El model espanyol de funcionament de la universitat 'no és bo' i 'encotilla' Catalunya i també Espanya. Per aquesta raó, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, lidera des d'ahir una comissió creada per tal de modernitzar el model de governança dels centres.

La intenció d'aquesta comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari català és reformar el model actual mitjançant el diàleg entre la societat civil, la universitats i els experts. Un acte celebrat al Parlament de Catalunya va servir per donar per iniciats els treballs, en els quals participaran una cinquantena de representants de les universitats catalanes i d'àmbits socials i polítics.

Beques, investigació i finançament, entre els aspectes que es tractaran

L'objectiu és, en el termini d'un any, elaborar un document marc amb recomanacions, propostes i mesures que contribueixin a modernitzar la governança de les universitats catalanes i adaptar-les 'als nous reptes i necessitats de la societat'.

El conseller es va mostrar convençut que Catalunya s'ha de mirar en el mirall d'Europa i en la pròpia tradició catalana d'abans del 1936 quan es debatia la creació de la Universitat Autònoma de Barcelonaper afrontar les millores necessàries en aquest camp. Mas-Colell va voler alertar que a Europa pràcticament tots els països ja han abordat la reforma universitària i va llançar una advertència: 'Europa s'està movent i ràpid, adaptant-se' al segle XXI, per la qual cosa els membres de la comissió haurien de fer propostes 'valentes i creatives'.

El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, va afegir que amb la constitució de la comissió es pretén aconseguir que la universitat catalana sigui 'un veritable motor de progrés i tingui el pes que li correspon en la creació de llocs de treball i coneixement'.

Les conclusions es coneixeran d'aquí un any i algunes es portaran al Congrés

Per facilitar la coordinació de la comissió, s'ha creat una ponència integrada per deu personalitats que hauran de regular i marcar amb les seves idees i documents el treball realitzat. Miguel Beato, Joaquim Coello, Francisco Longo, Gemma Rauret, Francesc Solà, Carles Sumarroca, Josep Maria Vilalta, Joan Vinyes, Martí Parellada i Jordi Codony en seran els integrants.

Davant les crítiques que només hi hagués una dona entre ells, i 15 entre els 50 membres de la comissió, Castellà va explicar que la representació de la comissió ha estat determinada per les diferents universitats, partits i sindicats que la conformen i que en la ponència s'ha optat per elegir persones expertes en governança.

Aquesta comissió comptarà amb l'orientació de diversos informes elaborats darrerament en la matèria, com ara el de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Europeu, que afirma que l'impacte de les universitats de Catalunya en el desenvolupament regional està limitat, entre d'altres, per la complexitat del seu sistema de governança. Aquest document veu millorables aspectes com són el finançament i la rendició de comptes, la política de beques i ajuts, la investigació, el paper del rector o l'augment desmesurat de departaments i facultats.

La qüestió de la governança ha estat pràcticament intocable fins fa pocs anys pel món universitari i especialment per als estudiants, que compten amb un únic representant en la ponència, i que senten que el procés pot reduir la seva influència.

Fonts consultades per aquest diari admetien que el rumb que emprendran les conclusions és incert a causa de l'heterogeneïtat de les persones que conformen la comissió, però sí que van avançar que algunes d'aquestes recomanacions s'escaparan de l'àmbit català i haurien d'arribar al Congrés.