El Jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona ha condemnat aquest dilluns a la Universitat de Barcelona (UB) per vulnerar els drets fonamentals a la llibertat ideològica i a la llibertat d'expressió dels seus professors i alumnes, i el dret a l'educació dels seus estudiants, pel manifest conjunt de les set universitats públiques catalanes en suport als condemnats del Procés i en contra de la sentència del Tribunal Suprem.

La sentència, que va ser dictada el passat 30 de setembre però que s'ha fet pública aquest dilluns, estima íntegrament la demanda de quatre professors del col·lectiu Universitaris per la Convivència i un alumne. Ja havien denunciat, en carta oberta als rectors catalans i davant el Defensor del Poble, la instrumentalització política de les universitats que implicaven aquests manifestos.

L'escrit posa l'accent que el centre universitari ha infringit el seu "deure de neutralitat" i recorda que la UB "no és una institució de presentació política". A més, invoca la doctrina del Tribunal Constitucional segons la qual les institucions públiques no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d'expressió, que és un dret de les persones. Així, l'escrit assenyala que "la invocació de la llibertat d'expressió no justifica ni empara l'assumpció d'una posició política per part d'una institució pública la funció de la qual no sigui precisament la de la representació política". 

Així mateix subratlla que "sense aquesta neutralitat, s'incorre en una indesitjable confusió de funcions administratives i polítiques, que implica el menysteniment de la igualtat i el pluralisme de les idees i creences".

A més, considera que el dret a l'educació ha resultat "vulnerat", en defensar-se "actes declarats inconstitucionals i perseguits per la jurisdicció penal", perquè "es promouen valors i concepcions ideològiques que són contràries als ideals que inspiren la Constitució vigent".

La demanda ha estat estimada en la seva integritat, després d'haver estat descartats tots i cadascun dels arguments que la Universitat va al·legar en la seva defensa. Així, la sentència declara la nul·litat de ple dret de l'acte d'aprovació del manifest i obliga la Universitat a publicar l'escrit en la seva pàgina web durant un mes. La UB ha de pagar, a més, els costos processals.

Aquesta sentència se suma a d'altres precedents de diversos òrgans, que han reafirmat el deure de neutralitat de les institucions públiques censurant-ne l'ús partidista.