El jutjat d'instrucció número 21 ha decidit arxivar la causa contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en descartar irregularitats en la concessió de subvencions a entitats socials, com l'Observatori DESC o la PAH, a les quals havia estat vinculada. La desconeguda i sense activitat a la ciutat Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica va presentar una querella contra la líder de Barcelona en Comú acusant-la dels delictes de prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d'influències i altres.

El jutjat constata que de la declaració de l'alcaldessa, de la prova documental i del testimoni de la interventora de l'Ajuntament no es desprèn cap conducta que pugui incloure's en cap dels preceptes penals apuntats per l'entitat querellant. En la seva resolució, el jutjat recull que quan Colau va prendre possessió del càrrec va delegar part de les seves funcions, entre elles la concessió de subvencions, en les diferents estructures de les àrees i gerències, "no constant que donés instruccions o indicació alguna al respecte en aquesta matèria".

També remarca que la interventora de l'Ajuntament, funcionària de carrera i que no depèn de cap partit, va testificar que "no va observar cap conducta més enllà de meres irregularitats però que mai transcendirien l’àmbit penal". Finalment, el tribunal constata que dels expedients aportats a la causa, que són base de l'acusació, "en cap d'ells es detecta irregularitat alguna", sent aprovats per majoria al ple de l'Ajuntament. Per tot plegat, tenint en compte que Colau mai ha dictat cap resolució en aquest sentit, el tribunal conclou que no ha existit conducta il·lícita i arxiva la querella.

"No ens deixarem intimidar des de cap poder fàctic"

Malgrat l'arxivament, Colau ha lamentat que la querella hagi aconseguit el seu objectiu, que era "fer soroll, generar titulars i donar aquesta idea que tots els polítics són iguals", però ha avisat que des dels comuns estan "més motivats que mai" per continuar la seva feina i "no es deixaran intimidar des de cap poder fàctic".

"Potser no havien trobat algú que els parés els peus però ara sí, i ho seguirem fent", ha afegit. "I com més intentin intimidar-nos més ens estaran motivant per seguir defensant els veïns i els drets fonamentals", ha reblat. Colau ha lamentat la "guerra bruta judicial" i ha recordat que ella i els seus col·laboradors porten ja deu querelles arxivades. 

Aquesta lawfare -guerra judicial- constant a l'acció de Barcelona en Comú fins ara l'han protagontizat fonamentalment fons immobiliaris, empreses de serveis -com Agbar-, el lobby automobilístic o el sector hoteler i turístic, segons ha denunciat la mateixa formació. Tant per a l'alcaldessa com per al seu equip, l'estratègia de guerra judicial respon a la voluntat d'intentar aturar l'acció del govern municipal per vies poc democràtiques. 

La Fiscalia ja va demanar al maig l'arxivament del cas. El ministeri públic va fer-ho després de concloure que que l'Observatori DESC, la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyers Sense Fronteres (ESF) no es van beneficiar de cap tracte especial, sinó que les seves subvencions es van tractar com les d'altres centenars d'entitats.