El moviment ciutadà per la remunicipalització de l'aigua torna a la primera línia. Aigua És Vida inicia aquest dimarts una campanya per demanar la gestió pública del servei d'abastament i sanejament d'aigua a tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona . "No només volem passar de la gestió privada a la pública, sinó que exigim la participació ciutadana en el servei per poder assegurar l'accés universal a l'aigua, rendir comptes de la gestió i preservar els ecosistemes aquàtics, fonts de vida", diuen el manifest de l'entitat. 

Amb aquesta nova campanya, l'entitat demana "considerar l'accés a l'aigua i al sanejament un dret humà" i donar-li el reconeixement de "bé comú" per blindar "una gestió pública i una governança democràtica". A més, Aigua És Vida també contempla introduir la preservació dels "ecosistemes aquàtics i terrestres, l'equilibri territorial i la sobirania alimentària" en aquesta gestió. De la mateixa manera, la qüestió de la participació pren també un paper protagonista en la proposta de la campanya, en la qual es contempla la creació d'un "observatori ciutadà que vetlli per la gestió de l'aigua i el sanejament com a bé comú".

La presentació de la campanya arriba mesos abans que el Tribunal Suprem confirmi o no l'anul·lació de la concessió de la gestió del servei a la companyia mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestio del Cicle integral de l'aigua. En aquesta empresa hi participen Agbar, que hi té el 70% del capital, Criteri -societat de La Caixa-, amb un 15%; i també l'AMB, amb el 15% restant. El 2012, any de creació de la societat, se li va adjudicar a dit, sense concurs, la gestió del servei a Barcelona i 22 municipis metropolitans més. La concessió, en part, pretenia contrarrestar la inexistència d'un contracte d'adjudicació del servei a Agbar a Barcelona, malgrat que el prestava des de feia més d'un segle.

El 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la concessió del servei a l'empresa mixta, fonamentalment per la concessió a dit, i des d'aleshores s'està pendent de la resolució del Suprem, atès que la companyia va presentar-hi recurs. 

Des d'Aigua és Vida consideren aquest moment "una gran oportunitat" per plantejar la remunicipalització de l'aigua. Per aquest motiu, demanen l'adhesió al manifest de tota mena de col·lectius de l'àrea metropolitana, com ja van fer amb la Iniciativa Ciutadana Europea, la ILP de Mesures Urgents per fer front a l'Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica o la votació en referèndum sobre la municipalització de l'aigua a Barcelona, que s'hauria de celebrar a l'inici del proper mandat. 

Temps difícils per AGBAR

En els últims mesos, Agbar ha rebut diversos cops. El passat novembre, l'AMB va aprovar un decret per impedir l'increment del 4,1% a les tarifes de l'aigua potable a bona part dels municipis metropolitans, que pretenia l'empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar. Abans de la votació, tots els grups polítics van rebre una carta de la societat mixta demanant-los que no votessin a favor de la iniciativa per considerar que era "contrària a Dret". 

A més a més, els darrers anys alguns municipis han tornat a mans públiques la gestió del servei. L'exemple més important és el de Terrassa, que aquest desembre va formalitzar la remunicipalització de l'aigua amb la creació de l'empresa pública Taigua, amb un 100% de la titularitat en mans l'Ajuntament. Fins aleshores, el servei estava en mans de Mina, una societat filial d'Agbar. Des del 2011, una dotzena de poblacions catalanes han fet el pas, com ara Arenys de Munt, Collbató, Montornès del Vallès o Olèrdola, entre d'altres.