Com ja va passar el 2019, les eleccions de la capital catalana de l'any vinent podrien ser un frec a frec entre Barcelona en Comú (BeC) i ERC. Si més no, aquest és el retrat que ofereix el Baròmetre Municipal, que ha presentat aquest dilluns la seva edició semestral, corresponent al mes de juny. L'estudi, que divergeix molt d'enquestes publicades per mitjans privats, dona al partit de l'alcaldessa, Ada Colau, una intenció directa de vot de l'11,9%, un punt per davant d'ERC, que se situa en el 10,9%. En tercera posició, tot i que a força distància, apareix el PSC, amb el 7,5%. En l'anterior baròmetre, corresponent al passat desembre, BeC obtenia el 14,8% dels sufragis, ERC el 10,2% i el PSC el 7,4%.

Pel que fa a la resta de formacions, Junts per Catalunya es queda en el 3,4% -dues dècimes menys que mig any enrere-; la CUP millora tres dècimes en intenció directa de vot i arriba al 2,9%; tant el PP com Vox retrocedeixen una dècima i obtenen l'1,7% i l'1,1%, respectivament; mentre que Ciutadans, amb el 0,8%, i el PDeCAT, amb el 0,2%, difícilment tindrien cap opció d'obtenir representació al ple municipal. El pronòstic, però, no deixa de ser incert, ja que el nombre d'indecisos ha crescut molt i ha passat del 21,4% de fa un any enrere al 34,0%. Es tracta del volum més elevat des del juny de 2018. Aquest és el darrer baròmetre del mandat que ofereix intenció de vot i valoració dels líders polítics. 

Com ja passava en els sis baròmetres anteriors -tots els de l'actual mandat-, el líder d'ERC, Ernest Maragall, és el dirigent municipal més ben valorat pels barcelonins, amb un 5,2. El republicà, que ja està confirmat com a alcaldable, obté la mateixa nota que fa mig any. En segon lloc apareix Neus Munté, regidora de Junts, amb un 5,0. Després de la renúncia d'Elsa Artadi, Munté lidera el grup municipal però no està gens clar que encapçali la candidatura de la formació a les eleccions.

Sí que estan confirmats Colau, que es queda en un 4,1, una dècima menys que fa mig any i la pitjor puntuació des que és alcaldessa, i el socialista Jaume Collboni, que es manté en un 4,7. Sobre Collboni, però, es manté una certa remor de fons que posa en dubte que acabi sent el candidat a l'alcaldia del PSC, ja que el partit podria buscar un cop d'efecte per buscar algú amb teòricament més opcions d'assaltar el càrrec. Eva Parera, de Valents, amb un 3,7; Mari Luz Guilarte, de Cs, també amb un 3,7, i Josep Bou, del PP, amb un 3,0, obtenen les pitjors puntuacions.

La inseguretat es manté com a problema més citat

El Baròmetre, que es realitza cada mig any a partir d'entrevistes a 800 persones de Barcelona amb dret a vot, també posa el focus en els principals problemes de la ciutat, sempre segons el seus residents. Per vuitena enquesta consecutiva, la inseguretat apareix citat com a problema més greu de Barcelona, mencionat en aquesta ocasió pel 22% dels entrevistats -1,2 punts més i el nivell més alt des de desembre del 2019-. La neteja la segueix, amb l'11,5% de les respostes, una xifra gairebé calcada a la de l'anterior baròmetre, quan pràcticament es va doblar; mentre que la gestió política municipal apareix en tercera posició, amb el 7,7%, la dada més destacada des que el juny del 2015 Colau va accedir a l'alcaldia.

Altres problemes destacats pels barcelonins són l'accés a l'habitatge o el turisme. L'accés a l'habitatge rep el 7,3% de les respostes, que tot i ser un nivell important es queda a la meitat del 14,0% que va obtenir el juny del 2019, quan apareixia com el segon problema més greu de la ciutat. El turisme arriba al 6,1%, un volum que no es veia des d'abans de la pandèmia, i que mostra com els barcelonins ja pateixen els impactes del retorn del turisme de masses. Fa cinc anys, el juny del 2017, el turisme havia arribat a ser el problema més greu de la ciutat, sempre segons la percepció dels seus habitants.