Els dies de Laura Borràs al capdavant de la presidència del Parlament, suspesa des de fa vuit mesos, estan comptats. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la condemna a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació no és ferma i la defensa pot presentar recurs, però es més que probable que la Junta Electoral Central (JEC) li retiri l'acta de diputada sense esperar la resolució. El PP, Ciutadans i Vox ja li han demanat que ho faci.

El reglament del Parlament permet que un diputat pugui continuar a l'escó fins que una sentència en contra sigui ferma, però la doctrina establerta per la JEC fa molt improbable que aquest ens no actuï. Aquesta actuació obrirà pas a un relleu de gran interès polític: la presidència de la Cambra catalana, que és la segona autoritat de Catalunya, podria recaure en el PSC si finalment no hi ha un acord entre els tres grups independentistes, ERC, Junts i la CUP, actualment durament enfrontats.

Així doncs, que Borràs continuï com a presidenta del Parlament suspesa depèn ara ja exclusivament de la JEC. L'òrgan de supervisió electoral tenia una reunió convocada aquest mateix dijous per tractar temes relatius a l'organització de les pròximes eleccions municipals del 28 de maig, però no ha pres cap decisió al respecte tot i que s'espera que l'ordre de retirada de l'escó doni en els pròxims dies o en poques setmanes.

Els precedents de Torra i Juvillà

Ja hi ha al Parlament diversos precedents d'aquesta actuació de la JEC desposseint de les seves atribucions a un càrrec electe malgrat no existir sentència ferma. El primer va ser l'expresident de la Generalitat Quim Torra, que va haver de deixar l'acta de diputat per ordre de la JEC durant la presidència del Parlament del republicà Roger Torrent.

Torra va poder mantenir el càrrec de president de la Generalitat tot i no disposar de l'acta de diputat, però Borràs haurà d'abandonar també la presidència del Parlament quan li sigui retirat l'escó. El darrer cas ha estat el diputat de la CUP, Pau Juvillà. Junts critica aquest mecanisme, ja que considera que caldria esperar la sentència definitiva.

En el cas de Juvillà es dona la circumstància, però, que la retirada de l'escó i l'acceptació de l'ordre de la JEC es va fer sota la presidència de la pròpia Borràs. Més enllà de les conseqüències jurídiques i penals sobre si l'actual presidenta del Parlament suspesa haurà d'ingressar a la presó o no, la condemna i la retirada de l'acta de diputada per part de la JEC obrirà amb tota seguretat una acarnissada pugna política per la presidència de la Cambra catalana.

Per un costat, aquesta pugna pot revertir en ampliar la ja profunda esquerda entre els partits independentistes. I de retruc podria donar la presidència al PSC, molt probablement a la veterana socialista Assumpta Escarp. Un fet que seria de gran rellevància ja que en tota la història del parlament tots els presidents han estat de CiU o d'ERC, amb l'única excepció de l'històric socialista Joan Reventós durant el període 1995-1999, quan Jordi Pujol va perdre la majoria absoluta.

Sense calendari definit, continua l'interinatge

Està per veure el temps que caldrà per tirar endavant un ple per nomenar el nou president. L'activitat del Parlament en termes de plenaris està sota mínims, a causa de la Setmana Santa i la proximitat de les eleccions municipals. I, a més, ERC vol impulsar una negociació entre els grups independentistes, majoritaris a la Cambra, per mirar de salvar les diferències actuals amb un acord que eviti la presidència socialista del Parlament.

Segons fonts del grup parlamentari, la intenció és no precipitar-se: "La prioritat és poder assolir l'acord perquè és fonamental per l'independentisme mantenir la presidència del Parlament".

Les mateixes fonts al·leguen que de fet actualment ja és la vicepresidenta Alba Vergés qui actua amb les funcions de la presidència des de fa vuit mesos. Però, per una banda, Vergés és la candidata d'ERC a l'alcaldia d'Igualada (Anoia) i caldrà esperar els resultats per saber quin serà el seu futur polític. 

Per l'altra banda, l'oposició pressiona pel nomenament precisament per l'excessiva durada de la interinitat a què s'ha sotmès la presidència del Parlament des de la suspensió de Borràs, el juliol passat. "S'està degradant la institució de forma greu", assegura el primer secretari del PSC, Salvador Illa. 

El mètode d'elecció de la presidència, però, permet més sorpreses que la majoria de votacions, inclosa la d'investidura del president de la Generalitat. Això és així perquè tots els grups poden presentar candidatura i es fa un sistema de doble volta. No es requereix majoria absoluta a la segona votació, que s'efectua entre les dues candidatures més ben posicionades de la primera ronda, sinó que guanya la presidència la més votada de les dues.

En l'elecció de Borràs va passar ella a segona ronda com a candidata de Junts juntament a Eva Granados del PSC. Borràs va obtenir 64 vots de Junts i Esquerra, mentre que Granados es va quedar amb 50 vots (els del PSC, En Comú Podem, PP i Ciutadans). La CUP i Vox van optar per votar en blanc.

ERC vol un acord independentista per la nova presidència

Però tal com ja va publicar Públic, fonts de la direcció del grup parlamentari d'ERC adverteixen que "les bases de l'acord que va donar la presidència del Parlament a Borràs amb els nostres vots han desaparegut, per tant caldrà forjar-ne un altre de diferent".

A Esquerra demanen prudència i es mostren disposats a obrir converses amb Junts i amb la CUP i asseguren que volen que "la presidència del Parlament l'ostenti una persona independentista, perquè l'independentisme suposa la majoria de la cambra". Però adverteixen que "cal negociar i arribar a un acord. Seria un greu error que algú [en al·lusió a Junts] doni per fet que tindrà els nostres vots si arriba el cas".

Des del partit d'Oriol Junqueras són molt contundents: "Esquerra no votarà una candidatura del PSC, però o els independentistes arribem a un acord o la presidència del Parlament serà per als socialistes". I és que si ERC votés en blanc al no arribar a un acord, els 32 vots que tenen assegurats els de Junts queden molt lluny dels 50 que podria tornar a obtenir una candidata socialista.

Per part seva, el PSC deixa clar que optarà a la presidència de la cambra. En aquest cas, molt probablement amb Escarp com a candidata, ja que Granados ja no forma part de la Mesa i ha estat designada senadora. Els socialistes reivindiquen la presidència del Parlament: "Ens correspon perquè vam ser la primera força a les eleccions i a més la majoria independentista ja no existeix, s'ha trencat. El més lògic és que el PSC presideixi el Parlament", assegura un diputat socialista.

Junts, dividit entre renunciar o pactar

Des de Junts no tanquen la porta a optar a la substitució de Borràs, però un cop més, el partit es mostra dividit perquè els sectors més radicals rebutgen cap pacte amb ERC si els republicans no reorienten la seva estratègia que consideren "de claudicació front a l'Estat espanyol". Fins i tot alguns dels seus màxims exponents, com la diputada Aurora Madaula, membre de la Mesa del Parlament i persona del cercle de confiança de Borràs, aposten perquè Junts renunciï a la presidència al Parlament en protesta per la sentència condemnatòria a Borràs.

Una posició que ha creat malestar en sectors de la direcció que consideren un error abandonar espais de poder institucional, mentre el secretari general, Jordi Turull, fa equilibris per mirar de frenar l'enfrontament entre les diverses famílies polítiques enfrontades a Junts.

Per Madaula, "seria una opció com a senyal de protesta per denunciar aquesta persecució política i que hi ha un ús partidista de la cambra", en declaracions a L'Hemicicle de Catalunya Informació. En paral·lel, Madaula s'ha descartat per al càrrec de presidenta del Parlament. "Per a mi seria molt incòmode", ha reconegut la diputada de Junts.

"No m'atreviria perquè Borràs ho ha fet molt bé, perquè és una de les millors presidentes que ha tingut el Parlament i perquè és molt injust tot el què li està passant", ha apuntat Madaula. "A més, hauria de ser la pròpia Borràs qui decideixi o proposi el seu hipotètic relleu al capdavant del Parlament", ha reflexionat.

També l'expresident de la Generalitat Quim Torra ha afegit pressió a Junts i ha reclamat que la presidència del Parlament quedi vacant per "no normalitzar la repressió". "No em puc imaginar que cap independentista vulgui ocupar el càrrec després de la sentència, ni que quan se li retiri l'escó algú l'ocupi", ha defensat l'expresident, que ha recordat que quan se li va retirar l'acta a ell tampoc se'l va substituir com a diputat.

Torra ha qualificat la sentència d'"absoluta infàmia" i ha dit que li sembla "absolutament increïble". Mentrestant Esquerra ja prepara la negociació: "Per nosaltres no quedarà que la presidència del Parlament sigui independentista", asseguren. Els republicans no concreten les bases per refer l'acord amb Junts i la CUP -o almenys amb els primers, que n'hi hauria prou per desencallar la qüestió-, però els republicans busquen que Junts s'obri a una posició més dialogant en determinats temes parlamentaris i hi hagi una distensió en l'actual enfrontament entre els dos partits.

ERC té l'opció de presentar candidatura a la presidència i competir amb Junts i el PSC, però fonts de la direcció republicana asseguren que aquesta operació no està sobre la taula, perquè dividiria el vot independentista i dubten molt que ERC pugui sumar altres suports, que el PSC sembla tenir garantits. "Aquesta estratègia ens porta a una presidència del Parlament socialista amb molta seguretat", argumenta aquesta mateixa font.

La presidència de Junts de Borràs i la pugna interna al partit

La sentència condemnatòria a Laura Borràs tindrà també conseqüències internes a Junts. No faltaran les tensions entre els sectors més retòricament radicals, afins a la presidenta del partit, i els més pragmàtics, que beuen de l'herència de l'antiga Convergència, amb l'alcaldable per Barcelona, Xavier Trias, al capdavant. També en formen part el gruix dels exconsellers del Govern capitanejats per Jaume Giró.

La majoria de càrrecs d'aquest sector, especialment l'alcaldable per Barcelona, han evitat fer costat de forma presencial a Borràs, en tot el procés judicial i fins i tot avui mateix, i han mesurat les declaracions. D'entrada, els 13 anys d'inhabilitació a què ha estat condemnada impedirà que Borràs torni a optar a la presidència de la Generalitat, ja que no es podrà presentar com a presidenciable de Junts a les futures eleccions al Parlament.

Es tracta d'un aspecte que pot debilitar el seu lideratge intern en benefici d'altres aspirants a aquesta posició, com Jaume Giró. El que no afecta la inhabilitació és al càrrec que ostenta Borràs al partit com a presidenta de la formació. Fins i tot el podria mantenir si fos empresonada. Però tot apunta que s'obrirà un cru debat intern sobre la qüestió, sinó inicialment, sí a mig termini.

Per no desgastar el partit, però també perquè caldrà interpretar els estatuts de Junts. El text no permet seguir a la presidència a algú condemnat per corrupció, excepte casos de lawfare, justament el que denuncia Borràs. Una excepció incorporada als estatuts en el darrer Congrés amb la causa judicial de Borràs ja en marxa.

Si és lawfare o corrupció és una cosa subjectiva que haurà de dictaminar la comissió de disciplina interna, amb la qual Borràs ja ha tingut alguna topada amb motiu de la sanció a un dels seus homes de confiança, el diputat Francesc de Dalmases, per agressió a una periodista. Borràs ja ha manifestat la seva enèrgica voluntat de continuar a la presidència de Junts i no hi renunciarà sense plantar batalla.

És un atrinxerament que preocupa a sectors del partit que voldrien passar pàgina d'un cas que els afins a Borràs han plantejat políticament però que incomoda per les connotacions d'irregularitats en la gestió de l'ILC que arrossega. A ningú se li escapa que forçar la sortida de Borràs de la presidència del partit podria generar la marxa de la dirigent per explorar altres espais electorals que s'estan gestant, com la llista cívica impulsada des de l'ANC.

Una marxa que arrossegaria bona part dels seus seguidors, suposaria una escissió i una futura dura competència electoral. Per la qual cosa, de moment, Turull demana calma interna i evitar la precipitació, tot i que en equips com el de Xavier Trias temen que segons quines actuacions de Borràs com a presidenta del partit pugui enterbolir una campanya electoral enfocada al pragmatisme, l'absència de retòrica independentista i la possible negociació amb el PSC, tot el contrari del que defensen els afins a Borràs.