Les eleccions generals del 28 d'abril mantenen en una activitat frenètica als partits, copen titulars i monopolitzen l'atenció mediàtica, però el que és segur és que la qüestió catalana seguirà aquí el 29 d'abril, que els més de dos milions de catalans que van apostar per la independència no s'hauran esfumat, que tot apunta al fet que en algun moment s'hauran de reconstruir els ponts del diàleg polític, des de Barcelona i des de Madrid. Pot ser que el PSOE revalidi el Govern, pot ser que retorni el PP, però és clar que Catalunya seguirà aquí, i exigirà solucions, camins.

Aquesta és la tesi de dos parlamentaris de la República d'Irlanda, Lynn Boylan i Seán Crowe, convidats per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a seguir des de primera línia una de les jornades del judici al procés, des de les butaques de la Sala penal del Tribunal Suprem. Boylan és eurodiputada i membre del grup de l'Esquerra Unitària Europea (GUE); Crowe és diputat a la cambra baixa del Parlament irlandès (Dáil Éireann) i han viatjat a Madrid només amb aquest propòsit.

“És un judici polític, i no és un judici legal”, assegura a Público Boylan, molt dura amb la “falta de respecte pels drets humans que està demostrant l'Estat Espanyol”, en permetre que el procés hagi recalat en aigües judicials, no polítiques. “La situació podria resoldre's a través de negociacions polítiques, i no mitjançant els tribunals”. “Per l'experiència que tenim a Irlanda, hauran d'asseure's a la taula de negociacions”, deia.

On Oriol Junqueras, president d'ERC i exvicepresidente de la Generalitat, per a qui la Fiscalia demana 25 anys de presó pels suposats delictes de rebel·lió i malversació, veia una “cadira buida”, la de l'Estat, ella dibuixa el quadre complet. No entra en si els Governs central i català tenen la millor de les actituds, però insisteix que, si hi ha “lideratge polític”, cal deixar pas al diàleg.

Fins i tot en eleccions, fins i tot quan la dreta se serveix de la qüestió catalana com a puntal del seu discurs en qualsevol part de la geografia espanyola, fins i tot quan interpreten que això “els beneficiarà en les enquestes”. “A llarg termini, en algun punt, siguin els socialistes o el PP, algú haura de seure a la taula”.

En la seva opinió, el que toca és mirar a mitjà i llarg termini, a la gravetat de la “crisi en matèria de Drets Humans”, en comptes d'apostar pel regat curt, que “només endurirà totes les posicions a Catalunya”.

I aquí assenyala directament les institucions europees: “La UE està en bona posició per ajudar a que s'asseguin a dialogar. Si són sincers quan parlen sobre Drets Humans, l'única forma de mantenir-se ferms en això és tractar el que està passant en un Estat membre, a casa seva. La Comissió Europea, segons el seu relat, “està en una posició perfecta per a fer-ho”, per deixar el “cinisme” a un costat i defensar el dret de reunió, d'expressió, els drets digitals, perquè “quan es van tancar webs catalanes [sobre el referèndum]”, també es va produir una “vulneració de drets”.

En aquest punt, l'eurodiputada irlandesa explica que, per part seva, a Brussel·les, s'esforcen per portar a diferents comissions parlamentàries les “contradiccions” entre “el que des de les institucions europees es diu que són valors comunitaris”, i “el que passa en realitat”.

“A l'Eurocambra vam tenir la situació que es va bloquejar un acte amb el expresident Carles Puigdemont. Es va permetre un de Vox, però era un problema de seguretat portar a Puigdemont al Parlament”, ironitzava.

Això, per no parlar de l'euroordre, el mecanisme que la justícia espanyola va intentar utilitzar per a forçar l'extradició de Puigdemont i d'exconsellers o exdiputats que porten mesos, un any i mig en el cas del expresident, en altres països.

“Exiliats”, diu Boylan, ja que malgrat que Espanya “va abusar de l'euroordre”, “cap Estat membre els va extradir”, “perquè les acusacions no es podien mantenir. No es pot mantenir que va haver-hi rebel·lió o sedició sense violència, i això van concloure tots els Estats membres”. “No han tornat a intentar-ho perquè saben que si es reduïssin els càrrecs per a extradir-los, haurien de fer el mateix amb els que es troben en el judici polític”, resolia.

“Probablement hi ha demòcrates d'arreu del món seguint el judici”, afegia Crowe. En línia amb Boylan, defensa que no hi ha “proves” que permetin mantenir la presó provisional que 9 de 12 processaments han hagut fer front a l'espera de judici -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, exlíder de ANC i líder d'Òmnium Cultural, respectivament, porten des d'octubre de 2017 a la presó-.
“Crec que cal pensar bé en aquesta qüestió. Fins i tot en aquest escenari tan avançat el judici hauria de suspendre's, i particularment enmig d'unes eleccions. És un error mantenir-lo, ho és des de diversos punts de vista”, afirma el veterà polític, que va representar al seu partit en les negociacions que van desembocar en l'Acord del Divendres Sant, el 1998.

La Plataforma pel Diàleg UE-Catalunya i els “drets vulnerats”

Boylan, que va ser un dels observadors internacionals que van assistir al referèndum de l'1-O, que descriu com “una jornada de reivindicació pacífica i democràtica”, explica que ha pogut visitar en diverses ocasions els dirigents independentistes presos. Ha parlat amb els 7 presos homes, i també amb Dolors Bassa, exconsellera de Treball i Afers Socials, tant a la presó catalana com en la madrilenya.

Entre altres qüestions, denúncia que un partit “que forma part de l'acusació participi en les eleccions” (Vox), “malgrat tenir un programa que afecta directament a Catalunya”; que “persones democràticament elegides” per exercir un càrrec públic es vegin suspeses d'aquest dret, o l'“excessiva” estada a la presó preventiva a la qual s'han vist sotmesos.

Després de compartir un esmorzar amb els "observadors internacionals" de la Plataforma International Trial Watch, constituïda per organitzacions que denuncien setmanalment fets relacionats amb el judici -algunes d'aquestes organitzacions, obertament independentistes- resumeix en dues les preocupacions que totes dues parts, polítics irlandesos i observadors, han expressat: que els vídeos i correus electrònics no s'exhibeixin mentre els testimonis estan responent -“Si tens a un testimoni parlant, i tens proves que rebaten el seu testimoniatge, has de veure-les de manera simultània”-, i la llarga durada de les sessions de judici.

Els acusats s'aixequen entorn de les 6.30 hores del matí, deixen els centres penitenciaris d'Alcalá Meco (les dones) i Soto del Real (els homes) poc després, i són traslladats en furgó a les dependències en les quals després esperaran i menjaran durant els recessos. A vegades les sessions han començat a les 9.30 hores, per a acabar passades les 20.00 hores.

Per part seva, a més, l'eurodiptuada del Sinn Féin està entre la trentena d'integrants de la Plataforma pel Diàleg UE-Catalunya, fundada a Brussel·les el 27 de novembre de 2017, exactament un mes després de la declaració unilateral d'independència (DUI) del Parlament. La plataforma, que ja va enviar una delegació al judici a principis de març, està integrada per 29 eurodiputats en actiu i quatre exparlamentaris -entorn d'una dotzena del total són espanyols- de diferents grups polítics. Persegueix el mateix que el que defensen tots dos diputats irlandesos, que avui han travessat per primera vegada les portes del Suprem: fer pressió perquè la UE propiciï el diàleg.