El Banc d'Espanya ha publicat les seves projeccions per a l'economia espanyola en què preveu una caiguda del PIB del 15,1% aquest any en l'anomenat escenari de risc, descens que seria d'el 9% en el de recuperació primerenca i de l'11,6 % en un tercer més gradual. En l'actualització de les projeccions macroeconòmiques fins 2022 i marcades per l'impacte de l'COVID-19, l'entitat situa la taxa d'atur del 2020 al 18,1% -enfront del 14,1% de 2019- a l'escenari més benigne, per elevar-la al 19,6% en l'intermedi i al 23,6% en el de risc.

Pel que fa al deute, les projeccions apunten a nivells molt elevats: el 114,5% del PIB per a aquest any en el millor escenari i el 119,3% a l'intermedi després d'haver tancat 2019 en el 95,5%. Al costat de les projeccions anuals, el Banc d'Espanya també recull que, després d'un mes d'abril en què, segons els indicadors, s'ha produït una paràlisi "pràcticament total en alguns sectors", el PIB es contraurà en el segon trimestre al voltant d'un 16% en l'escenari més benigne i un 21,8% en el de recuperació gradual.

De tornada a les projeccions anuals, l'entitat desenvolupa, sota els elements d'incertesa existents -nous brots de la malaltia i una recuperació de l'economia que no sigui paral·lela a la sanitària ni la torni als nivells previs-, tres escenaris. En el primer, el més benigne, denominat escenari de recuperació primerenca, el PIB cauria un 9% aquest any, i repuntaria un 7,7% i un 2,4%, respectivament, el 2021 i 2022.

Així, a la fi de el període de projecció, el nivell del PIB se situaria mig punt per sobre de l'inici de la crisi. En aquest escenari es preveu una millora de l'activitat a un ritme una mica més elevat des del segon trimestre que segueix amb posterioritat "sense que l'envergadura dels possibles obstacles que puguin sorgir en els propers trimestres arribi a ser rellevant".

El segon, l'escenari de recuperació gradual, la reactivació econòmica seria més lenta, de manera que el PIB retrocediria el 2020 un 11,6%, i passaria a créixer un 9,1% i un 2,1% en cadascun dels dos anys següents. Aquest escenari pot suposar un impacte més elevat dels tancaments sectorials en el segon trimestre i incorpora la possibilitat que, durant el període en què encara no es disposi d'una vacuna o tractament eficaç contra el virus, apareguin nous brots. A la fi de el període, el PIB seria encara inferior en 1,6 punts als nivells previs a aquesta crisi.

Pel que fa a l'ocupació, la taxa d'atur presenta augments molt significatius en 2020: fins al 18,1% de la població activa en l'escenari de recuperació primerenca, i al 19,6% en el de recuperació gradual per mostrar després un cert descens. No obstant això, la desocupació seguiria per sobre del 17% durant tres anys fins i tot en el millor escenari, en passar al 18,1% el 2020 al 18,4% el 2021 i al 17,1% el 2022.

Però la situació d'enorme incertesa actual, afegeix el Banc d'Espanya, "no permet descartar escenaris de risc més desfavorables", que podrien registrar-se en un context d'una evolució epidemiològica més adversa del que s'esperava, que, al seu torn, comporti efectes negatius més persistents sobre l'economia.

I per il·lustrar la possible incidència d'aquests riscos s'ha construït un tercer escenari, "de recuperació molt lenta", en què el retrocés del PIB el 2020 arribaria al 15,1% i el creixement seria més moderat en els següents anys: 6,9% el 2021 i un 4% el 2022.

Pel que fa a la taxa d'atur, aquest escenari la situa en nivells més elevats amb una desocupació del 23,6% aquest any que puja al 24,7% el 2021 i es queda en el 22,2% el 2022.

Creix el deute públic

El dèficit de les administracions públiques, que el 2019 va ser del 2,8% del PIB, s'elevaria aquest any fins al 9,5% en l'escenari de recuperació primerenca i fins al 11,2% en el de recuperació gradual. Pel que fa al deute, l'entitat ofereix dos escenaris i situa les seves projeccions en nivells molt elevats en tots dos: prop del 115% aquest any en el millor i del 120% a l'intermedi, per romandre en nivells molt elevats en els dos anys següents .