El secretari general de la UGT Catalunya, Camil Ros (Barcelona, 1972), creu que d’aquesta situació no se sortirà si tothom no posa "de la seva banda", però adverteix de la possibilitat que moltes de les empreses que ara rebin ajudes poden voler aprofitar-se de la situació un cop hagin eixugat els seus deutes. "No ho tolerarem", assegura. Respon a Públic per escrit.

"Crisi", "recessió"... Són mots que es repeteixen aquests dies i que estan en boca fins i tot dels organismes financers internacionals. Què podria ocórrer a Catalunya?

L’escenari més immediat és el retorn gradual a l’activitat i que es prenguin totes les mesures necessàries per incentivar l’economia. Però per sortir d’aquesta situació cal que totes les parts facin esforços i, en aquest sentit, les empreses han d’estar a l’alçada de la situació i ser corresponsables. No oblidem que si bé hi ha empreses que estan passant per situacions complicades i que requeriran ajudes específiques, d’altres encara tenen els beneficis dels darrers sis anys de bonança econòmica, període en què els beneficis empresarials han crescut mentre els salaris no ho feien. És a dir, tothom ha de posar de la seva banda.

Tenim molt clar que per a sortir d’aquesta crisi mundial no ens serviran les receptes del 2008. No podem ser de nou els treballadors i les treballadores els que paguem els plats trencats d’aquesta malaurada situació sobrevinguda. Els treballadors i les treballadores ja no tenim més marge, els nostres salaris s’han devaluat en els darrers anys i el nostre mercat laboral és eminentment precari. Quan passi aquesta situació moltes empreses voldran acomiadar plantilla antiga. I això no ho tolerarem. Tota la inversió que s’està fent ara és per mantenir l’ocupació. Necessitem un pacte a nivell europeu, que es puguin exportar fons a les prestacions d’atur i que des de Brussel·les quedin coberts tots els temes de renda garantida.

Sembla que les notícies sobre acomiadaments i expedients de regulació no s’aturen. Quina és la situació?

Durant les primeres setmanes de la crisi sanitària ja vam alertar d’una allau d’acomiadaments. La primera resposta de moltes empreses va ser l’acomiadament, principalment d’aquells treballadors temporals o que estaven treballant mitjançant empreses de treball temporal, la baula més feble. Una situació molt perillosa perquè deixem enrere moltes persones, sobretot si tenim en compte que ja venim d’un mercat precari amb alta rotació. L’atur va augmentar de cop en més 20.000 persones.

Després es va habilitar la sortida dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació per força major. Molts dels que es van presentar van ser totalment justificats perquè les activitats empresarials havien estat suspeses. Però en molts altres casos des de la UGT de Catalunya hem denunciat l’oportunisme d’alguns empresaris que s’han fet valer d’aquesta fórmula per beneficiar-se de l’exempció de pagament de les cotitzacions socials.  La situació actual a Catalunya és que el nombre d’ERTO, la gran majoria per força major, no para de créixer.

De tots aquests casos, n'assenyalaríeu algun en particular?

Com he comentat anteriorment, des del nostre sindicat hem hagut de fer front a un abús de la figura de l’ERTO per força major. Encara és més indignant quan aquest ús fraudulent s’ha intentat fer en sectors essencials com la sanitat. Hem denunciat ERTO de força major en clíniques privades o empreses d’ambulàncies, que finalment vam aconseguir que no s’executessin, i també en aquells serveis amb contractació pública on també es va intentar presentar un expedient per força major, tot i que el Govern va garantir que pagarien la despesa a pesar de tenir els contractes suspesos. I també els casos flagrants d’empreses que, malgrat desenvolupat la seva activitat a ple rendiment, han aprofitat aquesta situació d’excepcionalitat per presentar un ERTO amb efectes retroactius amb l’objectiu de fer que l’erari públic aboni els salaris dels seus treballadors i treballadores.

El Govern espanyol de coalició ha aprovat una bateria de mesures i fins i tot l'ha batejat com a "escut social". Què en penseu?

Moltes de les mesures laborals preses són fruit de la reivindicació sindical. En un primer moment les mesures adoptades van anar en la línia d’ajudar les empreses, però hem insistit i insistim molt en què també és primordial salvar les persones i les famílies. Calen mesures excepcionals per evitar que ningú quedi enrere. Les mesures excepcionals preses en l’àmbit laboral són positives perquè van encaminades cap al manteniment de l’ocupació. Un cop superem aquesta situació de crisi sanitària haurem de salvar el major nombre de llocs de treball possible, sense que ningú quedi enrere. En aquest sentit era necessari impedir els acomiadaments objectius per causa de la Covid-19, tot i que creiem que s’hauria d’haver anat una passa més enllà i fer-los acomiadaments nuls en lloc d’improcedents. També era urgent la paralització dels contractes temporals que entraven a ERTO, perquè han estat aquests treballadors i treballadores els més damnificats i els que tenien més risc de ser acomiadats. També ha estat una fita important posar el comptador a zero de l’atur i que totes les persones pugin tenir prestació per desocupació tot i no tenir el temps mínim cotització.

Aquestes mesures són positives, però en calen més. Com per exemple abordar la situació de persones en situació de desocupació que no estaven cobrant cap prestació i que ara no tenen la possibilitat de trobar feina. Necessiten una renda mínima vital per garantir que ningú no es quedarà enrere. I també cal ajudar els autònoms i les petites empreses facilitant l’accés al crèdit per garantir la seva supervivència.

Posareu en marxa alguna campanya com a sindicat? Quins plans teniu per a l’escenari posterior a la Covid-19?

Com sempre, el nostre sindicat seguirà al costat de la classe treballadora. Ara més que mai, defensant els treballadors, impedint que es vulnerin els nostres drets laborals i socials. Actualment tenim uns 21.000 delegats i delegades distribuïts per les empreses a Catalunya vetllant pels drets de les persones, però encara ens quedarà molta feina a fer, sobretot en aquelles on no hi som i on els treballadors i les treballadores encara estan més desprotegits i ens necessiten.