"Parlem", "Hablemos". Manuela Carmena, ex-alcaldessa de Madrid, ha recordat aquestes paraules, aparegudes fa dos anys en pancartes penjades a Madrid i a Barcelona, pocs dies abans del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Ha estat gairebé la única referència indirecta, gens ni mica explícita, al conflicte entre Catalunya i l'Estat.

Manuela Carmena, convidada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a pronunciar el pregó d'aquest any de les festes de la Mercè, ha destacat la importància de "parlar" i "escoltar", conceptes que "descriuen", ha dit, "l'essència de la democràcia", que cal cuidar. "Quants d'aquests crits hauriem necessitat, quants seguim necessitant!" ha proclamat l'ex-alcaldessa madrilenya. Els discurs de Carmena, precedit per paraules de Colau, s'ha pogut seguir a través de pantalla gegant, instal·lada a la Plaça de Sant Jaume. L'ex-alcaldessa ha parlat de pancartes, convidant al diàleg, però ha preferit no fer cap referència a una altra, penjada a l'altre costat de la plaça, al Palau de la Generalitat, que aquest divendres reclamava especialment l'atenció de la ciutadania, perquè reivindica explícitament la llibertat de presos polítics i exiliats. Una pancarta que el president Quim Torra ha assegurat que mantindrà al balcó malgrat la nova ordre de retirada donada aquest mateix divendres pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Manuela Carmena ha recordat que l'any 1966 es va traslladar a viure a Barcelona durant un parell d'anys, per acabar la carrera de Dret, perquè el règim franquista no li va permetre fer-ho a la seva ciutat, Madrid. Ha recordat l'atenció que va prestar a una detinguda un primer de maig, al barri de Torre Baró, Pura, i l'oportunitat que va tenir de conèixer a l'escriptora, Montserrat Roig. "Intentàvem ajudar als captius del Tribunal d'Ordre Públic", ha dit en referència a les llibertats reprimides en temps de dictadura.

La decisió d'Ada Colau de demanar-li que fes el pregó de la Mercè havia generat no poca polèmica, perquè Manuela Carmena havia negat rotundament a mitjans de juliol en una entrevista radiofònica que els dirigents sobiranistes privats de llibertat fossin presos polítics. "No ho són en absolut", va dir.

"Vinc a pregonar amb alegria que comença la Festa Major", ha exclamat l'ex-alcaldessa de la capital de l'Estat, en un discurs que ha iniciat en llengua catalana i en el que ha manifestat la seva voluntat d'establir lligams entre Barcelona i Madrid. "Desitjo que la vostra festa es vinculi amb la de Madrid", la de la Mercè amb la de Sant Isidre.

Ha parlat de Madrid com "el trencaonades de totes les espanyes", "espanyes que han de respectar-se".  "Beneïda sigui la festa que trenca amb la rutina", ha dit també, per assegurar que "la festa arriba com a campiona de la compassió", en referència a les persones migrants que arrisquen les seves vides i sovint la perden al mar Mediterrani.

Prèviament, Ada Colau també havia fet referència al mar com la frontera més mortífera i havia donat les gràcies als membres dels equips de l'organització Open Arms, de qui ha dit "són un exemple per tots nosaltres".

"Persones encausades en presó preventiva", diu Colau

Ada Colau i Manuela Carmena al balcó de l'Ajuntament de Barcelona. EFE / Marta Pérez

L'alcaldessa de Barcelona ha destacat un cop més la diversitat de la ciutat de Barcelona. "Una ciutat plural", que es reivindica feminista, antiracista  i mestissa. Ha posat en valor l'activitat de les entitats barcelonines, sense oblidar les que aquests dies "conviden a sortir al carrer", amb especial protagonisme dels joves, per denunciar l'emergència climàtica, i el conjunt del "teixit associatiu que dona vida a la ciutat". "La Mercè ha de ser un exemple de convivència", ha insistit.

Colau ha dit que hi ha diversitat d'opinions sobre el que està passant a Catalunya, però sí ha lamentat l'absència del regidor Quim Forn, igual que els de la resta de presos polítics, als que no s'ha referit d'aquesta manera, sinó com a "persones encausades que es troben en presó preventiva", i ha fet una crida a "treure el debat dels jutjats per tornar-lo a la política".

Cap referència de l'alcaldessa i de l'ex-alcaldessa a l'aniversari de les mobilitzacions del 20 de setembre de 2017, el 20S, que es commemoraven aquest divendres davant la seu del Departament d'Economia, on es va produir, segons el Govern espanyol d'aleshores, del PP, una protesta  "tumultuària" que la Fiscalia va considerar delictiva i amb la qual s'ha volgut justificar l'empresonament preventiu dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.