punt lila durant gairebé dos mesos d’estiu des de ja fa tres anys. Es troba en una zona adjacent al Port Olímpic, un dels denominats "punts negres" de la inseguretat pel mateix Ajuntament, tal com van denunciar altres mitjans aquest estiu.

Des de l’Ajuntament prefereixen evitar el discurs alarmista, tot i que reconeixen que el Front Marítim reuneix diversos factors de risc: “Hi ha menys veïns, menys mirades, és un espai obert amb molts racons, amb molta concentració de gent”. Asseguren, però, que les tècniques dels punts liles s’ocupen majoritàriament de sensibilitzar, més que de gestionar casos d’agressions, i que aquests estands han generat vincles amb els bars: “Ser-hi ens ha permès generar col·laboració entre els punts liles i les discoteques. I, a més, també ens dóna accés a arribar a un perfil de dones que normalment no se’ns acostarien”.