Público
Público

El CGPJ desencalla la renovació del Constitucional i tria els dos magistrats proposats pels conservadors

El ple del Consell General del Poder Judicial elegeix per unanimitat César Tolosa i María Luisa Segoviano com a magistrats del TC en el ple extraordinari d'aquest dimarts. Els progressistes han descartat finalment el seu propi candidat, el magistrat Bandrés, i han votat les propostes dels conservadors "per sentit institucional"

Entrada al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), en el edificio del Tribunal Supremo, en Madrid. E.P./Carlos Luján
Entrada a la seu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en l'edifici del Tribunal Suprem, a Madrid. Carlos Luján / EUROPA PRESS

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha elegit per unanimitat César Tolosa i María Luisa Segoviano com a magistrats del Tribunal Constitucional (TC) en el ple extraordinari celebrat aquest dimarts. L'òrgan de govern dels jutges ha informat que tots dos magistrats, proposats pel bloc conservador, han aconseguit el suport unànime de tots els vocals del Consell.

L'elecció desbloqueja la renovació del Constitucional que mantenien congelada els membres de l'ala conservadora del CGPJ. Fins ara, l'equilibri de forces al CGPJ -amb 8 vocals progressistes i 10 conservadors- havia fet impossible l'acord. A la votació del 20 de desembre, els dos nominats pel sector majoritari, Tolosa i Pablo Lucas, van obtenir 10 vots, mentre que Bandrés en va aconseguir 7, perquè Enrique Lucas es va abstenir en votar-se la candidatura del seu germà.

Per assolir el consens calien 11 "sí", cosa que fins ara no havia estat possible perquè els vocals havien votat en bloc i cap no s'havia despenjat per canviar l'equilibri. Les regles vigents imposen una majoria de tres cinquens per enviar candidats al Constitucional i permeten que cadascun dels 18 vocals que actualment formen el CGPJ proposi i voti dos aspirants.

El sector progressista ha cedit i s'ha materialitzat el veto dels conservadors cap al candidat progressista, José Manuel Bandrés. Finalment els progressistes han votat aquest dimarts els candidats proposats pels conservadors, en decantar-se pel perfil progressista de María Luisa Segoviano.

En el moment de la votació, els vocals progressistes Mar Cabrejas, Álvaro Cuesta, Clara Martínez de Careaga, Pilar Sepúlveda i Concepción Sáez han manifestat que renunciaven al candidat que havien proposat, el magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés, "per sentit institucional".

María Luisa Segoviano va ser la primera dona a presidir una sala del Suprem

María Luisa Segoviano, presidenta de la Sala Quarta de l'Alt Tribunal fins a la seva jubilació, el 20 d'octubre passat, va ingressar a la carrera judicial el 1987, sent la seva primera destinació el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Bilbao. Dos anys després, va ser destinada al Jutjat social número 1 de Valladolid, on va romandre fins a 1996, any en què va ser nomenada presidenta de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó.

Segoviano va exercir aquest càrrec fins al seu nomenament, el 2006, com a magistrada de la Sala Quarta del Tribunal Suprem, de la qual va ser nomenada presidenta l'octubre del 2020, convertint-se així en la primera dona a presidir una sala de l'alt Tribunal.

És vocal de la Junta Electoral Central, càrrec per al qual va ser designada entre el 2012 i el 2017 i per al qual va tornar a ser designada el febrer del 2020. A més presideix l'Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Valladolid des del 2016; és acadèmica d'honor de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d'Espanya des del 2018 i acadèmica honorària de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d'Extremadura des del 2019.

Per la seva banda, César Tolosa és magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem des del 2014 i president de la mateixa des del 2020. Va ingressar a la Carrera Judicial el 1982. Com a jutge va prestar servei als Jutjats de Districte de Molina d'Aragó i d'Arenas de San Pedro i al Jutjat de Primera Instància número 5 de Palma, on va romandre fins que el 1984 va obtenir destinació a la Magistratura de Treball número 1 de Santander.

Quatre anys després va ser destinat al Jutjat Social número 1 de Santander i al desembre de 1989 es va incorporar a Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria. El 1993 va ser nomenat president del TSJ càntabre, càrrec que va exercir fins al seu nomenament com a magistrat del Tribunal Suprem el 2014. Tolosa va ser degà dels Jutjats Socials de Santander entre 1985 i 1989 i és membre de la Sala de Govern del tribunal Suprem des de desembre de 2019.

Autor de nombroses publicacions científiques, és professor de la Universitat de Cantàbria des del 2009 i ha estat director i ponent en nombrosos cursos del Consell General del Poder Judicial, així com d'altres institucions. Entre altres activitats, és membre de la Comissió Científica del Congrés Nacional de Dret Sanitari; ha participat al Fòrum de Magistrats del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Luxemburg, 2016) i a la reunió del Consiglio di Stato d'Itàlia-Tribunal Suprem d'Espanya Sala Tercera (2017). Segons informa el CGPJ, Tolosa està en possessió de la Creu de primera Classe de Sant Raimon de Penyafort i de les Medalles al mèrit Policial i de la Guàrdia Civil.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?